Cada cop més autoritaris

El súmmum del súmmum és que en un partit de futbol ja no es permeti ni la llibertat d’expressió en forma de llaços grocs, samarretes o banderes

O jo no he entès bé el què és la democràcia o Espanya és realment un estat que camina ferm cap a una forma d’estat autoritari, que es camufla i s’amaga sota el paraigües de la Unió Europea. Una Unió Europea que en aquest cas està fent el paper de la trista figura. Jutges intentant demostrar malversació de fons basant-se en un pintoresc informe de la guàrdia civil, quan ni la intervenció ni el govern sembla que hagin detectat cap malversació, rapers que han d’anar a la presó perquè les seves cançons parlen de coses tan sagrades com la monarquia, gent condemnada per cremar fotos d’un monarca, encara que després el Tribunal Europeu de Drets Humans doni la raó als condemnats, com ha passat fa poc, el mal tràngol ja l’han hagut de passar (judici, presó, ...), com imagino que passarà amb moltes de les barbaritats judicials que estan passant en aquest moment.

Però el súmmum del súmmum és que en un partit de futbol ja no es permeti ni la llibertat d’expressió en forma de llaços grocs, samarretes o banderes. I es pot estar a qualsevol dels dos costats en aquest conflicte però no puc arribar a entendre que hi pugui haver un sol demòcrata que això ho trobi normal. Doncs sembla que a Espanya hi ha molta gent que ho troba ben normal.

Hi ha mitjans que ho manipulen i ho justifiquen, manipulen a una massa que a vegades sembla que tingui poca capacitat de pensar. Amb tot això provoquen que molta gent s’acolloneixi, s’autocensuri o no s’atreveixi a dir el que pensa, com passa en qualsevol estat autoritari.

En fi, que clama el cel que, vist el nivell de baixesa i d’autoritarisme al que s’està arribant (presos polítics, cantants condemnats, confiscació de samarretes grogues en un estadi de futbol) ningú digui res de res. Però, esperem, com pitjor es posi la cosa més a prop estan els catalans de ser escoltats. El què està clar és que la deriva autoritària cada cop és més clara, apropa Espanya a estats com Turquia i allunya molts catalans d’un sentiment de filiació amb Espanya. Allò que semblava que mai passaria, que Espanya retrocedís el rellotge 40 anys, sembla que està passant, i si Europa no fa res, acollona una mica. Passeu un bon dia de Sant Jordi!

Etiquetes