La cultura és com el xampú
Les activitats culturals d'una societat -i les humanitats i les carreres de lletres- no donen ni un sol euro de rendiment immediat i mesurable amb una estadística
La massiva arribada de refugiats que vénen del Pròxim Orient, que cada dia té dimensions més dramàtiques, em permetia fa dues setmanes recordar altres drames humans del passat a partir de la literatura (Mercè Rodoreda) i de la fotografia (Robert Capa, Agustí Centelles); testimonis del patiment que comporta la guerra i l'exili. (Ajunta-hi la gana, la set, els peus cremants...). Rodoreda, Capa i Centelles ens mostraven, cadascú amb el seu art, cues humanes com les actuals i imatges tan crues i terribles com les que veiem ara als diaris. Després de llegir l'article, el savi fotògraf Carles Esteve va escriure al Facebook: “Espero que aquest cop agafem les fotografies com el que han de ser, una dura denúncia de la situació, no com una idolatria de la imatge.”
Per a què serveix una fotografia? I un text literari? Una obra d'art? Una de teatre? Per a què serveix la cultura, en definitiva? Per pensar i per sentir. Per pensar: analitzar críticament, denunciar, conèixer, imaginar, relacionar passat i present, entendre el món amb tota la seva complexitat i els seus matisos, aprendre... Per sentir: plaer, rebuig, indignació, fàstic...
Les activitats culturals d'una societat -i les humanitats, les carreres de lletres- no donen ni un sol euro de rendiment immediat i mesurable amb una estadística o un balanç de comptes. Però ho donen tot per a la supervivència d'una societat civilitzada. Són la base imprescindible.
La cultura no és decorativa, ni marginal, ni un plus per a senyoretes que toquen el piano. La cultura és una necessitat tan bàsica com el xampú i ha d'estar inclosa en la vida quotidiana com un element més.
Evidentment, igual que hi ha diferents tipus de xampú, per a tot tipus de cabells, també hi ha cultura de tot tipus i per a tots els gustos. I com el xampú, serveix per tenir el cap net i saludable.