La cursa a les publicacions

El món universitari i científic, l’un no va sense l’altre, té tot el seu paradigma.

D’una forma breu, la missió de l’investigador és desenvolupar unes hipòtesis, posar paraules als fenòmens observats/constatats i conceptuar-los. Les trobades en la comunitat científica i l’ampliació de la xarxa formen part de l’obertura de l’investigador tant socialment com intel·lectualment. Quan arriba la cursa a les publicacions?

En realitat, aquesta cursa està sempre a l’esperit de l’investigador de manera conscient. Mentrestant, què vol dir realment publicar i fer publicacions? Generalment l’investigador desenvolupa, exposa, informa i presenta el seu treball. Es tracta d’un procés de vulgarització científica. Tot un procés pedagògic es posa en marxa amb l’objectiu de compartir i difondre les seves recerques científiques a un ampli públic.

La cursa a les publicacions arriba quan l’investigador vol tenir un reconeixement, no solament en la comunitat científica sinó, també, en la vida social. Concretament, què vol dir ser reconegut? Voldria dir ser reconegut com a persona moral que té drets inherents i fonamentals?

Hi ha etapes en aquesta voluntat de reconeixement, sempre més poderosa amb els anys, on els límits es fan cada dia més inexistents fins a utilitzar, recuperar i robar la reflexió dels treballs dels altres. En aquest precís moment el reconeixement de la comunitat científica desapareix perquè amb aquestes pràctiques no pot ser altrament. Pot quedar un possible reconeixement en la vida social, però quant de temps dura?

Com deia Friedrich Wilhelm Nietzsche, «el desig de reconeixement és un desig d’esclau». En aquest món, en cas d’absència de codis ètics i deontològics es tracta de saber qui és l’esclau de qui.