Fi d'ETA

La història reconeixerà el paper d’Otegi i d’Eguiguren, i possiblement també el de Zapatero

FRANCESC ROBERT
FRANCESC ROBERT

El conflicte basc amb l’estat espanyol ha durat molts anys i seguirà mentre el poble basc no pugui decidir lliurement el què vol ser, això si, sempre amb una reivindicació de forma pacífica. Per això ha estat fonamental l’escenificació del la fi d’ETA. Certament ja fa gairebé una dècada que es va acabar, que ni les bombes ni les pistoles sonen al País Basc, però posar en escena la fi del conflicte ajuda a la consolidació de la idea.

Malgrat això, sembla que a alguns els hi va bé mantenir latent la idea de confrontació, sembla com si alguns encara vivien millor amb la idea de conflicte armat, amb el relat de bons i dolents. Alguns encara prefereixen fer discursos agressius i carregats de nacionalisme (en aquest cas espanyol), que no pas entrar en la via del relat de la pau.

Cal recordar que, lamentablement, ETA ha fet més de vuit-cents morts, entre ells nens, persones comprant en un hipermercat, polítics de la talla de l’Ernest Lluch i molts ciutadans pacífics. Però, per molt que es vulgui negar, en un conflicte hi ha dues parts i tampoc s’han d’oblidar les denúncies de tortures, el cas de Lasa i Zabala i l’existència dels GAL.

En tot cas, i malgrat haver-ho pagat amb presó justament quan s’estava gestant el procés de pau i l’abandonament de les armes, cal tenir molt present el paper d’Arnaldo Otegi, exmilitant d’ETA i líder de l’esquerra abertzale en tot el procés. Ha de ser molt complicat convèncer els teus que la via no és la correcta, que sense renunciar a les idees cal renunciar a la lluita violenta i la violència al carrer, quan ja s’havia convertit en un estil de vida d’una bona part de la població. El seu paper i el seu lideratge han estat fonamentals en tot el procés. Sense oblidar el paper del seu principal interlocutor, Jesús Eguiguren, del Partit Socialista d’Euskadi, que va jugar un paper fonamental parlant amb el PSOE, el poder a Madrid en aquells moments.

Tot i que, com deia Pla, el que més s’assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres, realment no sé si hagués estat possible que ETA fes el pas amb un partit nacionalista espanyol al capdavant del govern de l'estat espanyol, tant dels que semblen més moderns com dels que semblen més rancis. En tot cas, la història reconeixerà el paper d’Otegi i d’Eguiguren i possiblement també el de Zapatero, sovint desprestigiat per moltes coses, però estic convençut de la seva clarividència en aquest tema.