Una educació per a una societat sana i lluitadora

Un clima positiu a l'aula, on el mestre i els alumnes tracten els errors com a oportunitats per aprendre, pot crear millors condicions per a l'aprenentatge

CARINE MONTANER
CARINE MONTANER Candidata de terceravia a Sant Julià de Lòria

Terceravia vol rectificar les disfuncions del sistema educatiu andorrà actual i incloure noves metodologies per afrontar els reptes de futur per als nostres fills, sabent que el 40% dels nens faran una feina que no existeix avui en dia; sabent que els nostres fills no tindran una trajectòria professional lineal, que hauran d'adaptar-se a un entorn canviant en evolució permanent.  Metodologies que ensenyaran als nens a aprendre al llarg de la vida, a ser emprenedors, a adaptar-se, a ser creatius, a ser positius, a ser lluitadors i valents. Els polítics han de fer servir la recerca en matèria de la neurociència i en matèria d'educació, igual que fan als Estats Units o a Islàndia. No ens hem de conformar amb el que ja tenim!

En primer lloc, cal corregir el sistema actual. Hi ha hagut queixes de l'alumnat, dels pares i del professorat pel que fa la complexitat del nou sistema d'avaluació, que substitueix les notes numèriques per les lletres, i per la manca d'homogeneïtat de la base pedagògica dels diferents centres educatius d'un mateix nivell, entre altres qüestions. Des de terceravia volem rectificar aquestes disfuncions, tal com vam denunciar durant una sessió del Consell General.

En segon lloc, volem aplicar metodologies innovadores basades en les emocions a partir dels 7 anys, per desenvolupar l'esperit emprenedor, la creativitat, l'empatia, el respecte, les ganes d'aprendre al llarg de la vida, per ensenyar als infants a valorar la diferència en tots els sentits i a integrar la noció d'error productiu, tal com ho fan els centres educatius de prestigi. Aprenem dels errors, cosa que desenvolupa l'adaptabilitat del cervell a noves situacions. Els estudis en neurociències demostren que l’error productiu genera noves connexions neuronals.

L'error productiu com a eina educativa topa amb les creences de la nostra cultura i les pràctiques docents actuals de la pedagogia de l’èxit. La finalitat del procés educatiu d’avui en dia a Andorra i a molts països europeus és acompanyar els alumnes a nivells mínims de coneixements i de competències, i evitar l’error, el fracàs en tots els sentits. Des de terceravia pensem que l'error més gran que comet la nostra societat és creure que la clau d'una bona pedagogia rau en evitar l'error. La pedagogia de l'èxit adopta una postura negativa davant l'error, amb unes conseqüències sancionadores. La "pedagogia de l'error", per la seva banda, valora el que ja s'ha aconseguit i analitzarà, a través de l'error, el que falta millorar. Des d'un esperit constructiu, l'error és un desajust entre allò esperat i allò obtingut. La pedagogia de l’error està en la línia de l’aprenentatge de la vida on l'error és un element inseparable de la vida. No és possible no equivocar-se en el procés d'aprenentatge. Moltes persones conegudes a nivell mundial que han tingut grans èxits professionals, han passat per molts fracassos abans de tenir èxit. La tenacitat i l’error productiu són dues de les claus per créixer com a persona.

Avui en dia, els alumnes sovint perceben els errors com a negatius, cosa que amenaça la seva autoestima. Un clima positiu a l'aula, on el mestre i els alumnes tracten els errors com a oportunitats per aprendre, pot crear millors condicions per a l'aprenentatge.

Uns estudis americans demostren que els errors que cometin els alumnes mentre tracten d'apropar-se a les nocions que els seran explicades a l'aula poden servir com a esglaons per recordar la resposta correcta o del camí correcte. Se sap que el fet d'endevinar millora la memòria i la creativitat. Quan els alumnes intenten respondre preguntes per ells mateixos, en oposició a quan se'ls donen les respostes amb una metodologia expositiva, s'involucren en lluites productives, fet que els ajuda a donar sentit al que estan aprenent. Fer preguntes als estudiants els ajuda a pensar en un problema, escurçant l'escletxa entre el que saben i el que no. Pensem que hi ha molt camí per recórrer.

Pensem que és el camí per tenir una societat sana i preparar els nens i les nenes per a un futur pròsper!