Opinió 01/03/2019

Unes eleccions diferents

La proliferació de llistes és positiu per a l'elector encara que al darrere s'hi amaguen alguns interessos més individuals

2 min

Acaba una setmana força especial, no tant perquè finalment s'han presentat les llistes que concorreran a les eleccions generals del 7 d'abril. Qualsevol convocatòria és una festa de la democràcia i que l'elector tingui un ampli ventall de paperetes per triar sempre és positiu. Com se sol dir, la competència sempre és bona.

Això no contradiu el fet que es tracta d'una convocatòria atípica per certes aliances i posicionaments polítics i, cal dir-ho, per dues candidatures nacionals sobre les quals segurament se'n parlarà molt durant la campanya, però que inicialment parteixen amb unes expectatives baixes.

La primera consideració que s'ha de fer és sobre la marca d'Acord que uneix liberals i socialdemòcrates, una unió que no fa gaire temps s'hauria vist com una barreja d'aigua amb oli. Són els únics que estaran presents amb el seu nom a les set circumscripcions parroquials, un fet que s'ha de valorar després dels molts dubtes inicials que va general el pacte. Però tot i l'empenta de la marca és obvi que l'aliança ha enfortit més el PS mentre que Liberals (pel perfil dels seus votants i militants) ha hagut de patir un desgast important i la marxa de destacats militants de la formació contraris a un vot que pugui afavorir Pere López.

Es vulgui o no és una convocatòria diferent, amb set llistes nacionals i 24 territorials. Una xifra mai vista i encara amb interrogants per resoldre. Amb qui està ciutadans Compromesos? DA estira per una banda i la terceravia per l'altre, però dona la sensació que la formació massanenca juga a cavall guanyador, no es mulla i decidirà en funció dels propis interessos polítics. Què ha passat amb Amadeu Rosselll, Judith Pallarés i altres insignes liberals de la Massana, que han estat 'apartats de la primera línia'. Que ningú s'enganyi, la ruptura de Liberals es va forjar quan Pintat es va oposar a la moció de censura del seu propi partit contra Martí. Va ser en aquell moment que es va començar a esquerdar el partit fins a la ruptura actual.

La dreta està molt fragmentada, des del centre fins a l'extrem, però de la composició de les llistes i pel nombre de candidatures la disputa serà bàsicament entre L'A i terceravia, tenint en compte que la nova DA de Xavier Espot, que intenta allunyar-se del desgast del govern Martí, ha apostat per una clara renovació i per enfortir el seu perfil centrista.

Per l'esquerra fa la impressió que Pere López va menystenir la presència de Progressistes-SDP amb una proposta de pacte que mai va ser considerada per la formació que lidera Josep Roig, i encara menys tenint en compte la falta d'interès que va exposar públicament el PS.

Què pot passar? Fer pronòstics a Andorra és força arriscat. L'escenari pot ser similar al del 94, com apunta Jaume Bartumeu, encara que sembla més plausible una majoria centrista que fregui la majoria absoluta i que necessiti el suport de CC, sense descartar que SDP s'hi apunti al joc.

stats