L'esquena dolorida
La solució seria unes sessions de fisioteràpia si no fos que l'home té l'agenda més plena que la del director del Consell Regulador Andorrà del Joc
Fer-me gran, en edat i en volum, consisteix, fonamentalment, a mantenir hàbits que ja tenia, però amb mal d'esquena. Ara, la vida me'n dona una de cervical i una altra d'arena. Ja vaig renunciar a l'entrenador personal del gimnàs perquè, pel que fa a la rigidesa, era el més semblant al tronc d'una sequoia del National Park de Califòrnia.
No importa ja en quina postura ni amb quin coixí dormi: l'esquena em fa mal per algun lloc, sacral o lumbar. I això que no dino com els personatges de 'Com si fos ahir' que ho fan, al bar on passa tot, ajaguts en uns sofàs amb el plat a unes tauletes baixes. Potser és que no he somatitzat el tema del casino però cada matí, quan em desperto vaig com el Chiquito de la Calzada amb la mà al costat i en comptes de 'fistro pecador de la praderar' pronuncio renecs. M'han recomanat unes cintes kinesiològiques de color blau però són més complicades de posar que el nòrdic dins la seva funda.
Així que el millor regal que puc rebre ara com ara són algunes sessions amb un fisioterapeuta que té l'agenda més plena que la del director del Consell Regulador Andorrà del Joc, el CRAJ, una onomatopeia semblant al soroll que farà la meva esquena si algun dia pot rebre tractament. Perquè sempre és millor un fisioterapeuta que un cirurgià tot i que d'esquena només n'hi ha una i no es pot equivocar com ha succeït amb les cames d'una pacient.
D'aquesta manera, l'esquena s'afegeix a les pastilles pel colesterol i a les ulleres amb vidres de cul d'ampolla, signes evidents que és el moment de deixar de donar més voltes que una centrifugadora industrial a alguns comentaris, i de permetre que un mal dia n'amargui vuit de bons.
Perquè per damunt de les constel·lacions familiars, les flors de Bach, el fengshui, la programació neurolingüística, l'odontologia morfofuncional, el teatre terapèutic, la postura gat-vaca, el reiki o la teràpia regressiva hi ha l'amor propi. Ha de prevaldre per sobre de qualsevol altre i l'autoestima ha de ser l'autèntica revolució d'aquest segle. I aquesta relació, sí que és per sempre.
