T'odio i t'estimo al mateix temps, ascensor de la Quirola

Una màquina inanimada que és capaç de riure's de qualsevol

Andorra té el privilegi de tenir un ascensor que de ben segur, el dia de demà, d'aquí a uns anys, serà un atractiu d'obligada visita pels turistes, gràcies a les nombroses llegendes que el precediran. Una màquina que tot i esdevenir inanimada, és tan poca-solta que és capaç de riure's de qualsevol que intenti viatjar en el seu interior. L'ascensor de la Quirola juga amb avantatja, si falla, et condemna a pujar a peu més d'un centenar d'escales que no són precisament agradables. L'ascensor ho sap, i no hi ha setmana en què no decideixi prendre's unes quantes hores de descans al dia, les quals, i només com a curiositat, sempre me les empasso jo.

L'ascensor de la Quirola és un element que provoca dues de les sensacions més extremes que pot experimentar un ésser humà al llarg de la seva vida, amor i odi en parts iguals. Amor perquè no hi ha dubte que s'agraeix el fet de poder pujar (tot i que potser massa lent) còmodament el tram que uneix la Baixada del Molí amb l'avinguda Príncep Benlloch. El sentiment d'odi és perquè quan s'espatlla, se'n riu de tu. Com és possible?, us preguntareu, si en teoria les màquines no riuen. O i tant que sí! L'ascensor de la Quirola és capaç d'això i molt més, ja que té instal·lada una pantalleta que quan detecta que hi ha una avaria, s'hi observa una mena d'emoji que simula una careta riallera i que et transmet el següent missatge: "Vinga noi!, a fer exercici".

He arribat a un punt que ja em conec fins i tot el tècnic especialista de l'empresa de reparacions i manteniment d'elevadors. Algun cop li he preguntat sobre l'estat de l'ascensor trapella, i ni tan sols ell li troba explicació al problema. "És un misteri, sembla que hi visqui un fantasma", em diu el pobre home mentre la suor li rellisca pel front a causa de l'onada de calor. Quan la cònsol major d'Andorra la Vella, Conxita Marsol, va inaugurar l'ascensor de la Quirola el juny del 2018, de ben segur que ho va fer amb totes les seves millors intencions. Ara bé, potser seria ideal invertir una mica a esbrinar les raons per les quals l'ascensor fa la guitza constantment. Una cosa és segura, i és que mentre segueixi així, els diners del gimnàs me'ls estalviaré. En aquest aspecte radica la part positiva de qualsevol desgràcia.