El fals mite dels corders

La solució al bon descans nocturn ha de passar per aconseguir deixar les preocupacions fora del llit

El meu cervell a la nit deu ser com una amalgama dels catàlegs d’Ikea i de Netflix, una àmplia selecció de continguts que es reprodueixen automàticament cada deu segons. Els gatets en cistells de vímet, els capvespres en una platja paradisíaca i la música amb sons de la natura per a reiki i meditació ja es van descatalogar fa temps. Quan el meu cap entra en contacte amb el coixí, la república independent del meu Ikea mental activa departaments fixes que passen per discussions, temors en versió Blas de Otero amb el seu “ vendrán por ti, por mi, por todos", llargues llistes de tasques pendents aparcades durant el dia amb l’eslògan “a procastinar que són dos dies” i angoixa per les festes de Nadal que són com els creuers: sempre surts amb tres quilos de més.

Repasso qualsevol detall vital, planifico, reviso, considero, exposo les variables, faig esquemes vitals i fins i tot ‘powerpoints’ de les meves preocupacions. Si durant el dia la meva capacitat de raonament empíric és limitada, a la nit soc capaç de resoldre equacions polinòmiques mentre recito el quart poema secret a Madeleine d’Apollinaire amb allò que “la meva boca serà crucificada”. Va ser tot dormint quan vaig recordar que podia estalviar-me les cues a la CASS si demanava cita prèvia i vaig resoldre les retencions produïdes per les obres a l’avinguda Tarragona, abans de la rotonda de la Comella pujant pel costat del càmping Valira i de l’estadi Comunal.

Aquesta intensa activitat nocturna i traïdora em deixa l’endemà una cara com la de Rami Malek amb uns ulls amb el seu propi camp gravitatori de tipus alienígena Roswell. És quan, abans de sortir de casa, m’haig d’encomanar a la Verge de l’Oréal, a Nostra Senyora del Biotherm i al fixador Sant Giorgi. Perquè el meu cabell que en una època era com el de José Luis Rodríguez ‘El Puma’ ara és un niu d’ocells, tot i que soc conscient que, a la meva edat, no podré lluir un tall com el de Ryan Gosling.

La solució al bon descans nocturn ha de passar per aconseguir deixar les preocupacions fora del llit com feien i aconsellaven els síndics generals Cairat i Escudé. Que ja hi haurà temps l'endemà, descansats. Perquè allò de comptar corders per poder dormir és un mite, segons un estudi de la universitat d’Oxford. Ja no en compto. Ara haig de deixar de comptar les hores perquè soni el despertador.