Un fill llençat al foc

L’horror màxim irromp al nostre sofà després de sopar, el canvi de canal és lent i hi ha temps per sentir el relat esgarrifós d’una dona rohingya

Necessito canviar de canal per evitar sentir una notícia que intueixo massa esgarrifosa, no cal que un nen de deu anys senti un relat tan insuportable –i jo tampoc penso en el fons i en realitat-. Però el temps de buscar el comandament i que el canvi de canal es materialitzi és massa llarg i no puc evitar sentir el breu relat que encara em ronda pel cap avui.

Hem vist, hem sentit, la narració de l’horror a la guerra de Síria, el desastre als hospitals del Iemen, hem escoltat com Boko Haram encara té segrestades desenes d’adolescents des de fa més de dos anys i com utilitza nenes bomba quan vol fer un atemptat a Nigèria. Hem sabut del macroatemptat a Somàlia, no tant pels informatius sinó per l’activitat a les xarxes –i a la revista 5W- de Xavier Aldekoa, obstinat en mostrar davant d’un món indiferent la immensitat d’aquest atemptat: 358 morts, 122 ferits, 56 desapareguts, igual que mostra altres realitats al magnífic llibre 'Fills del Nil'. L’horror va augmentant de grau com el volum de la música? Fins on pot pujar? O simplement sempre ha estat així?

La impotència, des del sofà, és enorme, igual que la mala consciència. Com es pot anar més enllà del comodíssim click a les xarxes o d’aquest article o d’una donació a una ONG solvent? Sabem massa i fem poc? És el mal absolut i és inherent a l’home?

Com ha de ser la informació sobre aquest horror per no caure en l’exhibicionisme i en el sensacionalisme, per mantenir l’equilibri del punt de vista?

El temps massa llarg evita el canvi de canal i la dona rohignya (musulmans a la Birmània hindú), recent sortida d’un riu que ha travessat amb l’aigua a la cintura en el seu camí cap a Bangladesh, explica com un grup de soldats birmans va llençar el seu fill petit a una foguera davant dels seus ulls, després la va violar, va matar el seu marit i ara ell busca refugi en algun lloc juntament amb els dos fills que li queden.

 

 

 

Etiquetes