Opinió 16/06/2020

La grandesa d’un petit país

La història fa gran Andorra

2 min

En un país muntanyenc, la força de la transmissió del patrimoni oral té un pes increïble. Per regla general, en aquest patrimoni oral s’ha d’incloure els usos i costums sense oblidar les lleis no escrites que fan part de les tradicions arrelades a un territori.

Com existir, resistir, durar i perdurar en el temps? Tot i que aquesta pregunta queda encara pendant avui dia, aquesta interrogació se la van posar els andorrans al segle XVIII. El Manual Digest d’Antoni Fiter Rossell (1748) i el Politar d’Antoni Puig (1763) són dos textos de referències en terme d’organització política però també en els usos i costums de les valls d’Andorra.

La redacció d’aquests dos manuscrits va ser considerada com una necessitat per aclarir la situació en què es trobava Andorra, en una època especialment difícil a causa de les guerres pels dos estats veïns. El segle XVIII va estar particularment marcat per les guerres de successió. Millor dit, davant les amenaces de ser annexionat per França i Espanya, el territori andorrà havia de diferenciar-se i destacar-se per si sol.

Quinze anys més tard, Antoni Puig reorganitzarà i comentarà el Manual Digest per convertir-lo en una eina més eficaç contra les ambicions dels Borbons. Si les valls d’Andorra volien continuar existint, s’havien de poder transmetre i oficialitzar les normes que governaven el territori de manera escrita. En aquesta òptica, aquests llibres formen part de la memòria del poble aportant per escrit els seus usos i costums sense oblidar la història. Són uns exemples concrets de com posicionar-se en un moment de la història on es necessitava més que mai uns textos escrits. En breu, l’escrit contribueix a delimitar el camp del dret consuetudinari pel desig d’unificació.

De la mateixa manera, la transmissió de les lleis escrites i no escrites representa la conservació de la memòria del poble, del territori i més particularment del país per tal de transmetre la història a les noves generacions. Per il·lustrar-ho, la Casa és el vincle directe de transmissió des de temps immemorials. S’ha de fer esment que Andorra està vinculada a la permanència dels usos i costums en la vida quotidiana i més enllà en política.

Referent als temps de crisi, la transmissió de la història es veu imprescindible a fi de cohesionar, d’unir i d’instaurar un vincle existent concret entre totes les persones : “tu i jo compartim la mateixa història”.

En conseqüència, la iniciativa de les càpsules d’història en temps de confinament (i de post-confinament) del Centre d’Estudis Històrics i Polítics des de l’Institut d’Estudis Andorrans n’és un bon exemple, de com superar una crisi amb la difusió de la història, una història comuna. Al llarg de les setmanes, descobrim o tornem a descobrir la història. Una història que fa gran Andorra.

stats