Una intensitat molt Special

Potser és un bon moment per contribuir a fer visibles els 'specials', a mirar-los de tu a tu, sense pena, sense condescendència, amb normalitat

L’abril passat un hotel de Vinaròs va negar l’estada a un grup de persones amb síndrome de Down, donant falses excuses sobre una reserva inexistent. Uns mesos més tard una discoteca va prohibir l‘accés a un grup de joves amb discapacitat. Aquests casos van permetre que el gran públic conegués la discriminació o el rebuig que pateixen a vegades aquestes persones pel món. Aquests titulars més cridaners van donar peu a altres denúncies, grups que explicaven com, en alguns hotels, els feien fer els àpats en horaris diferents a la resta, agressions o insults al metro... i altres episodis humiliants per aquestes persones i que diuen molt poc d’altres que, en teoria, no tenen cap discapacitat intel·lectual diagnosticada però que, a la realitat, tenen moltes mancances.

Els Down, i tots els 'specials' en general, haurien de ser molt més visibles. Acostumats i adoctrinats com estem amb uns patrons d’imatge quimèrics, cossos perfectes o extremadament prims, melenes al vent, músculs de futbolistes hipervitaminats, no suportem altres tipus de cossos? Altres tipus de cares? No som capaços de mirar i valorar al diferent com un més sigui diferent per motius físics o per motius psíquics?

Per sort, hi ha fenòmens com 'Wonder' que, tant en la literatura com en el cinema, triomfen i fan tornar l’esperança en el gènere humà, sobretot per la sensibilització dels més petits. Tot i que en aquest cas el problema del protagonista és físic, és important com a il·lustració del diferent, del cos que no s’ajusta als patrons generals.

I està demostrat que som capaços de fer-ho, les figures dels Rolling Stones més arrugats que una pansa dalt de l’escenari, aplaudits i aclamats per les multituds, posen de manifest que, si volem, som capaços d’acceptar tota la diversitat física del món. Per cert, acceptaríem un grup femení de la mateixa edat i cutis? Alguna actriu de Hollywood passejant tanta vellesa al damunt?

Aquest mes -el 21 i 22-, tindrà lloc el Territori Special com a preludi i escalfaments de motors per als Specials que compartiran Andorra la Vella i la Seu d’Urgell l’any que ve. Potser és un bon moment per contribuir a fer visibles els 'specials', a mirar-los de tu a tu, sense pena, sense condescendència ni paternalisme, amb normalitat.

Segurament és una bona oportunitat per compartir experiències amb unes persones que estan marcades per la intensitat, per una mirada al món a vegades sense filtres, amb tota la força de què són capaços. He vist persones 'specials' vibrar i entusiasmar-se davant d’una acció petita, davant d’un petit èxit quotidià, com si acabessin de viure un gol de Messi. I d’això n’hauríem d’aprendre els que no ens diem 'specials'.

Etiquetes