Opinió 30/05/2019

El 2 de maig del 2019, un dia històric

600 anys després de la creació del Consell de la Terra, una dona és síndica general

i
Claudine Tarrene
3 min

Fa alguns mesos, el 28 de novembre del 2018, els lectors d’Ara van poder llegir una opinió d’Albert Villaró en què deia que "les diplomàtiques tenen un rol molt preeminent en les complicades negociacions amb la Unió Europea". En el seu text, Albert Villaró feia referència a la defensa de la meva tesi doctoral (en data del 27-11-2018), escrita en francès, a on es ressalta les influències de les dones en l’espai polític dins la construcció de l’Andorra com a Estat de dret.

El 2 de maig del 2019 representa un dia històric per a Andorra, les andorranes i els andorrans. Un fet històric que m’obliga a expressar-me després d’haver treballat sobre les andorranes en l’àmbit polític durant els darrers quatre anys.

600 anys després de la creació del Consell de la Terra (primera forma de parlament documentat a Europa), una dona va ser elegida com a síndica general. Primera vegada en la història.

50 anys després la resposta del Consell General a la sol·licitud que havien presentat 370 dones andorranes, reconeixent-los el dret de vot, una dona va ser elegida com a síndica general. Un fet ja subratllat en el primer discurs de la síndica general, Roser Suñé Pascuet, en la sessió constitutiva a la Casa de la Vall.

Al 2011, fou la primera vegada que hi va haver la paritat al Consell General. La VI legislatura comença amb 15 escons per les dones sobre 28 (acabarà amb 14 escons després de la dimissió de Montserrat Gil Torné per presentar-se al comú de Sant Julià de Lòria com a cònsol major).

Amb les eleccions del 3 d'abril del 2011, Andorra es posiciona 2a al rànquing mundial de la Unió Inter-parlamentària pel que fa la representació de les dones als parlaments nacionals. Un posicionament internacional que perdurarà durant tres anys consecutius. No hi ha solament aquest fet, n’hi han d’altres. Passant per la pubilla, a l’andorrana li pertoca un rol social i polític. Quines influències han tingut les primeres dones en política sobre la generació de polítics dels anys 1990? Cal recordar que són els polítics que van contribuir a la Constitució. Ja en els moments forts de la història trobem dones com, per exemple, al procés constituent: Olga Adellach, Nàdia Aleix Tugàs, Rosa Maria Mandicó i Maria Reig Moles (l’única dona present en la comissió tripartida). O bé, en l’acord d’associació que representa una de les fites més importants pel futur del país.

Una distància indispensable per poder entrellucar la implicació de les andorranes. La immersió en la política andorrana no s’hauria pogut fer sense la col·laboració de tots els prohoms i prodones abans i després del procés constituent.

Així que voldria agrair les personalitats que m’han acordat del seu preciós temps i que he tingut l’honor d’entrevistar: Olga Adellach Coma, Miquel Alís Font, Maria Teresa Armengol Bonet, Jaume Bartumeu Cassany, Roser Bastida Areny, Mònica Bonell Tuset, Sílvia Bonet Perrot, Sílvia Calvó Armengol, Gemma Cano Berné, Joan Enric Dallerés Codina, Eva Descarrega Garcia, Simó Duró Coma, Isabel Escudé Riera, Xavier Espot Zamora, Marc Forné Molné, Olga Gelabert Fàbrega, Albert Gelabert Grau, Rosa Gili Casals, Pere Lòpez Agràs, Mireia Maestre Cortadella, Lídia Magallón Font, Rosa Maria Mandicó Alcobé, Josep Marsal Riba, Pere Marsenyach Torres, Antoni Martí Petit, Maria Martisella Gonzàlez, Conxita Marsol Riart, Meritxell Mateu Pí, Vicenç Mateu Zamora, Pere Moles Aristot, Judith Pallarés Cortés, Meritxell Palmitjavila Naudí, Josep Pintat Forné, Albert Pintat Santolària, Maria Ester Rabassa Grau, Maria Pilar Riba Font, Òscar Ribas Reig, Patrícia Riberaygua Marme, Cristina Rodriguez Galan, Bibiana Rossa Torres, Gilbert Saboya Suñyé, Rosé Suné Pascuet, Imma Tor Faus, Carme Travesset Paricio, Maria Ubach Font, Antoni Ubach Mortés i Elisenda Vives Balmaña.

Sense oblidar les pioneres del dret de vot, les senyores Joaquima Calvó Santurré i Angelina Mas de Pintat. Un pensament peculiar a les senyores Carme Sala Sansa i Rosa Ferrer Obiols que van participar en la recerca.

Originària d’un poble muntanyenc francès ja sé com és important la confiança. Una confiança que es mereix. Així s’ha de curar de la confiança acordada pels andorrans. Gràcies per haver-me fet descobrir la manera de ser i de fer política a Andorra. Neta i filla de polítics a França, és cert que la política és cosa de família.

Molts encerts al Govern paritari de Xavier Espot, primer Govern paritari de la història andorrana.

stats