Les mesures a prendre
De quina manera enfoquen els partits l'augment del preu del metre quadrat?
Escoltava com un dels cap de llista contestava en l'entrevista que li feien a RTVA a una pregunta sobre com resoldre el problema de l'augment de preu de l'habitatge. Deia que calia tornar a formar una entitat com la taula transversal de l'habitatge per conèixer el problema dels pisos a Andorra.
Potser hauria de treure's les lleganyes amb el símbol de l'euro dels ulls que li impedeixen veure quin és el problema dels pisos a Andorra. Bé, ell i totes les entitats i partits polítics que, en una situació que els afavoreix, tampoc volen veure el problema. No un, sinó dos problemes que tenen a veure amb el preu del metre quadrat.
El que passa és que segons l'AGIA a Andorra hi ha més de 400 immobiliàries, que es dediquen a gestionar pisos dels quals els seus propietaris volen treure un benefici. Benefici dins del sistema capitalista és sinònim de pasta gansa, seguida per tota una filera de persones que volen treure'n profit. I, en un mercat amb una oferta reduïda, la demanda augmenta i els preus pugen. O sigui, camp de cultiu de l'especulació, economia de primer de batxillerat.
El segon és tota la quantitat de pisos buits –que sabríem quants n'hi ha si es marquessin amb un interrogant a la façana–, perquè les xifres volten entre els 1.700 i els 5.000. I aquí, amb coneixements basics d'economia no es pot fer res. Però sí que es pot entendre el motiu de la compra, que no és un altre que la inversió (i vull creure que també les muntanyes).
"Quines mesures volen pendre?", preguntava el cap de llista. Doncs potser aquelles que vagin encarades a evitar l'especulació, per exemple. Els habitatges dignes són un dret universal i cap proposta va encaminada a alleugerar el preu dels lloguers que ja s'estan aplicant i que la ciutadania està notant tant en l'ànima com al compte corrent.
