Missió impossible versió andorrana

El dia que Steven Spielberg es quedi sense imaginació per una nova entrega d'Indiana Jones, que em vingui a veure, li donaré arguments per produir no una nova trilogia, sinó dues, tres, o tantes com el director em requereixi. Trobar un pis en condicions i a un preu assequible a Andorra és una missió impossible. Quan un servidor obre la porta d'una immobiliària, triga poc a sentir com llisca pel front una gota de suor ben freda, que en arribar a terra, és com el so d'un gong que dona el tret de sortida a un munt de sensacions dignes d'un malson. Asseure's en una de les cadires de l'oficina és desagradable, tot i l'amabilitat de gran part dels comercials, un no pot evitar sentir-se com un xai a l'escorxador, saps que la teva hora és ben a prop i no pots fer res per evitar-ho. Les males notícies estan servides.

Pisos de 40 metres quadrats a 800 euros és la primera fuetada que un rep sense miraments. Altres, molt més assequibles, romanen perduts de la mà de Déu, i tot i així, no duren disponibles més de 24 hores. Tan bon punt un d'aquests surt a la palestra, la gent, com si de voltors afamats per un tros de carronya es tractés, s'avancen a qualsevol. Pot ser que el problema sigui meu, que soc una mica lent a l'hora de despenjar el telèfon per concertar una cita, això, o es que el destí em fa esperar perquè em té preparat un xalet amb vistes a les zones més exclusives d'Escaldes.

Si la cosa acabés aquí encara, però no, queda molt per empassar-se sense mastegar. Un cop tens un pis decidit, demanes condicions, i és en aquest precís moment quan reps un nou cop de puny. Dos mesos de fiança, un mes d'agència i el mes en curs, més de 2.300 euros en total, una quantitat elevada per qui busca un pis amb característiques com les mencionades. És aleshores quan a la bona dona de la immobiliària que semblava un àngel, li surten banyes i es transforma en un autèntic diable.

Ara que ja tenim un govern estable, molts esperem ansiosos a què les propostes que es van fer durant la campanya, aquelles que prometien, entre altres coses, un habitatge digne per a tothom, es compleixin. Mentre això no passi, seguirem compartint cuina, banys i, en els casos més extrems, el llit amb qui no és la nostra estimada o estimat.