L'onada

Recollim el testimoni de les dones que ens han precedit i que ens expliquen com van aconseguir que les dones que només treballaven a casa tinguessin dret a rebre una pensió

MARIA ALAMINOS
MARIA ALAMINOS

M'he llevat tan d'hora que no tenia res a fer. Ahir vam fer la partició del manifest amb la Mónica i la Laura i no cal repassar; em demano si s'ha previst equip de so, aquest manifest mereix ser escoltat perquè totes, totes les veus que l'han composat mereixen tenir el seu eco en la nostra lectura. És important passejar per casa amb una tassa a la mà, penjar el davantal al balcó, pensar en la meva mare, hem decidit que avui començarem a no abusar del que fa per amor i costum. Tenir-nos cura.

Cada 8 de març he dut a terme un activisme de xarxa i introspecció. Al matí m'arremangava a Twitter i començava una tasca de recolzament feminista molt particular que consisteix en agafar el relleu pedagògic quan una dona a qui no coneixes de res està quedant esgotada d'explicar per què lluitem i està sent qüestionada. Menyspreada. Insultada. Amenaçada. No ens hem vist mai però es crea el vincle, venim del mateix lloc. Llegia moments meravellosos, comunions femenines glorioses, feines conjuntes, fotos, mems, també riem, l'humor té molt a veure amb la lluita feminista. Ens donem les gràcies. Si aquell dia treballava, esperava al vespre per mirar les manifestacions i feia un "halaaaa..." al·lucinat al veure-les caminant de bracet exigint els seus drets oblidats. Tantes dones increïbles sent tutelades per la família, per l'estat, per l'església desfilaven davant meu. En el temps i en l'espai.

Vaig estudiar, estudio, qüestions de gènere, vull saber de què parlo quan defenso idees. Tot té un marc teòric. Hi han moltes coses que de cap manera són feminisme i s'estan etiquetant salvatgement. El consumisme no és feminista, ni el capitalisme, ni el porno, ni el color rosa (sí, una petició personal: podeu deixar d'utilitzar el color rosa en tot disseny gràfic que té a veure amb les dones, si us plau? Podem córrer una cursa sense haver d'identificar-nos amb estereotips? Seria fabulós començar a superar el complex binomi rosa/blau). Dèiem que tot té un marc teòric i el feminisme també. I jo soc curiosa i necessito saber, i crec que la gent ho és i necessito divulgar feliç les meves troballes perquè crec que puc esclarir punts que a mi em feien neguitejar en el seu dia. I així passaven els meus 8M de xarxa. La reflexió venia posteriorment per esgotament. Per haver de repetir, justificar, aportar dades i credencials, per veure que estàvem lluny i que a Andorra assistíem al teatre de la vida i quèiem en l'autocomplaença de creure que el Dia de la dona treballadora era una celebració.

Aquest 8M ha estat diferent. Se m'ha vingut a sobre en forma d'onada carregada d'actes, reunions, taules rodones, presentació, grup de missatgeria ple de dones meravelloses sortides de tots els àmbits planejant dir prou. On eren? Per què treballàvem per separat? Companyes posant tot el seu talent en planejar actes, redactant manifestos, assistint a reunions i convocant a més dones encara. Per a mi ha estat nou i inesperat. Acció Feminista d'Andorra ha desenvolupat uns punts que volem que estiguin en l'agenda política. Totes d'acord. Divergències en demanar la despenalització de l'avortament, 'eppur si muove', finalment s'ha inclòs. I sento que recollim el testimoni de les dones que ens han precedit i que ens expliquen com van aconseguir que les dones que només treballaven a casa tinguessin dret a rebre una pensió. Mamografies gratuïtes. Dret a vot.

Està acabant el dia i la reflexió no serà individual aquest cop. Estem parlant mentre escric. Ens felicitem, ens encoratgem, ens organitzem; vine, encara en necessitem més. De nou dones que no ens coneixíem, de nou ens donem les gràcies. S'ha acabat el teatre. Enhorabona a totes.