Òscar Ribas

Aquesta setmana hem sabut que Òscar Ribas, per raons d'edat i de salut, ha renunciat al càrrec d'ambaixador especial per les relacions amb Europa, una tasca que desenvolupava des que el cap de Govern aleshores, Jaume Bartumeu, el va nomenar l'any 2009 i, posteriorment, Toni Martí el va ratificar. Personalment lamento la seva baixa en el cos diplomàtic andorrà i crec que, sens dubte, l'absència de la seva persona es farà notar.

A part de l'aprenentatge que suposa parlar amb ell o llegir-lo a través dels seus escrits, penso que ha estat i és encara un referent en l'anàlisi política, però sobretot en la visió d'Estat. No comparteixo sempre el que diu o escriu, però reconec que quasi sempre m'obliga a fer un exercici d'estudi, d'examen i de pensament com poques persones indueixen a fer-lo quan opinen.

Fa poc vaig escriure sobre la necessitat que tenim al país d'analistes que ens aportin les seves reflexions més enllà de la lluita partidista i crec que Òscar Ribas n'és un dels pocs que ho fa. Acostuma sempre a anar més enllà del que altres som capaços de veure i suposo que precisament per això moltes de les seves anàlisis arrosseguen polseguera o cauen en l'oblit perquè poden semblar inversemblants.

Sempre necessitem persones com Òscar Ribas que des de la serenor ens facin reflexionar i analitzar el present per encarar el futur. Però en l'actual moment que vivim, sovint desorientador, les necessitem més que mai.