La persona mediadora

A Andorra, la mediació permet respondre a la necessitat bàsica d’arreglar els problemes (conflictes) però fent-ho d’una forma diferent, essent una veritable alternativa a la via judicial

Exerceixo l'advocacia des de fa més de dotze anys. Durant la meva trajectòria professional el meu objectiu sempre ha estat intentar resoldre els conflictes en els quals es trobaven els meus clients de la millor manera i de la forma més eficaç i ràpida possible.

L'any 2017 el Col·legi d'Advocats va organitzar una xerrada sobre mediació. Aquella xerrada va despertar en mi un sentiment de curiositat i alhora escepticisme. Què era la mediació? Qui eren els professionals de la mediació? En què es diferenciava realment la tasca de la mediació de la que fem els advocats o els àrbitres? Totes aquestes qüestions van romandre un temps sense resposta fins que essent de naturalesa inquieta em vaig adonar que la Universitat d’Andorra oferia la possibilitat de cursar un postgrau en mediació. Per motiu d’aquella curiositat que s’havia despertat en mi, als efectes d’entendre en què consistia la mediació i ampliar els meus coneixements professionals, vaig decidir inscriure’m al postgrau en mediació.

Actualment estem a l'equador de la part general del postgrau en mediació i puc dir que moltes (per no dir gairebé totes) les preguntes i dubtes que tenia en relació a la mediació han trobat resposta i m’ha encisat la mediació. Malauradament la mediació és encara molt poc coneguda i aquelles persones a qui els hi “sona” la mediació sovint ho assimilen al servei de mediació familiar que s’ofereix a la Batllia o a allò que es pot fer per estalviar-se un advocat. Però la mediació no té res a veure amb aquesta concepció minimalista i d’aquí la importància que els professionals que ens hi volem dedicar la donem a conèixer.

Andorra s’ha dotat recentment d’una Llei de mediació. És la Llei 3/2018 del 22 de març del 2018. Aquesta llei té per objectiu donar cabuda a la normativa reguladora de la mediació. Tal com s’indica en l’exposició de motius de la referida llei, la mediació té un prestigi sòlid als països del nostre entorn i, ateses les seves característiques i aspectes positius que se’n deriven, s’ha anat implantant com una eina àgil, dinàmica i efectiva en la resolució de conflictes que evita moltes vegades la via judicial.

L’article 4, apartat 1, de la llei 3/2018 del 22 de març ens diu que: “Es considera una persona mediadora qualsevol persona a la qual se sol·licita de portar a terme una mediació de forma eficaç, imparcial i competent, independentment de la seva denominació o professió, o del fet que hagi estat designada o se li hagi sol·licitat de fer-ho, amb la finalitat de facilitar el diàleg entre les parts i de promoure l’entesa, i que compleixi els requisits que estableix aquesta llei.” La llei disposa a l’article 11 que “la persona mediadora exerceix la seva funció amb independència, imparcialitat i neutralitat, garantint la igualtat entre les parts”. I a l’article 15 estableix, també en relació a la persona mediadora que “la persona mediadora exerceix la mediació afavorint una comunicació adequada entre les parts”.

En una sessió del postgrau en mediació el nostre formador ens va demanar de dibuixar la persona mediadora i de descriure quins eren els coneixements, habilitats i valors que ha de tenir aquesta persona.

Si bé a títol anecdòtic puc dir que els grups de treball no vam coincidir en el dibuix de la persona mediadora sí que vàrem posar-nos d'acord en allò que és representatiu. Són valors essencials de la persona mediadora, sense tenir la pretensió de fer una llista exhaustiva, la tolerància, l'empatia, el respecte, la honestedat, la discreció, la humanitat, l'ètica, la generositat...

En són les seves habilitats a títol indicatiu i no limitant, l'escolta activa, la comunicació, la negociació, el control de les emocions, la gestió del silenci, la capacitat d'anàlisi i, per què no, el sentit de l'humor.

Certament no hem d'oblidar la vessant dels coneixements. Coneixement de si mateix, coneixements com més amplis i variats millors i coneixements de la mediació, de les seves tècniques i marc legal.

Jo diria que la persona mediadora és una persona que vol un món millor. Un món en què els conflictes es poden resoldre parlant, de forma no violenta, en un marc de respecte, tolerància i igualtat. Tant de bo tots poguéssim tenir una mica de la persona mediadora per a difondre els valors de la mediació.

La persona mediadora no està renyida amb altres professions; de fet són molts i moltes els mediadors i les mediadores que combinen la mediació amb altres professions com advocacia, psicologia, recursos humans, etc... La mediació no és la parenta pobre de cap professió. La mediació és una oportunitat i una veritable solució.

Les persones mediadores hem de vetllar perquè la mediació pugui ocupar el lloc que li correspon i ser valorada com allò que és: una tècnica no violenta de resolució de conflictes entre persones, institucions i governs que no entén de diferències, races, sexes ni fronteres. La mediació és una professió complexa però alhora molt gratificant que permet a les parts trobar acords plenament vàlids, eficaços i executius.

La mediació davant una situació de conflicte permet a les parts trobar solucions a mida. A Andorra, la mediació, com en la resta de països on es troba implantada, permet respondre a la necessitat bàsica d’arreglar els problemes (conflictes) però fent-ho d’una forma diferent, essent una veritable alternativa a la via judicial. La mediació pot ajudar, en el marc d'un conflicte, a viure més tranquil, amb menys mals de cap, essent una experiència menys traumàtica, restaurant i afavorint la comunicació, i millorant la qualitat de vida de les parts i el tot sempre amb l’ajuda de la persona mediadora. Desitjo doncs que aquest article, que és un petit granet de sorra, permeti donar a conèixer una mica més la mediació i a difondre’n els seus valors i avantatges.

Bon dia europeu de la mediació.