Les pintures romàniques no van anar a fer un tomb

La mostra, que es pot veure a la sala d'exposicions del Govern, és una magnífica ocasió per veure pintura romànica. L'exposició, que l'atzar ha situat el final de la legislatura i aconsegueix donar visibilitat al Ministeri de Cultura, divulga un dels elements patrimonials més importants del país que durant el segle XX ha protagonitzat episodis apassionants. És una d'aquelles oportunitats que es produeixen cíclicament –a finals dels anys 80 n'hi va haver una, el 2003 una altra- que apropen el romànic al seu origen i a tots els públics. Molt important, molt útil i molt interessant.

Per a l'exposició del 2003 es va optar per un títol solemne, acadèmic: 'Magister Sancta Columba'. Va ser una mostra impressionant –igual que el catàleg– resultat de les recerques i de la recuperació dels frescos de Santa Coloma que van dur a terme els equips dels ministeris d'Exteriors i de Cultura d'aquell moment. Els frescos de Santa Coloma són aquí des d'aleshores.

Ara s'ha triat com a títol 'Benvingudes a casa vostra! Les obres patrimonials fora d'Andorra' i s'ha fet una presentació que demostra com la història i el llenguatge són materials altament sensibles. Hi haurà catàleg?

La informació institucional de l'exposició és l'exponent del llenguatge políticament correcte que actualment ja no té límits i envaeix el planeta. A més, s'ha utilitzat un to populista i escolar. Segons els comunicats oficials, les pintures romàniques "van marxar d'Andorra", "van sortir". Es parla d'"arrencaments", d'adquisicions, de compres i de "l'art de la diàspora". Si aquí hi ha un verb tabú és el verb "vendre", que no apareix enlloc. I les pintures es van vendre. Els mossens, el Bisbat, van vendre les pintures romàniques en un context determinat: una època plena de misèria econòmica en la qual els diners de les pintures podien servir per fer obres a l'església. I les van vendre per uns motius que els historiadors han explicat i que podem entendre perfectament: el romànic era considerat un art lleig, primitiu, sovint era guardat a la sagristia, es tapava amb pintura blanca a les parets perquè ningú –tampoc el poble– li donava cap valor. Hi va haver excepcions –oposicions d'alguns ciutadans a la venda– però, en general i a tot el Pirineu, el romànic es va vendre perquè ningú el valorava. I encara podem anar més enllà: gràcies als museus que el van acabar comprant s'ha conservat i s'ha restaurat correctament. El romànic no va marxar a fer un tomb.

Se'ns parla d'"obres viatgeres", com a les escoles es parla de l'agenda o la maleta "viatgera". I se'ns diu que aquestes "obres viatgeres" "són acollides per altres peces d'art que sempre han estat al país i que actuen d'amfitriones, com si es tractés d'una gran reunió de família". El conte de la reunió de família pot acabar convertint-se en un relat de terror quan les "amfitriones", sobretot els frescos de Santa Coloma, alertin a les "obres viatgeres" que fugin tan bon punt acabi l'exposició, perquè aquí a les pintures romàniques se les tanca en una capsa ben hermètica en un racó d'aquella mateixa sala, a baixa temperatura, i es guarden a les fosques durant anys i anys.