Tenim pla estratègic?

Andorra va avançant sense una idea clara del turisme que vol, sense una visió clara de futur, i que dies passa anys empeny i tal dia farà un any

FRANCESC ROBERT
FRANCESC ROBERT

Des que sóc petit que sento parlar sobre plans de futur pel país, sobre el casino i sobre turisme de qualitat, que no sé ben bé què vol dir, de posicionar Andorra al món i bla, bla, bla. Que si pla 2020 (crec que un dels plans es deia així), que si llibres blancs, que si patatí que si patatà. En fi, que aparentment sempre hi ha hagut la bona voluntat de fer coses, o potser la voluntat que els polítics ens pengin medalles, medalletes o diplomes. Però la realitat que jo veig és que Andorra va avançant sense una idea clara del turisme que vol, sense una visió clara de futur, i que dies passa anys empeny i tal dia farà un any. Crec que no ho acabem de tenir clar i enlloc de funcionar com una marca única de cara al món, cadascú escombra cap a casa i així anem fent.

Hem vist com, en pocs anys, el sector financer (bàsicament bancari) ha fet un gir copernicà i ha passat a ser una cosa totalment diferent a la que coneixíem i coneixien, hem vist com els diferencials de preu amb els veïns s’han anat reduint. I si bé el comerç continua sent un atractiu pels visitants, ara veiem molt més sovint que abans com hi ha locals que canvien d’amo i de producte, símptoma que alguna cosa no va. Jo sento parlar sovint de turisme de qualitat, però cada dia veig molts autobusos a les estacions d’esquí. Certament, és un tipus de turisme molt legítim i que també porta beneficis, però respon a la definició “turisme de qualitat”. Mireu, fa poc vaig estar a la Vall d’Aran i vaig veure molt pocs autobusos i molt pocs grups organitzats. Quan hi vas sembles percebre una estratègia conjunta entre hotelers, estació d’esquí i institucions. En canvi, aquí no ho sé veure, tampoc sé si l’estratègia de la Vall d’Aran és millor econòmicament.

D’altra banda sembla que finalment es licitarà el casino famós del qui sento a parlar pràcticament des que vaig néixer. Arriba a temps? Arriba tard? Quadra amb l’estratègia de país, si és que existeix? Vaja, que el que toca és tenir clar on anem i sembla que a vegades mirem que les coses funcionin a curt sense mirar a llarg termini.