El president de Fort Knox

Formar part d'una comunitat de veïns amb normes estrictes té els seus pros i els seus contres encara que quan es tracta d'un apartament a la platja, els segons superen els primers

El president de la comunitat de veïns ha convertit el bloc d'apartaments de la platja en la base militar de Fort Knox de Kentucky. Durant la Setmana Santa, ha declarat l'estat d'excepció perquè un gat ha posat les seves empremtes en alguns vehicles del garatge, curiosament només els d'alta gamma, la qual cosa ha deixat el meu sa i estalvi. Ha organitzat una croada com les de Jerusalem amb un escamot de voluntaris vestits com Rambo per foragitar el felí.

El darrer any, ha col·locat cartells i avisos per tot arreu des del "no s'admet publicitat" a tota la llista de prohibicions de la piscina passant per l'obsessió per la seguretat, cosa que ha convertit els veïns en membres de les milícies d'autodefensa, Així, si apareix el carter o un repartidor amb un paquet a la mà s'activa l'alerta antiterrorista. Ens sentim com Liz Lemon (Tina Fey) a la comèdia '30 Rock' quan crida "Oh, Déu, joves!" abans de fugir esfereïda quan veu pel carrer un grup d'adolescents indefensos. Estiuejar envoltat d'advertències té els seus pros i els seus contres.

Un passa els seus dies de juliol amb la percepció que forma part d'una comunitat civilitzada amb normes. La part negativa, quan tothom està obsessionat en la seguretat, és el sentiment de culpa que sempre et persegueix: no deixar la porta de l'edifici oberta quan vas a llançar les escombraries, alertar de qualsevol presència sospitosa, incloent-hi els gats al pàrquing, no retenir més temps de l'oportú l'ascensor, evitar que el fum en coure les sardines es converteixi en tòxic, i no fer xerinola i gatzara passada la mitjanit. Els tendals del balcó han de ser de ratlles grogues i blanques, les cadires no poden portar publicitat encara que sigui d'Estrella Dorada i no es poden posar tovalloles a les baranes. Qualsevol dia, mitjançant el preceptiu cartell, també prohibiran que porti la meva gorra de fertilitzants i fiitosanitaris Fertiberia.

Entre Sodoma i Gomorra i el centre d'entrenament especial Kangyida de Chongqing o l'internat de Laguna Negra sempre hi pot haver un punt mitjà. Perquè a vegades tinc la sensació que no són vacances sinó un camp de treball a Tirana o un campament del Frente de Juventudes a El Espinar. Ja deia John Lennon que la vida és allò que et succeeix mentre tu et capfiques en fer uns altres plans. Això vol dir que la vida no és tan dolça com cantava Ryan Paris. La vida és Yoko Ono o el president de la comunitat de veïns.