Opinió 04/06/2019

El problema del plàstic és l'economia

La indústria mou molt milions perquè els governs actuin de forma contundent

2 min

Andorra es torna a sumar a la celebració del Dia mundial del medi ambient, que es commemora el 5 de juny, i ho fa amb un seguit de propostes que es desenvoluparan al llarg de la setmana i que aniran destinades tant a les escoles com a les empreses i a la ciutadania en general. Una de les més destacades és una campanya conjunta amb els supermercats per tractar de reduir l’ús irracional del plàstic.

Precisament una campanya de Zero Waste a Espanya demana no comprar aliments embolcallats de plàstics d'un sol ús entre el 3 i el 9 de juny amb l'objectiu de conscienciar la població sobre els milions de tones de residus que desemboquen cada any als oceans i que perjudiquen la fauna i el medi ambient. Per això, la campanya, que compta amb el suport de Greenpeace, proposa un boicot al plàstic durant la setmana que ve i que els seus seguidors la facin extensiva al seu entorn. L'objectiu, també, és que els comerços i les marques apostin per altres alternatives al plàstic. Per afrontar aquesta setmana, els impulsors recomanen comprar en els establiments de venda a granel o que cadascú porti els seus propis envasos.

La veritat és que la campanya contra l'ús del plàstic genera molta confusió entre els ciutadans, que han de pagar per unes bosses amb publicitat de les empreses mentre que la majoria de productes que compren porten com a embolcalls plàstic, sovint de forma innecesària. Els governs i els organismes internacionals haurien de destinar els seus esforços precisament a la presentació dels productes que es fa en tots els supermercats, amb presència de plàstic desmesurat. Fer pagar uns cèntims al consumidor penalitza al ciutadà però és una mesura absurda i simbòlica, i que suposa únicament atacar al més feble i al que menys possibilitats té per canviar les coses. Són accions de cara a la galeria sense una incidència real en la salut del planeta.

La llista d'articles que contenen plàstic totalment o parcialment és interminable: lents d'ulleres, audiòfons, òrgans artificials, catèters, màscares d'oxigen, guants d'un sol ús, bolquers, productes d'higiene femenina, sistemes d'abastament i sanejament d'aigües, cinturons de seguretat, coixí de seguretat, cascos o armilles salvavides, entre d'altres.

Avui dia certs productes no podrien existir sense el plàstic, segons els experts. Per exemple, les pales gegants dels aerogeneradors –que requereixen grans dimensions i resistència, però alhora lleugeresa–, les targetes de memòria SIM o de crèdit, els CD o els discos de vinil, expliquen els experts.

Segons PlasticsEurope, l'associació que representa la majoria de productors europeus de matèria primera plàstica, només a Europa el sector del plàstic dona feina directament a més de 1,5 milions de persones, en més de 60.000 empreses (la majoria pimes), i el volum de negoci supera els 350.000 milions d'euros.

D'acord a les dades, el 2017 la producció de plàstic a nivell mundial va ser gairebé 350 milions de tones –de les quals gairebé 65 milions van correspondre a Europa– encara que els experts estimen que al llarg de les dues properes dècades les quantitats es dupliquin. És aquí on es troba el problema, en l'economia, com sempre.

stats