Sí al progrés. Sí a la protecció dels més vulnerables

La maquinària no pot parar, ha d'estar sempre a punt i en constant renovació

És visible, no ens cal cap enquesta per adonar-nos que patim una forta crisi que va més enllà de la situació econòmica que afecta l’estat del benestar. Ara mateix vivim en una Andorra que pateix una gran esquerda social. La gent en parla molt i volen ser escoltats.

Tenim dues Andorres, la que el govern de DA ens ha volgut fer creure, i la real, que gràcies a vuit anys de menysteniment i de no escoltar, pateix una gran fractura social on els més vulnerables s’han fet encara més febles, i on els que no eren vulnerables no es poden permetre una despesa extraordinària o una urgència no prevista, fet que fa que visquin al llindar de la pobresa.

Hem de ser conscients de l'estat en el qual es troba el país. Els progressistes, davant del desgavell viscut, entenem que les polítiques socials són molt més que una prioritat per Andorra.

Cal dir sí al benestar i un gran Sí a la protecció dels més vulnerables! Perquè ens hi juguem la cohesió social i la prosperitat econòmica futura.

L’Estat té el deure de tenir cura, amb especial atenció, de les persones més vulnerables dins de la nostra societat, els més grans i les persones amb alguna diversitat funcional.

Progressistes-SDP som conscients i per això volem tenir més ambició solidària per aquests col·lectius que convé que siguin una part activa de la societat i estiguin més integrats dins de la vida pública.

L’Estat del Benestar és una eina fonamental de progrés, una eina que els progressistes volem que estigui sempre a punt i en constant funcionament. La maquinària no pot parar, ha d'estar sempre a punt i en constant renovació perquè no ens podem permetre més improvisacions, hem d'anticipar-nos als problemes.

És un dret bàsic inqüestionable, que només el defensarem com cal estant al costat de les persones i, de manera molt especial, al costat dels que més ho necessiten.

No ho oblidem mai, la força d’una comunitat es mesura a partir del benestar dels més febles.