Opinió 20/04/2019

De rara a dominant

Només el 20% dels infants dels països catalans fa servir la llengua pròpia per jugar al pati

i
Agusti Mas
3 min

En un butlletí electrònic que ha enviat aquesta setmana, la Plataforma per la llengua alertava de la necessitat de tenir més socis per poder fer més accions davant de situacions com per exemple que, segons un estudi que prepara, només el 20 % dels infants dels països catalans fa servir la llengua pròpia per jugar al pati. I m’ho crec, sentint com parla la meva neboda, que paradoxalment viu en un entorn que podríem definir pràcticament com a monolingües catalans si no fos pels mitjans de comunicació i la música. I més paradoxalment, partits com Ciutadans, el PP i Vox a sobre defensen la supressió de la immersió lingüística i la introducció d’encara més castellà a uns mitjans de comunicació públics catalans que de fet es van crear per compensar les proporcions lingüístiques del panorama mediàtic...!

Aquesta realitat tan magra pel català xoca amb un reportatge que va emetre fa un parell de setmanes TV3 dins del Telenotícies. Ras i curt, explica que fins fa noranta anys, a la major part de Catalunya (i segurament es podria estendre a la majoria de territoris de parla catalana) ningú hi parlava castellà i ni tan sols el sabia. Per tant, veiem com en aquest temps, la realitat lingüística pràcticament s’ha girat com un mitjó. Tot això és a propòsit d’un estudi elaborat pel Centre de recerca en sociolingüística i comunicació de la Universitat de Barcelona.

Aquest treball està fet a partir de recerques documentals i d’entrevistes amb una cinquantena de persones representants de les classes populars dels anys trenta que encara viuen. De fet, Carles Rosselló, membre de l’equip d’investigadors, sustenta que fins ara s’havia prestat molta atenció a la història dels usos lingüístics institucionals i elitistes però no als del gros principal de la població, representat per aquestes classes populars.

Remuntant-nos a la història, si bé el castellà s’oficialitza per primer cop amb el decret de nova planta del 1716, el reportatge explica que l’escolarització obligatòria en castellà s’introdueix legalment el 1857. Però, cinquanta anys després, l’analfabetisme segueix present en el 50 % de la població. Si bé, la societat segueix sent majoritàriament monolingüe catalana. Testimonis del reportatge expliquen que, de petits, ningú parlava en castellà. De fet, algun fins i tot relata que els primers nouvinguts d’altres punts de la península van haver d’aprendre català perquè ningú parlava castellà.

La clau per la implantació de la llengua de Cervantes ve amb el final de la guerra civil espanyola, amb efectes del franquisme com la generalització de l’escolarització obligatòriament en castellà i els mitjans de comunicació en castellà, juntament amb les onades migratòries de Castella i Andalusia. Fins llavors, els infants no entenien per què els hi feien aprendre un idioma que parlava ningú, explica la investigadora Mireia Galindo.

Amb tot això que fins ara no teníem científicament constatat veiem com tan sols fa menys d’un segle que el castellà va arribar a la major part dels territoris de parla catalana com un idioma rar i desconegut, però ja fa anys que és la llengua dominant entre el gros de la població. En aquest estudi que la Plataforma per la llengua ha anunciat que treballa, ja avança que dels deu milions de persones que coneixen la llengua catalana, només cinc en són parlants habituals.

Aquest documental, doncs, contrastat amb els indicadors actuals, demostren que si volem mantenir viu el nostre idioma, fonament de la nostra identitat, cal esmerçar-hi més recursos. I que les propugnes de partits com Ciutadans, PP i Vox, amb la connivència dels que hi tenen tractes, són la traca final d’un vell propòsit: esborrar la nostra singularitat com a poble

stats