Opinió 07/12/2014

Qui recorda Francesc Viadiu i Francesc Areny?

Per què el monument als passadors oblida els dos noms dels líders de les principals xarxes d'evasió a Andorra?

Roser Porta
2 min

L'emissió del documental 'Perseguits i salvats' (TV-3), simultani a la publicació a la revista 'Sàpiens' d'un reportatge homònim torna a l'actualitat un dels episodis més apassionants de la història contemporània: les xarxes d'evasió als Pirineus que tants perseguits del nazisme van salvar durant la Segona Guerra Mundial. Una època interessant, amb les seves llums i les seves ombres, perquè si sumem guerra, frontera, desesperació, solidarirat i ambició podem tenir molts resultats; molts episodis heroics i alguns actes brutals. Aquí i a tot arreu.

'Perseguits i salvats' és un magnífic projecte iniciativa de la Diputació de Lleida a través de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, el Patronat de Turisme i diversos ajuntaments i consells comarcals. Inclou un web, unes rutes i el documental. Una d'aquelles ocasions en què la història es divulga de manera rigorosa i amena a la vegada i que està destinada al gran públic. Sembla, a més, que està tenint un impacte en el turisme israelià.

Andorra hi apareix poquíssim, gairebé gens, només esmentat com a simple lloc de procedència i prou. Per què aquesta absència? Desinterès de les institucions andorranes? Oblit dels promotors catalans? Incompatibilitat d'una iniciativa provincial amb la d'un estat? Competència en matèria de turisme? Voluntat a Andorra de tirar endavant un projecte propi en un futur?

La història mai és completa. S'escriu a base de records i d'oblits -i de documentació evidentment-. Si en lloc de fer un 'selfie', fem una foto amb la càmera o el mòbil girat cap endavant (té nom anglès això? És 'cool'?) a la placa del monument d'homenatge als passadors, just al costat del mític Hostal Palanques a la Massana, veurem que hi ha vuit noms de persones, majoritàriament d'aquesta parròquia. La placa va ser col·locada el 2006 "en record de tots els que van lluitar per la llibertat durant la Segona Guerra Mundial". Però no hi trobem dos noms claus, els de dos dels líders de xarxes que van operar a Andorra. Claude Benet ja subratlla aquest descuit a 'Guies, fugitius i espies.Camins de pas per Andorra durant la Segona Guerra Mundial' (Editorial Andorra) i demana un nom de carrer per a cadascuna d'aquestes figures. "Francesc Areny Naudí va ser un dels organitzadors reconeguts de les cadenes d'evasió a la vall del Valira d'Orient. Possiblement tenia un paper semblant al que va tenir Francesc Viadiu a la zona del Valira del Nord i a Sant Julià", escriu Benet, que aporta importants documents sobre la seva tasca. Tant Areny, de Canillo, com el català Viadiu (autor de la novel·la 'Entre el torb i la Gestapo' absolutament recomanable) "van ser oficialment reconeguts per les màximes autoritats aliades." Per què les autoritats andorranes i la societat civil no els reconeixen?

La història es pot escriure oblidant i també es pot presentar de manera ben sensacionalista, com és el cas d''El marqués y la esvástica' de Rosa Sala Rose i Plàcid Garcia-Planas (Anagrama), un llibre que explota la llegenda negra seguint els passos de la revista 'Reporter', que engega el ventilador sense aportar proves. Però aquesta serà una altra història perquè ara l'espai s'acaba.

stats