La referència

Apostar per la llengua catalana normativa en aquells camps en què no està normalitzada és una opció estratègica cabdal

Aquesta setmana he llegit al rotatiu osonenc El 9 Nou una entrevista amb un corredor d’assegurances jubilat de Manlleu que m’ha fet reflexionar unes quantes coses. Xavier Bardolet, aquest és el seu nom, explicava que ell va aprendre a llegir i a escriure en català justament gràcies a aquest periòdic. Deia que, fa unes tres dècades, va veure néixer la publicació amb poques expectatives, sense entendre com podria aguantar un nou mitjà de comunicació del territori en català. I més, havent-n’hi ja un de ben arrelat i en castellà, tal com eren la immensa majoria de mitjans. Però amb el temps, veient-ne la qualitat i els continguts, se’l va anar fent cada cop més seu, fins al punt que els va començar a col·leccionar.

Llegint aquesta entrevista curiosa de contraportada em va venir al cap la Marian Van de Wal. Aquesta cantant resident a Andorra i d’origen neerlandès, que va acabar representant el Principat a Eurovisió cantant en català, assegurava que ella havia après el nostre idioma mirant la sèrie 'Plats bruts'. Recordo que m’explicava que se’n va comprar els DVD i, amb el diccionari a la falda, posava pausa i buscava les paraules que no entenia. Sí que és veritat que va assolir una bona habilitat lingüística en la nostra llengua però, mirant aquesta comèdia televisiva, es trobava que sovint hi havia paraules que no trobava al diccionari; barbarismes.

Aquestes experiències, des del meu punt de vista, corroboren que apostar per la llengua catalana normativa en aquells camps en què no està normalitzada és una opció estratègica cabdal. I no només això, acaba sent d’utilitat pública i beneficiós per a la societat. En Xavier no s’hauria apuntat a cursets de català per aprendre a llegir i escriure en el seu idioma, però va acabar aprenent-ne gràcies a l’existència d’un nou mitjà de comunicació atractiu. La Marian va arribar a TV3 amb 'Plats bruts' perquè els cursets del 'Digui, digui...' no l’atreien, i la sèrie era una forma atractiva d’aprendre. Però amb entrebancs, arran del fet que TV3 obrís la porta als barbarismes a la ficció.

Si la Generalitat restaurada hagués apostat per fer uns mitjans de comunicació públics antropològics, com defensaven el PSC i el PP de l’època, amb retransmissions de castells, sardanes i teatre en català, no s’hauria arribat a ser un referent atractiu que contribuís a la normalització de la llengua. Quants castellanoparlants miraven TV3 per veure 'Dallas' o 'Bola de drac'? I si TV3 apostés per un català més correcte, posaria més fàcils les coses perquè la ciutadania aprengués o es familiaritzés amb el català correcte, cosa que n’era un objectiu fundacional. És allò a què alguna vegada m’he referit com 'l’efecte busson'. Als inicis, TV3, davant l’ús generalitzat del barbarisme 'busson', va optar per ensenyar la població a dir 'bústia', una paraula que llavors sonava esnob. Ara, unes dècades després, és la paraula 'busson' la que grinyola en sentir-se.

Lluny d’aquesta estratègia, actualment TV3 aposta per normalitzar castellanismes com 'vivenda', en comptes de promoure l’opció normativa, que és 'habitatge'. El català incorrecte del carrer s’imposa en antena per damunt del català normatiu. TV3 renuncia a ensenyar la població a parlar bé, sinó que més aviat inocula a les comarques el parlar col·loquial castellanitzat de l’àrea metropolitana, a través de productes d’èxit com 'Merlí'. O, com a enèsim exemple, no s’entén com encara als informatius s’hi colen coses com 'financiació',  'rentabilitat' o 'cellers i bodegues' (la segona és un barbarisme que significa la primera en castellà). Amb això, TV3 demostra que renuncia a ser un referent en què els ciutadans s’emmirallin per descobrir i/o interioritzar el català correcte, cosa que crec imprescindible en una comunitat amb una llengua minoritzada.

Vist tot això, em pregunto: si El 9 Nou hagués estat carregat de barbarismes com TV3, en Xavier Bardolet tindria el mateix nivell de català? I una més: és lògic i lícit que la televisió pública, que va néixer per normalitzar el català, últimament normalitzi l’ús de barbarismes?

Etiquetes