El ressorgiment

Veurem si les peces de dòmino comencen a fer-se caure, les unes a les altres, i som a punt de veure el ressorgiment de l’alguerès

Construir els fonaments d’un edifici no acostuma a ser una tasca especialment lluïda. Però dur-la a terme i, sobretot, dur-la a terme bé, és bàsic. Per aquest motiu, cal aplicar-s’hi amb cura i dedicació. D’això dependrà l’estabilitat, la fortalesa i l’altitud potencial que pugui tenir l’edifici que s’hi assentarà. Però evidentment, la gràcia continua sent el poder veure com la construcció supera el nivell de terra i va enfilant-se mirant el cel. Però si això no s’esdevé, és perquè alguna cosa passa.

L’estiu del 2018, el parlament de Sardenya va posar els fonaments d’un projecte que podia arribar a ser molt ambiciós. Gràcies a l’esforç de diputats algueresos i de les entitats patriotes que defensen la nostra llengua a l’illa, la cambra aprovava una nova llei de política lingüística que li atorgava el mateix grau de reconeixement i d’oficialitat que tenia el sard, cosa mai vista. Això es traduïa en el reconeixement de l’ús del català en els actes administratius, la possibilitat d’adreçar-se en aquesta llengua a les institucions, el dret de les famílies a demanar l’escolarització en alguerès fins als estudis secundaris fins i tot amb immersió lingüística, l’obertura d’una xarxa d’oficines de política lingüística i l’emissió d’una tercera part de la programació de la televisió pública sarda en català. El cas és que aquesta oportunitat tan ambiciosa, corria el perill de quedar-se en no res. I això és el que ha passat.

Afortunadament, aquells fonaments posats fa un any i escaig segueixen allà, inalterats pel pas del temps. De moment, semblaria que cap família ha reclamat aquest nou dret d’escolaritzar la mainada en alguerès. I això que, segons l’enquesta d’usos lingüístics de l’Alguer del 2015, el 92,3% de la població de la ciutat és favorable a la introducció de la llengua pròpia en l’ensenyament. És allò que passa, que no sempre aprofitem tot allò a què podem accedir... Però hi ha algú que ha aixecat el dit per empènyer la que podria ser la primera d’aquesta corrua de peces de dòmino. La Plataforma per la llengua, amb l’ímpetu d’ Irene Coghene, la seva delegada a l’Alguer, ha començat una acció a la porta dels centres d’ensenyament per informar les famílies del dret que tenen d’escolaritzar els fills en català i de les oportunitats que els pot obrir a l’Alguer i a la resta de territoris de parla catalana el fet de dominar aquest idioma. A més, els dona l’opció de fer la petició, in situ, per exercir aquest dret, que s’adreçarà al president de la regió autònoma de Sardenya, Christian Solinas, i al síndic de la ciutat, Mario Conoci.

A més de la presència a les portes de les escoles, l’acció també disposa d’un web, EnAlgueres.cat, on es detalla el dret a l’escolarització en alguerès. També es dona l’opció perquè, tothom que ho vulgui, faci costat als algueresos que demanen que aquest dret fonamental seu es faci realitat. I com que tan sols, i malauradament, actualment només un 36% de la població sap parlar fluidament la llengua pròpia, el web també disposa d’una versió en italià.

Recordo, temps enrere, que el New York Times descrivia l’Alguer com “l’últim bastió de la llengua catalana a Itàlia” que lluita per mantenir-se en vida. Es tracta d’una descripció que no és en va; no deixa de ser rellevant que des d’ Amèrica es facin ressò de l’existència de diverses Irenes Coghene, malgrat que de vegades pugui semblar que són poques i que remen contracorrent enmig d’una mena d’apatia d’una majoria de població a qui no li fa res perdre el tret que la fa singular, allò que la connecta amb l’arrel de la seva identitat. Els propers dies, cada cop que els senyors Solinas i Conoci obrin la bústia, veurem si la realitat de la ciutat és així de crua o si, per contra, i afortunadament, les peces de dòmino comencen a fer-se caure, les unes a les altres, i som a punt de veure el ressorgiment de l’alguerès.