Sabeu on és, la Roca de l'Home Dret? Per si no ho sabeu, per si mai no l'heu vist en viu i en directe, no us n'oferiré cap reproducció pictòrica, perquè no hi ha cap imatge que li faci justícia. I no em refereixo exclusivament a les fotografies que n'hem intentat fer nosaltres: les que trobo a la web tampoc em fan reviure la sensació d'atoniment que vam tenir quan la Roca de l'Home Dret va aparèixer a la vista. Per tant, m'arrisco a apostar que uns centenars de paraules prenguin el lloc d'una representació pictòrica. A canvi us ofereixo una altra petita finestra a la Vall d'Incles que s'obre des del mateix lloc: quan ets just a punt d'arribar a la Roca de l'Home Dret, i mires a l'esquerra, i entre pins i avets s'aixeca majestuós un pic nevat, l'Alt de Juclar, el nostre Matterhorn particular, glòria i orgull de la vall encantada.
El caminet comença uns vint metres més enllà del pàrquing a l'entrada de la Vall d'Incles, a mà esquerra. Veureu un petit cartell "Camí de la Roca de l'Home Dret" del circuit parroquial del Comú de Canillo: pugeu per la mini carretera no asfaltada que porta fins a la borda de més amunt (ja s'hi guanya bastant desnivell), i continueu pel sender marcat amb cercles grocs. Sóc una gran fan de qui fa la feina de marcar els camins de muntanya per la parròquia de Canillo: al meu parer, és una de les parròquies que millor s'ocupa de les rutes de la natura. El Camí de l'Home Dret és força fàcil, fins i tot ara, a les portes de gener, perquè passa per la solana i aquesta temporada la neu hi és molt escassa. Ara bé, naturalment s'ha de tenir en compte que és un camí de muntanya en el que s'han de creuar un parell de rierols saltant de pedra a pedra, hi ha una mica de fang llefiscós a la primera part de la pujada i petites parcel·les de neu i gel: per tant, si no sou esportistes d'alt nivell que corren per la muntanya a totes les èpoques de l'any, un calçat adequat i uns bons pals són, com sempre, imprescindibles. En un dia assolellat, té sentit portar diverses capes de roba d'abric ja que a l'alçada fa més calor que a la vall. Vam arribar a la Roca de l'Home Dret, molt xino-xano, en uns cinquanta minuts, i vam baixar aproximadament en mitja hora, però vam passar uns deu minuts admirant els paisatges, per tant, vam fer tota la caminada en una hora i mitja.
La Roca de l'Home Dret em va produir un sentiment comparable al que experimentes quan et trobes al cor de la Fageda d'en Jordà i entens que Joan Maragall no mentia i no exagerava. De sobte reconeixes que la vida t'ha regalat uns instants màgics davant d'un tros de roca que per alguna raó és una meravella, que amb la seva existència desafia les lleis de la naturalesa i les confirma. Al meu parer, no s'assembla a cap home dret: tal volta a un home assegut, o un cap de cavall, o, des del costat dret, un obelisc. No us espereu res, aneu-la a veure amb el cor obert a qualsevol sorpresa. Al cap i a la fi, no és res més que una enorme formació d'esquist penjada sobre la vall: si passeu els vostres dies observant roques enormes i solitàries que sembla que no hi pot haver cap manera que aguantin dretes, tal vegada la considerareu poca cosa. Ara bé, val la pena intentar-ho, i sentir els ocells cantar a sota del cel tan irrepetiblement blau de la Vall d'Incles, i veure els torrents gelats i les branques de pins carregades de neu. Bon any, amics, bones festes i bons camins.
