La sacsejada

Vivim envoltats de discursos buits, notícies manipulades i molts ‘emojis’

Vivim moments crítics i preocupants. Ho admeto, i mai m’han agradat les visions apocalíptiques, ni tan sols les pessimistes, però avui els dos adjectius se m’han unit i no els he esborrat. Presenciem fets, i actituds, que mai ens hauríem imaginat ni previst, perquè els classificàvem, o bé en un passat remot, bé en un escenari impensable. Estem en plena sacsejada política, econòmica i social. Andorra i la seva relació amb Europa, el conflicte entre Catalunya i Espanya, Europa tancant les portes als refugiats de guerres mil, qui es creu l’amo dels Estats Units passejant fatxenda pel món...

Són moments de grans reptes i transformacions, de jugar-s’hi el futur, el model polític, econòmic i social precisament, de reinventar moltes –massa?- coses. Els ciutadans tenim suficient informació? I, sobretot, és rigorosa, completa, real? Els líders polítics tenen prou nivell intel·lectual, o prou marc teòric sòlid per fer-hi front, o només juguen amb les emocions més bàsiques dels ciutadans? Uns i altres, estem preparats?

La sacsejada no és només política, econòmica i social, també ho és a nivell comunicatiu, de relació entre les persones, i a nivell d’anàlisi i percepció del món. Es produeix enmig d’una gran revolució tecnològica i digital. (Uf, una mica de manual això avui, però que consti que està escrit des del territori del dubte i la pregunta i probablement després d’uns dies de massa xarxes socials).

Vivim en l’imperi d’aquestes xarxes, que han colonitzat els mitjans de comunicació, la comunicació en definitiva. Tot ha de ser ràpid, visual i, sobretot, breu i impactant. Tot ha d’anar a l’emoció, més que a la raó. I tot ha d’anar enfocat només als nostres seguidors, als que pensen com nosaltres, els del nostre bàndol, en definitiva.

Més enllà de les frases brillants, dels comentaris ofensius o enginyosos, de la ira i dels fragments de poemes o frases cèlebres, necessitem discursos plens. I diria que cada dia tenim discursos més buits i incomplets.

Tot i ser tan tecnològics i estar hiperconnectats, estem en un procés de desinformació que cada cop fa més baixada? Abans la lectura d’un parell de diaris podia donar-nos una visió de l’actualitat més o menys completa. Ara en necessitem un mínim de quatre i encara hi ha temes que poden resultar confusos o incomplets.

El 2022 la meitat de les notícies que circularan seran falses, feia públic la setmana passada una important empresa consultora, que advertia de l’augment de la desinformació i dels problemes per rebatre-la. El cost de produir notícies falses és més baix que el de produir-ne de reals, de fer periodisme de veritat vaja, deien aquests experts. I només això: hi ha programes d’intel·ligència artificial que competeixen per generar notícies falses i anul·lar les dels altres. I encara una altra dada: la informació falsa no ofèn la gent, si està dins de la seva línia de pensament.

Si unim aquesta crisi de la informació –tragèdia millor dit- al procés d’abandonament de la lectura –els llibres no són ni breus, ni visuals- acabarem amb una incapacitat per llegir textos llargs, més o menys complexos i aprofundits? Acabarem abandonant el pensament crític per conformar-nos amb una breu notícia falsa o manipulada, un breu discurs ben buit i, per descomptat, amb quatre 'emojis' ben acolorits al final de tot.

Diria que m’he passat, prometo més optimisme –i una mica de frivolitat- la setmana que ve.

Etiquetes