Opinió 21/02/2021

#SenseSenyal

4 min

“La gent no la mirava per ser en català, la mirava malgrat ser en català”, explica el mític activista llombaí en un reportatge del 324.cat sobre el desè aniversari del tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià. De fet, relata que l’interès per veure el canal era tant, que les desenes d’antenes que es van instal·lar per a aquesta finalitat eren finançades de manera popular sota el paraigües d’Acció cultural del País Valencià (ACPV) i, en moltes ocasions, fruit del compromís de manyans, antenistes, electricistes i tot tipus de professionals ben bé per interès propi i amor a l’art.

Des del principi de les emissions, que van començar amb un gir discret de les antenes del mont Caro, al Baix Ebre, ja van ser perseguides pel govern d’Espanya i, més tard, per la Generalitat Valenciana. Aquesta última fins i tot va arribar a un punt de sancionar compulsivament ACPV amb multes mensuals de 100.000 euros. Unes sancions que van acabar comprometent durament l’economia de l’entitat i la van obligar a tancar les antenes ara fa aquests deu anys.

D’aquella època encara recordo quan Climent, al programa Estira la llengua!, ens explicava una anècdota dalt de la Carrasqueta, una serra entre l’Alcoià i l’Alacantí, on hi havia l’antena que donava senyal a les comarques més meridionals. Desenes de persones, malgrat la boira, custodiaven el reemissor. Allà, un dels guàrdies civils li pregunta què havien anat a fer. Climent li respon que a tancar TV3 i l’agent, s’exclama: “Així ja no veuré més Ventdelplà”? I és que sí senyor, des de Madrid no volien que passessin coses com que un guàrdia civil de la província d’Alacant estigués enganxat a una sèrie en català! No fos cas que, de passada, s’adonés que el valencià i el català són una mateixa llengua..!

Pocs precedents tenia l’embalum de protestes que va desfermar el tancament de TV3 al País Valencià. L’etiqueta #SenseSenyal a les xarxes socials passà a la història per ser una de les més fetes servir a la història en català. I els carrers de desenes de pobles i ciutats s’ompliren de famílies indignades amb les gestions inexplicables de Francisco Camps. Fins i tot el president de la Diputació de València, Alfonso Rus, també del PP, deia que no hi estava d’acord. De fet, recordo que també el passeig de Gràcia de Barcelona va acollir una concentració, en la qual vaig tenir l’ocasió de participar. I per si no fos poc, un grup de ciberactivistes van traslladar la batalla a internet i van fer caure el web de la Generalitat Valenciana.

Qui també protestava per la persecució de TV3 per part dels governs valencià i espanyol era l’ara president Ximo Puig. I ho feia tant des de la capçalera de les concentracions com des de dalt de l’escenari. Puig fa cinc anys que governa la Generalitat i TV3 encara no ha tornat al País Valencià. I això que reprendre les emissions figurava al primer Pacte del Botànic, que el va dur a la presidència. Pel que fa al pacte del govern actual, curiosament a l’esborrany s’hi preveia aquest punt però no pas al document final. La limitació no és legal ni tècnica. Tan sols cal que la Generalitat Valenciana sol·liciti un segon múltiplex de TDT, tal com té Catalunya. I si hi hagués cap obstacle a Madrid, segur que un bloqueig a qualsevol votació per part d’ERC, Junts i Compromís amb aquesta condició segur que ho arreglaria de seguida. També hi ha l’opció de comprimir els senyals actuals per encabir-hi el de TV3. Per tant, tan sols és qüestió de voluntat política. De fet, des que es va crear, la televisió basca emet sense dificultats ni persecucions a tots els territoris bascos. I això inclou Navarra i el País Basc del nord.

La reciprocitat d’emissions entre TV3, À Punt i IB3 és un dret però, a més, és una qüestió recollida dins la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, signada pel govern d’Espanya. És una qüestió ineludible. Especialment, per equilibrar la varietat lingüística i augmentar l’oferta de canals de televisió en obert en el nostre idioma sobretot al País Valencià, on la llista es redueix a un, sense comptar algunes locals. Però la reciprocitat no només ha de ser perquè els valencians puguin veure una TV3 cada com més descafeïnada. També és molt interessant perquè nosaltres gaudim dels productes de qualitat d’À Punt i veiem que el País Valencià no és tan espanyolitzat com ens han volgut pintar durant molts anys. En definitiva, per obrir mires i refer lligams amb un territori germà del qual durant molts anys ens han volgut allunyar per la política del divideix i venceràs.

En definitiva, el tall de les emissions de TV3 no va ser una derrota. Més aviat ho seria no haver aconseguit, en deu anys, reprendre-les. Però no podem parlar de derrota perquè encara estem en lluita. Diverses entitats, plataformes i iniciatives diverses encara branden la bandera de la reconnexió; el clam del #SenseSenyal encara és viu. I per tant, per evitar la derrota, cal que una vegada més fem valdre els nostres drets i les nostres voluntats. Només així aconseguirem que aquest “sense senyal” marxi de la pantalla, el sud torni a veure el nord i el nord torni a veure el sud.

stats