Tomàquet fins a la sopa
Tot i que segurament no en siguem conscients, l'extremeny ens arriba a taula més vegades del que ens imaginem
Us heu parat a pensar mai d’on prové el tomàquet amb el que es guarneixen les pizzes, s’elabora el quètxup o es produeixen els daus de brou concentrat? Molt possiblement es tracti de matèria primera cultivada, processada o transformada a Extremadura. De fet, dos de cada tres tomàquets que es produeixen a la península ibèrica ho fan en aquesta regió, i fins al 4,5% de la producció mundial de tomàquet es troba ubicada a les províncies de Badajoz i Càceres.
De tomàquets n’hi ha de múltiples varietats, ja siguin per amanir o per cuinar. Tot i que rarament es consumeixi de postres, tècnicament es tracta d’una fruita originària de l’Amèrica del Sud. Precisament per aquesta raó ben bé fins al segle XVIII no es va fer un lloc destacat en la dieta mediterrània.
La comunitat d’Extremadura produeix al voltant de dos milions de tones de tomàquets anualment. Una bona part d’aquest volum es processa i s’envasa sencer, pelat o a daus. La resta es transforma en concentrat de tomàquet, deshidratats, pols, sucs i salses com el quètxup, la barbacoa o la bolonyesa.
Les principals indústries del ram a la regió –companyies com Conesa, Apis Fruco, Cidacos o Martinete- lideren un sector en auge i molt present en la nostra dieta. Tant, que tot i que segurament no en siguem conscients, el tomàquet extremeny ens arriba a taula més vegades del que ens imaginem. De fet la majoria de marques de tomàquet fregit o pizzes precuinades que trobem al supermercat, per posar un parell d’exemples, basen la seva producció en tomàquets conreats allà.
Tot i la posició dominant en el mercat del tomàquet extremeny processat o transformat, permeteu que acabi l’article d’avui recomanant també el bon tomàquet de l’horta, el de proximitat, aquell que amb un polsim de sal i un bon raig d’oli verge d’oliva esdevé un plat saludable i deliciós en qualsevol àpat del dia.
