La trampa del Fairy

L'augment dels robatoris a pisos a Andorra obliga a extremar les precaucions i a adoptar iniciatives originals

Un, amb els anys, és cada cop més comprensiu amb les pors dels altres, perquè ha de començar-ho a ser amb les pròpies. Un, amb l’edat entén, cada cop més allò de ser gelós de la seva intimitat, la de les seves coses i la de la seva llar. Per això, els robatoris que s’han produït els darrers dies en habitatges d’Andorra m’han provocat una certa inquietud.

A partir del moment en què una secretària judicial pot emular l’alpinista Araceli Segarra, qualsevol lladregot pot grimpar fins el darrer pis d’un edifici inspirant-se en les imatges del tràiler: una dona, un mur de mig metre i l’horror. L’avançament de la pel·lícula en la qual Sylvester Stallone farà el paper de la secretària judicial del 20 de setembre. Els productors no han decidit si portarà un mocador al cap com la presumpta, segons la policia, autora dels robatoris en alguns pisos que deu ser una imitadora de Doña Rogelia, una castanyera en atur, la Bruixa Avorrida sense barret, o una pastora desubicada.

La policia ha advertit als inquilins que cal extremar les precaucions. Així tot recordant els pagesos de la població empordanesa d’Espolla que fan servir l’emissora Catalunya Informació per dissuadir les vaques salvatges del massís de l’Albera que baixen a la vall i malmeten els conreus, jo deixo posat en bucle un CD d’Enrique Iglesias desafinant com una truja. Descartada l’opció dels guerrillers del Vietcong de construir trampes fetes amb estaques, granades i serps verinoses a l’entrada de casa perquè encara hi cauria jo he optat per posar al meu replà una mica de Fairy cada cop que marxo a la feina. Encara que l’única trampa del Fairy és pensar que amb una gota fregues una paella de Villarriba.