Els 'treballets' d'alguns funcionaris

Vuit anys per aprovar la llei i ara es detecta que un punt de gran importància ha generat un problema polític important

L'anomenat cas  Chato ha destapat un secret a veus, com és que hi ha treballadors de l' administració pública que tenen altres feines en 'negre', és a dir que no les declaren perquè no ho poden fer, estan prohibides. És el mateix secret a veus dels milers de persones que tenen la doble nacionalitat, tot i que també és una situació que no permet la llei, però ambdós casos son difícils de controlar, encara que això no vol dir que s'hagi de sentir certa complicitat o fer veure que no passa res.

Està clar que l'actual secretari d'Estat d'Economia del Govern, Salustià Chato, té com una de les grans aficions l' arbitratge. Tothom ho sabia i ningú hi va pensar en si cobrava per aquesta tasca o no. Però el cas cautxú, que ha permès destapar nombroses i presumptes irregularitats a la FAF, ha fet que el nom de Chato estigui a les portades dels mitjans de comunicació.

Entenem que en aquest cas el menys important son els diners, ja que es tracta de poca quantitat. El més rellevant és que Chato era funcionari, concretament ocupava el càrrec de director del departament de pressupost, i per tant responsable que la resta de ciutadans del país estiguin al dia amb les seves responsabilitats tributàries.

Però aquest cas permet una altra reflexió de caire més política. El Govern de  DA ha estat dues legislatures donant-li voltes a la reforma de la llei de la Funció Pública, aprovada a correcuita i que probablement va fer perdre centenars de vots al líder taronja, Xavier Espot. Mesos després, quan surt a la llum el cas Chato, els responsables demòcrates se n'adonen que la llei no és prou clara, que necessita ser clarificada o, cosa que és el mateix, revisada, reformada o retocada. Està clar que d'aquesta manera s'intenta atenuar les crítiques per aquest 'oblit' de Chato i alhora s'aprofitaria la situació per permetre determinades feines als funcionaris, delimitant les que es poden fer i les que no.

És sorprenent que no es fes quan tocava. La majoria de funcionaris tenen dedicació exclusiva a l'administració, però un grupet té negocis que no estan al seu nom o fan feines que no declaren. No és una situació nova, fa molts anys que això passa, i la llei no va ser canviada. Per tant, és d'obligat compliment per a tothom.