El tren de la bruixa
Moltes de les disfresses de Tots Sants semblen inspirades en els vestits de personal que s'ocupa d'aquesta atracció de fira
És necessari en aquests dies de disfresses horroroses i malgirbades tributar un merescut homenatge al personal del tren de la bruixa de les fires, autèntics precursors de la moda més tronada, xarona i de mal gust. Màscares fetes amb molt poca traça, dessuadores Adidash, túniques com les d'en Rappel o Demis Roussos en versió mercat ambulant, i vambes tronades en una atracció que, normalment, ha passat la seva darrera revisió l'any 1964.
Entre el cobrador de fitxes i els bruixots allò sembla la 'fira fashion' i un motiu de gatzara i xerinola si no fos perquè els àrbitres de l'elegància en mode firaire van armats amb escombres i amb una mena de martells musicals que, al ritme de la cançó que sona a la megafonia van clavant cops als passatgers del tren. I fan anar els estris amb tanta agilitat que podrien competir amb els nunchakus de Bruce Lee.
És fàcil que rebis perquè el giny circula tan a poc a poc que sembla que el condueixi Fernando Alonso. Si mai em sento cremat a la feina, penso en l'home que porta el tren de la bruixa i em passa ràpidament. Encara sort que la volta dura menys que els interventors al comú de Sant Julià de Lòria perquè si m'hi estigués molta estona, patiria jet-lag en baixar.
De petit, el tren de la bruixa em feia molta por. De gran quan veig les cares que hi ha darrere les màscares, com de patriarca de pel·lícula de Guy Ritchie o d'Antonio Mohamed, l'entrenador del Celta de Vigo, encara tinc més por.
