Opinió 24/11/2018

Triomf Retardat

És cert que Operación Triunfo, en el seu moment, crec que va arribar a ser un eficaç unificador i uniformitzador de les espanyes, però aquest efecte va durar el que va durar

2 min

Recordo, al principi de la dècada passada, aquella mena de sentiment de quan una cosa no va amb la pròpia idiosincràsia. Me'l produïa a mi i recordo que a altres persones del meu entorn el fenomen d'Operación Triunfo. És aquella sensació produïda per molts fenòmens televisius i culturals espanyols que, com que ja estàs acostumat, giren l'esquena a la part culturalment i nacionalment no castellana d'Espanya, amb aquella mica de deix uniformitzador sigui innocent o pretès. Sigui com sigui, finalment aquell programa de televisió em va acabar enganxant molt, cosa que em va valdre algun qualificatiu com "tothom té contradiccions". Val a dir que aquest qualificatiu, en canvi, no me l'han atribuït mai en el moment que explico que sóc un ferm seguidor del concurs musical per excel·lència de Suècia, el Melodifestivalen...

És cert que Operación Triunfo, en el seu moment, crec que va arribar a ser un eficaç unificador i uniformitzador de les espanyes, però aquest efecte va durar el que va durar. I potser els garants d'aquesta unitat no en varen ser prou conscients. Però que molts catalanistes animessin una independentista com la Beth a representar Espanya a Eurovisió sembla ben paradoxal!

Així les coses és evident que, en un país multicultural i multilingüe normal, no s'haurien produït les polèmiques que es varen produir quan, a l'acadèmia estant, la Beth va parlar en català amb la seva mare. Tampoc s'hauria escaigut que, un programa amb aquest nivell d'èxit, tardés nou edicions o disset anys a incloure una cançó en la segona llengua pròpia més parlada del país com és el català, i que això generés alts nivells de controvèrsia, desqualificacions, provocacions i reaccions supremacistes, polititzades i de tot tipus. I això, tenint en compte que, en el cas d'Operación Triunfo, s'hi ha cantat en castellà, en anglès, en francès i en gallec sense escarafalls! I no ho oblidem, aquest és un programa fet per catalans i realitzat a Terrassa, curiosament ciutat de Miki, el concursant que ha interpretat la cançó de la discòrdia, 'Una lluna a l'aigua'.

Val la pena tenir en compte el tractament que ha fet el programa, d'aquest fet. Pel que s'ha vist als resums televisius, el cantant ha portat amb total normalitat la preparació de la cançó sense anar més enllà de la satisfacció de cantar en la llengua pròpia, els companys han fet tres quarts del mateix i el presentador, en donar pas a l'actuació, va destacar que el català ja tardava a sonar, al programa. El resultat: Miki esdevé el favorit de la gala segons les votacions.

Així és com el català ha triomfat a Operación Triunfo. Està molt bé, però no hem de perdre de vista que el triomf veritable arribarà quan l'ús del català en un context espanyol no sigui anècdota, no desperti ires i no arribi amb disset anys de retard. En definitiva quan, per si sol, no sigui notícia. I potser així, amb aquesta acceptació de la nostra llengua, també desapareixeria aquella sensació de molts catalans que comentava al principi, de l'"això no va amb mi". Però aquesta setmana s'ha fet ben patent, i la història així ho sustenta, que això és com esperar pluja al desert.

stats