Vot incògnita

Hem arribat a la recta final de la campanya i, per tant, també a les corredisses dels partits per captar el vot indecís, conscients com són que revalidar la majoria absoluta, els uns, o barrar-los el pas, els altres, depèn d'aquests vots. Un tipus de vot, l'indecís, que és clau en aquestes eleccions i que té moltes variables movent-se en diferents eixos:

1. L'emprenyat, el que diu que s'ha sentit estafat per l'actual Govern perquè creu que no ha fet allò que va prometre fa quatre anys o senzillament no ha respost a les expectatives que hi havia dipositat. Aquest vot, eminentment de càstig, es pot repartir entre les tres forces que es presenten al marge de DA. Però aquest és un vot molt polititzat i, per tant, no deixarà escapar l'ocasió per castigar i, fins i tot, hi cap la possibilitat que acabi votant el partit que més mal li fa als actuals aspirants a la reelecció, Liberals d'Andorra, encara que ideològicament no s'hi senti representat.

2. Un determinat vot de tarannà progressista que no va lligat a cap partit i que no sap si decantar-se pel que alguns consideren –també– un vot útil a DA per frenar l'ascens del Liberals, el que podríem qualificar d'una certa crida al vot de la por, o bé votar alguna de les dues candidatures socialdemòcrates, PS o SDP.

3. Hi ha també qui no li agrada cap de les propostes o cap de les candidatures o cap dels caps de llista que es presenten, però que creu en el sistema i que d'una manera o altra ha de poder manifestar el seu malestar envers la classe política actual. És molt probable que aquesta bossa de vot acabi a la papereta de color blanc, però no és descartable que una part també acabi no votant.

4. I finalment, hi ha un altre tipus de vot que es manifestarà no votant –si em permeteu el joc de paraules absurd–: l'abstenció, que creix cada elecció que passa coincidint amb major o menor mesura amb l'augment del cens electoral. És ben legítima i si bé n'hi ha alguns que ho faran per no creure en cap de les quatre candidatures i un cert fastigueig, també hi ha qui ho farà perquè no creu en el sistema, ja que considera que l'actual només serveix per perpetuar dinasties, dificulta que els assalariats s'hi puguin presentar i que la composició final del parlament no acaba reflectint la realitat de la societat andorrana pel fre que suposa la Llei de nacionalitat i la Llei electoral, entre d'altres.

Darrers dies d'espardenyar fins a l'extenuació, últimes consignes i frases brillants –amb més o menys encert– per captar el vot indecís... però caldrà que tinguin present que no tot el peix està venut, perquè, malgrat el tòpic, és l'elector qui té la darrera paraula i sempre pot acabar donant alguna que altra sorpresa.