Política

88 usuaris per treballador a la Unitat de Conductes Addictives

Baró alerta d’una sobrecàrrega a l'UCA i reclama més planificació per les addiccions i la salut mental per joves

I. M. (ANA)
15/01/2026

Andorra la VellaEl president suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere Baró, ha qüestionat a la ministra de Salut, Helena Mas, respecte a la Unitat de Conductes Addictives (UCA). Baró acusa Govern que les actuacions de l'executiu en matèria de salut mental i el Pla Integral de Salut Mental (PISMA) es contradiuen. En particular, ha denunciat un increment significatiu de la ràtio de pacients per professional a l'UCA, sense que això hagi anat acompanyat d’un reforç proporcional dels recursos humans. Segons ha exposat Baró, la ràtio ha passat de 73 a 88 usuaris per treballador en els darrers anys. Per la seva banda, la ministra de Salut, Helena Mas, ha defensat que el servei funciona adequadament i ha atribuït part de les crítiques a “alguna associació que intenta que els usuaris perdin la confiança” en la unitat, així com acusar el conseller de fer discursos "alarmistes" que posen en perill aquesta mateixa "confiança". Baró ha posat en dubte la planificació, la coordinació i la suficiència de recursos del sistema d’atenció a les addiccions. 

El conseller ha criticat que, malgrat aquest augment de la pressió assistencial, el Govern no prevegi reforçar el personal de la unitat a curt termini. Una afirmació que la ministra no ha desmentit, tot insistint que el funcionament actual de l'UCA és correcte. Mas ha assegurat que el servei s’ajusta a les directrius del Pla Integral de Salut Mental i Addiccions (PISMA), elaborat conjuntament amb els professionals del país i amb l'usuari com a eix central del tractament, tot i reconèixer que la seva implementació es va iniciar amb retard.

Cargando
No hay anuncios

Baró ha alertat que les dades disponibles evidencien una situació preocupant, especialment entre la població jove. Ha citat l’enquesta nacional que mostra un consum de risc elevat entre els joves de 15 a 24 anys, amb un percentatge del 18,2%, especialment entre les noies. En aquest context, ha defensat que l'UCA hauria de ser no només un servei assistencial, sinó també un instrument de prevenció i de planificació de polítiques públiques.

No obstant això, segons les xifres facilitades pel mateix Ministeri en resposta a preguntes escrites del grup socialdemòcrata, l’activitat de l'UCA ha augmentat de manera exponencial sense un increment equivalent dels recursos humans. En cinc anys, els casos atesos han crescut en 296, un increment del 50,8%, mentre que la plantilla només ha augmentat en dos professionals, un 25%. Això ha provocat que la ràtio hagi passat de 73 a 88 pacients per recurs, amb un increment del 20% de la càrrega assistencial.

Cargando
No hay anuncios

Per Baró, el fet que el servei compleixi el termini de set dies entre la sol·licitud i la primera visita no pot justificar la manca de reforç de recursos. “Quan augmenta el nombre de pacients per professional, la qualitat del seguiment se’n ressent inevitablement”, ha advertit, tot insistint que la quantitat d’actes assistencials no pot substituir la qualitat de l’atenció.

En aquest sentit, Baró ha advertit que, en un context d’augment de casos, els horaris actuals no s’adapten prou a la realitat social i laboral del país, ni a l’emergència que representen les addiccions. La ministra de Salut ha rebutjat aquesta visió i ha detallat que l'UCA disposa de diversos dispositius: consultes externes obertes fins a les set del vespre dos dies a la setmana, un hospital de dia amb horari de nou a cinc, i altres recursos complementaris com urgències i equips comunitaris fora d’aquestes franges.

Cargando
No hay anuncios

Pel que fa a les recaigudes, Baró ha denunciat una manca de coordinació i ha alertat que la reducció d’intensitat assistencial en aquests casos pot trencar la continuïtat del tractament en el moment de més risc. Mas ha negat que es produeixin expulsions i ha explicat que, en el model d’alta exigència de l’hospital de dia, una recaiguda comporta un canvi temporal de recurs per adequar-lo a l’estat clínic de la persona i preservar el procés terapèutic del grup, insistint que les recaigudes formen part del procés, però requereixen respostes diferenciades.