Carrera de quadrigues a Andorra la Vella

Els impostos i l'habitatge entren en un debat que té, com és habitual, un espai com l'avortament i l'acord d'associació

Dels mateixos productors del debat 1, 2, 3 i 4 arriba la cinquena entrega però aquesta amb aires de superproducció perquè, per alguna cosa, Andorra la Vella és la capital i la que més votants té: 8.097 sobre un total de 27.273 a tot el país. Dos protagonistes de renom com Enric Tarrado (Demòcrates + Independents) i Joaquím Miró (d'Acord) i dos debutants: Emi Matarrodona (terceravia + Unió Laurediana + Independents) i Àngel Dalmau (Progressistes SDP).

El debat prometia com una d'aquelles pel·lícules de l'època daurada de Hollywood i, malgrat que l'hora no és la més adient, convida a crispetes i a sofà esperant veure, amb les ulleres que ha reeditat Oliver Peoples de Cary Grant, l'home més elegant de la història, una barreja de l'apassionant cursa de quadrigues de 'Ben Hur' amb les frases memorables d''Allò que el vent s'endugué" i l'humor de Billy Wilder. Sense que m'acusin de fer 'spoilers' i sent una saga amb els mateixos guionistes és lògic pensar que hi hauria acord d'associació, avortament, pacte entre liberals i socialdemòcrates en l'àmbit territorial i potser alguna novetat com l'augment en el preu del lloguer de pisos de la família Miró, el representant de d'Acord. Ingredients per no decebre ningú i més si l'inici ha estat digne d'un 'Apocalyse Now' o d'aquestes cintes de catàstrofe i invasions alienígenes. 

Matarradona parlant de "la teranyina en la qual ens ha esclafat DA que ens ha fet passar moments d'angoixa i por", Miró i la "fractura social" i Dalmau i el "país en crisi, a la UCI i endeutat". Les ulleres del model Cary Grant m'han baixat a l'alçada de les d'Enric Tarrado. Abans que em caiessin m'he adonat que els quatre candidats anaven amb ulleres, i això que no era un debat patrocinat per l'Alain Afflelou. Les ulleres per llegir sempre van bé encara que sigui un programa electoral o l'article 33 de la Constitució.

El que passa és quan arribes a un cinquè capítol s'aprofiten escenes dels anteriors. Perquè quan va sortir el tema del PIB del 2007 dels 2.300 milions i del seu descens fins als 2.000 del 2018, com ja va apuntar dijous la candidata de d'Acord d'Escaldes-Engordany, Rosa Gili, Tarrado ja havia llegit el tuit del ministre de Finances en funcions sobre que no s'havia mirat el PIB dels anys intermedis. I Tarrado va reblar el clau: "El pitjor PIB va ser durant els dos anys de govern del Partit Socialdemòcrata i que era ministre aleshores Pere López, candidat a cap de Govern pel PS". Miró, que en aquella època estava a l'altre costat del mur de 'Joc de Trons', és a dir amb el PS, ha destacat que "només va ser un any i mig i que no ens van deixar aprovar ni un pressupost".

Mentre que, com un gat vell, Tarrado ja s'havia adonat que allò anava de tres contra un, amb uns caçadors i una presa que era ell tot i que li ha donat un toc d'ironia: "Ja veig que tots van a favor meu". Era evident com també ho era que amb l'acord d'associació li tornarien a tocar la línia de flotació com als altres candidats en les parts 1, 2, 3 i 4 del debat. Foc a discreció. Amb Dalmau dient que "ens han ocultat informació" i Tarrado com en un flaixbac que hauria signat Almodóvar a 'Dolor y gloria' recordant el que ja va dir una altra candidata de Demòcrates en un debat anterior que es crearà una secretaria d'Estat per l'acord d'associació i ha afegit que "no s'ha ocultat informació perquè hi ha hagut una trentena de compareixences a la comissió legislativa d'exteriors". Una explicació que no ha acabat de convèncer Matarrodona qui ha assegurat que "l'acord és una via que no sabem on es porta". L'argument pujava amb intensitat i la prova és que les ulleres es posaven i es treien.

Sobretot quan han entrat en escena els impostos, un tema delicat. Tarrado manifesta que "no els pujarem" com Matarrodona i Miró que "s'han d'incrementar per un tema de justícia social". Mentrestant, Dalmau amb un ull al rellotge per saber el temps que li quedava (metratge obliga) ha llançat la proposta de construir uns habitatges socials a la borda de Sales i ha aprofitat per tornar a posar a prova Tarrado. "Molt parlar del casino, de The Cloud i del Cirque du Soleil però cada dia hi ha gent que ha d'anar a Barcelona per fer un tractament de deu minuts contra el càncer i estar cinc hores en un bus. Ens cal una unitat de radioteràpia al país".

L'esment al casino ha permès Miró de ficar-hi cullerada. "Si el que ha passat amb una societat andorrana passa amb una d'estrangera hagués estat un escàndol". Un escàndol no, però allà es preparaven uns minuts emocionants com la cursa de quadrigues de 'Ben Hur' amb la incògnita de saber qui arribaria al final. Tarrado, que s'ho ensumava, s'ha posat en el paper de la moderadora en anunciar que "no tenim temps" perquè sobre la sorra d'aquell circ romà en què s'estava convertint el plató va entrar l'avortament, un tema capaç de fer derrapar la quadriga més ben preparada. Miró va agafar el revolt amb prudència: "Estem a favor del dret a l'avortament" i Matarradona ha frenat amb sec: "Des de la terceravia volem ajudar al confort de la gent gran".

La mateixa confusió que quan en un gran premi de Fórmula 1 surts amb pneumàtics de sec i comença a ploure sobre el circuit i tots preocupats pel temps que els quedava de cursa i especialment Dalmau i Tarrado com el personatge d''Alícia al país de les meravelles’. Tarrado queixant-se que "m'estan traient el temps a mi i jo no he parlat" o protagonitzant un moment de tensió quan s'ha tret les ulleres i s'ha posat a gesticular. "Si em tallen no puc parlar, es pot tallar?", després d'una intervenció de Miró i dient "clients" per "electors". Amics Tarrado i Miró però aquest divendres rivals. Just quan havia sortit el tema de l'habitatge però amb 'coitus interruptus' perquè malgrat que és un problema (Tarrado), que cal reactivar la Comissió Nacional d'Habitatge (Matarrodona) no ha anat més enllà.

Silenci ràdio sobre els lloguers de la família Miró i tan sols un estira-i-arronsa entre Tarrado i Dalmau quan el primer ha fet referència a un conveni amb els bancs per l'habitatge i la rèplica del segon en el sentit que "han tingut vuit anys per fer-lo aquest conveni". Pas ràpid per l'heliport, el trànsit a Andorra la Vella, el recinte multiusos d'Andorra la Vella i dues aparicions estel·lars per Emi Matarradona. La primera pels vols nocturns d'helicòpters que no tenem res a veure als de l’exèrcit nord-americà a ‘Apocalyse now’. "Des de fa un any hi ha vols a les nits", ha indicat i Tarrado ha respost que "suposo que deuen anar a l'hospital". Matarrodona ha deixat una pregunta, mai millor dit en l'aire: "No serà per què els metges de l'hospital no volen fer guàrdies a les nits i porten els malalts greus a Barcelona?".

La candidata de terceravia + Unió Laurediana + Independents ha explicat que la seva formació proposarà un giny que vagi d'Escaldes-Engordany a Sant Julià de Lòria. Per Dalmau la seva preocupació continuava sent la unitat de radioteràpia mentre Tarrado treia el tema del pacte territorial entre Liberals i el Partit Sociademòcrata que ha "qualificat de 'merienda de negros'" que s'utilitza en la llengua espanyola com a sinònim de desordre i confusió. Dalmau, que estava tornant de la unitat de radioteràpia, puja a la quadriga i recorda l'onada taronja de Demòcrates per Andorra vencedora el 2011 amb una aliança.

Una hora i mitja i debat, la durada normal d'una pel·lícula, en aquest una bona producció amb la cinquena entrega que pot ser la millor de la saga. Perquè sovint, en política esperes una superproducció de Hollywood i acabes veient-ne una de Bollywood.