Cinca: "La gran qüestió és si els diners dels Pujol, a més de ser frau fiscal, tenien un origen il·lícit"

Andorra la VellaEl ministre portaveu i de Finances, Jordi Cinca, considera que Marta Ferrusola utilitzava un llenguatge en clau per fer moviments dels diners que tenia a Andorra per evitar que fos enxampada per un delicte de frau fiscal, segons ha declarat aquest dimarts en una entrevista a Catalunya Ràdio. Ara bé, Cinca considera que la gran qüestió, que serà objecte de debat jurídic entre els advocats dels Pujol i les autoritats espanyoles, és si a més de frau fiscal, aquests diners tenien una procedència il·lícita. En tot cas, el ministre ha valorat les darreres informacions sorgides sobre el cas amb la preocupació "de ser un ministre d'un país que és la víctima col·lateral de tot això".

Després que s'hagin fet públics uns documents on suposadament Marta Ferrusola feia servir, l'any 1995, un missatge en clau amb referències religioses per ordenar moviments bancaris dels diners que tenia a Andorra, el ministre Jordi Cinca entén, sense conèixer el cas, que hauria utilitzat aquest llenguatge per intentar no ser enxampada per un delicte de frau fiscal. Amb tot, el ministre considera que la gran qüestió -que ell no pot aclarir- és saber si, a més de frau fiscal, els diners tenien una procedència il·lítica.

En aquest sentit, ha recordat que ja en aquella època, tot i que el delicte fiscal no estava tipificat, els bancs andorrans estaven obligats a complir amb uns mecanismes de control de blanqueig per conèixer l'origen dels diners, i ha assegurat que no té cap dubte que l'entitat analitzava l'origen dels diners. Així, no posa en dubte que els Pujol haurien pogut tenir la capacitat d'articular en relació a aquests diners "aparença d'activitat lícita", acreditant operacions mercantils correctament justificades darrere de cada operació.

Amb tot, ha afegit que interpreta que en el seu moment, "quan una entitat es treu del damunt aquests clients, és que li preocupa això", i més tenint en compte que es tractava de persones exposades pel fet de ser personalitats públiques, de manera que els requisits encara eren més intensos. Cinca ha assegurat que el govern de l'època no tenia coneixement d'aquests fets, ja que el secret bancari ho impedia, i que en aquell moment a ningú li amoïnava la família Pujol ni que pogués tenir comptes a Andorra.

Cinca també ha estat preguntat sobre les suposades coaccions cap als responsables de BPA de comissaris espanyols per obtenir les dades bancàries dels Pujol. Ha reiterat que el Govern no va tenir cap constància dels fets fins que Higini Cierco ho va posar "sobtadament" sobre la taula dos anys més tard, i ha recordat que el Govern no actuarà fins que no es demostri que això ha succeït, ja que "de moment el que tenim són unes persones que ho asseguren legítimament en l'àmbit de l'estratègia de la seva defensa", de manera que, atès que és una qüestió judicialitzada, "no podem actuar en base del que diguin uns o altres". Cinca ha dit que vol ser prudent i no descartar res, però "m'agradaria pensar que qualsevol Estat utilitza els mecanismes legals per obtenir informació". Si es demostrés que s'haguessin fet peticions per la via no legal, el ministre ha assegurat que Andorra "hauria de demanar explicacions, si les peticions es van fer amb el vist-i-plau del govern espanyol, i demanar les responsabilitats que calguin".