Del discurs de la por a la sort per la "crisi a la UE"

Europa, fiscalitat, habitatge, avortament i economia centra el debat televisat dels candidats a cap de Govern

Si algú esperava un cos a cos directe o un debat amb un to més elevat d’enfrontament és que desconeix la política andorrana, però és que a més les normes de format imposades al debat tampoc han permès una dialèctica de rèpliques que donin un major dinamisme al debat que aquesta nit de divendres han protagonitzat a RTVA els set candidats a cap de Govern i que han tingut la darrera oportunitat de presentar-se davant els electors per obtenir el vots d’aquells que encara estan indecisos.

Sí que hi ha hagut algun moment estel·lar, que es podria dividir en cop directe al rival o en cop baix. Òbviament Xavier espot (Demòcrates) ha estat el centre de la majoria de les crítiques perquè, primer, és el favorit, i segon representa al Govern que ha estat vuit anys gestionant el país.

Fiscalitat, habitatge, economia, avortament o Unió Europea han estat els principals temes. Davant l’opacitat en matèria d’Europa que tothom ha admès (també Espot) només Eusebi Nomen (Andorra Sobirana) sembla tenir una bona font a Brussel·les que el subministra de documents oficials que ha estat lluint constantment davant la càmera al llarg de tot el debat. Lletja ha estat l’al·lusió de Nomén al patrimoni d'Espot, i en canvi molta més cintura ha demostrat Josep Roig (Progressistes-SDP) quan ha recomanat a Pere López (PS) que actuï de la mateixa manera que predica, referint-se a l’increment dels lloguers d’un 40% del seu candidat a Andorra la Vella, acusació que el líder socialdemòcrata ha preferit fer veure que no ha escoltat. Espot sí que ha respost Nomén amb les mesures que eviten apujar el lloguer per sobre de l’IPC i fer fora el llogater, mesures, ha assenyalat, que no van “en benefici del patrimoni al que vostè es refereix”.

Bona ha estat la referència d’Espot quan ha recordat que el Govern de DA va haver de fer front a les obres impagades i als forats a la CASS de l’herència liberal, però Jordi Gallardo (Liberals) ha reaccionat ràpidament recordant els orígens polítics de Toni Martí .

 Espot no ha tingut l’ocasió de defensar-se. Ha rebut crítiques argumentades i d’altres sense fonaments, ha estat atacat amb fórmules populistes i Roig s’ha passat de frenada quan ha qualificat de violència de gènere la proposta demòcrata d’acompanyament a les dones que vulguin interrompre l’embaràs. Gallardo ha recordat que cada dia una dona andorrana travessa la frontera per avortar i ha advocat per una consulta popular per a tres supòsits, el PS en defensa quatre, i Progressistes-SDP és també partidari de l’avortament i de deslligar-lo del futur del coprincipat.

 De fiscalitat, ningú la tocarà a l’alça. López, sí, per a aquells que més guanyen, per sobre dels 140.000 euros anuals (un 20%), i ha preguntat als seus rivals com pensen aplicar les seves propostes si no generen més recursos.

Nomen ho ha tingut molt clar. Hi ha dos dolents ben identificats: Espot i la unió Europea (i Bartumeu, que es qui dicta el guió, segons ell). Més o menys ha vaticinat el cataclisme total per culpa d’Europa, una invasió de ciutadans dels altres països, la disminució dels salaris i de les pensions, l’IVA del 15%, subsidi d’atur i la pobresa en general per a tots els residents al país. I de nou ha esgrimit els suposats documents oficials de la UE.

Aquí ha trobat Espot un aliat en la figura de Roig que tot i criticar l’opacitat, ha negat que Andorra sigui la fera que pinta Nomen i ha posat sobre la taula l’informe Aguilar i el compromís europeu de respectar les singularitats andorranes, quelcom que ha posat en dubte Josep Pintat (terceravia) que ha defensa com a únic camí anar tots junts a Europa amb una sola veu i amb unes bones simulacions que permetin valorar les exigències de la UE.

Quines simulacions podem fer si no hi ha informació?, li han recordat els seus rivals. Espot ha tornat a entonat el ‘mea culpa’ per la falta de transparència i ha defensat que un bon governant ha de saber fer autocrítica. En aquest punt López no ha callat i ha qualificat de “cínic” el líder taronja perquè “l’autocrítica no és el punt fort de DA, no ha a fet amb les manifestacions al carrer contra les lleis laborals o de la funció pública”.

La resta, ja se sap, promeses, bones intencions i millores per a tothom. Continuar incrementant el salari mínim, les pensions baixes, reactivar l’economia, ajudar els empresaris. Per a Espot, Europa és una gran oportunitat per als empresaris andorrans, s’ha mostrat partidari d’una zona franca, crear una plataforma digital per facilitar les exportacions, apostar pel turisme d’alt poder adquisitiu sense menystenir la resta, i ha reconegut “les dificultats del sector bancari a causa de la desaparició del secret bancari i de la falta d’un prestador d’última instància”. També ha defensat prestar atenció al sector de la construcció “sense caure en l’especulació desbocada” i ha negat un increment de la pressió fiscal.

Ai!, quan Alfons Clavera (UPA) ha sentit menció a la zona franca. És la seva gran aposta i ha acusat Demòcrates de plagi “mal fet”. Per a Clavera es tracta de crear dues àrees de fiscalitat quasi nul·la per a empreses que inverteixin i "creïn llocs de treball”.

Gallardo ha posat en dubte la gestió del Govern i ha indicat que els ingressos tributaris s’han doblat i que “els ciutadans tenen la sensació que paguen més i que reben menys per part de l’Administració”

Per a Nomen el sistema bancari s’ha ·col·lapsat i ha desaparegut el client d’alt poder adquisitiu” i ha reivindicat normatives “dures per als bancs i buscar estrangers amb capacitat d’inversió i no inversió estrangera”.

 També Clavera ha qualificat de “fracàs” la inversió estrangera, mentre que per a Pintat, sense seguretat i estabilitat no hi haurà una millora de l’economia i, en aquest context, difícilment es poden resoldre els problemes de la ciutadania.

 López ha acusat a Espot de canviar de parer amb l’habitatge protegit i Gallardo ha recordat la patinada de l’executiu en un informe on es parlava de lloguers mitjans a Andorra de 500 euros. Gallardo ha estat dur: ·Vostès han qualificat com a inversió estrangera la inauguració d’una cafeteria”.

Roig també vol fer créixer l’economia sense tocar els impostos, creant llocs de treball, animant als emprenedors. Per a SDP un increment fiscal produirà “un fre en l’economia i acomiadaments com passa als bancs, i paral·lelament més càrrega per a l’Estat en ajudes i subvencions”.

 Espot no ha pogut respondre al bombardeig de crítiques i de propostes anteposades, El temps ha limitat molt la seva exposició, ha recordat que el 5,6% del PIB és inversió estrangera i ha negat rotundament que sigui un fracàs. També ha desmentit que al juny Andorra signi un acord marc amb la Unió Europea i ha defensat de manera ferma que l’acord d’associació és una oportunitat per a l’economia. Sobre les especificitats, ha fet referència a la transitòria de 30 anys per al tabac i al trànsit de persones amb el comerç.

Per al PS, en canvi, Demòcrates ha perdut la credibilitat i Andorra necessita “un canvi d’interlocutor perquè han amagat informació”, però López ha anat més lluny convençut que “hi ha coses que no es poden explicar fins el 7 d’abril”.

Tots els partit tenen línies vermelles en la negociació amb la UE, especialment pel que fa a la sobirania en fiscalitat. Roig ha explicat que el 15% d’IVA de Nomen només és per als països que formen part de la Unió i “no es pot intoxicar un debat amb falsedats”.

 Pintat ha reclamat el contingut de les negociacions i ha criticat la falta de “voluntat de tenir un punt en comú”, metre que UPA és partidària, pel que fa a la circulació de persones, “d’un model com el de Lientchenstein segons uns paràmetres de metres quadrats”

Espot a estès las mà a Pintat, ha assegurat a Clavera que no es tocarà la sobirania i que no s’acceptarà tocar les quotes d’immigració ni la fiscalitat, alhora que ha afirmat que no se signarà res al juny, en referència a l’acord marc.

Per a Nomen, en canvi. És “una sort que la UE estigui en crisi per culpa del Brexit” perquè es construirà noves formes de relació que seguiran països com Dinamarca, Hongria o Itàlia. Espot ha criticat “el discurs de la por” i s’ha dirigit als ciutadans perquè estiguin tranquils perquè tot es decidirà en un referèndum.

El debat ha seguit amb els temes clàssics que s’han tocat en campanya, amb propostes de tota mena, algunes raonables, altres possibles i, algunes idíl·liques. Al final es tracta de convèncer al votant perquè està en joc quatre anys de legislatura.