ENTREVISTA A JORDI GALLARDO

"No hem parlat amb el PS de l’endemà de la nit electoral, però és evident que hi ha un camí fet"

El candidat liberal assegura que votaria 'sí' a la despenalització de l'avortament, a la doble nacionalitat i a la rebaixa dels anys per poder ser andorrà

Jordi Gallardo ens rep a la seu de Liberals, entre reunió i reunió per preparar el desenvolupament de la campanya electoral. Se'l veu tranquil, sense nervis, i fa la sensació que el discurs el té molt treballat, que feia temps que esperava que arribés aquest període electoral per poder explicar-lo a tort i a dret. Respon a tot, però sense sortir-se massa de la línia. Tot i que algunes vegades la traspassa, sobretot quan se li menciona la paraula Ciutadans Compromesos.

Per començar, i abans d'entrar en matèria, m'agradaria que em valorés aquesta precampanya atípica, en què s'ha viscut un avançament de la campanya electoral. No creu que això pot saturar l’electorat?
És la conseqüència que hi hagi set llistes, set projectes. Si els missatges que volem passar es concentren només durant els quinze dies de campanya, és complicat que arribin als electors. Sí que és veritat que hi ha el risc de certa saturació, però d’altra banda és una forma d’anar passant els missatges de manera més esglaonada, i que la gent els digereixi millor. Nosaltres hem contribuït a aquesta precampanya com la resta dels partits, hem entès que calia fer-ho, sempre dins la legalitat i del que la llei permet.

Però s’han explicat propostes que s’han tornat a repetir aquests dies...
Entenc que sí, però ara durant la campanya de forma més concreta. L’elector, el col·lectiu o associació, ja té una idea de la proposta i et fa preguntes més concretes. Sap millor de què volen parlar quan els anem a veure.

Heu proposat per a aquestes eleccions una fórmula atípica: en solitari a la nacional i amb el PS a les territorials. Per què un elector s’ha de decantar per vosaltres i per d’Acord a la vegada?
Els Liberals som i volem continuar sent liberals i entenc que els socialdemòcrates són i volen continuar sent socialdemòcrates. Cadascú té el seu projecte de país. Però és cert que hem estat capaços de trobar punts d’entesa i que creiem fermament que la societat reclama. El que hem fet és un pacte abans, preelectoral i no postelectoral. Som transparents, no amaguem a ningú que hi ha aquest acord. La gent sap que a les territorials el seu vot a d’Acord va a favor del canvi de govern. Un fet que ens diferencia d’altres propostes que no expliquen que el seu vot, després del 7 d’abril, servirà per donar suport a la majoria demòcrata. Potser si els votants ho sabessin, no els votarien.

Creieu que és la fórmula per desbancar DA?
Ens hem unit des del convenciment que amb el sistema electoral actual, i ja ho vam veure el 2015, en algunes parròquies amb el 27% dels vots DA pot obtenir dos consellers. Volíem una fórmula per no dispersar i dividir el vot útil pel canvi. La clau passa per les parròquies i així ho entenem, poden marcar la governabilitat d’aquest país.

Si PS o Liberals guanya les eleccions, l’acord es pot prorrogar?
És evident que aquest pacte té un recorregut, un camí molt avançat respecte a d’altres possibles enteses. L’escenari de la nit electoral ens situarà a cada partit al lloc que l’elector ha decidit i a partir d’aquí, a qui li correspongui, haurà de prendre la iniciativa per buscar suports per assolir la governabilitat. Si nosaltres som la força més votada i no tenim el suport necessari per governar sols, òbviament ens asseurem amb el PS, com amb la resta de partits. I entenc que si el PS es troba en aquesta situació, farà el mateix. No hem tancat res de manera definitiva, no hem parlat clarament de l’endemà de la nit electoral, però és evident que hi ha un camí fet que permet que la negociació pugui ser més fàcil.

I si cap dels dos és la força més votada, expirarà el pacte?
És un acord estrictament electoral i, de moment, no va més enllà. Si cap dels dos partits no pot governar ni en solitari ni en coalició continuarem treballant conjuntament però cadascú des del seu grup, com s’ha fet aquesta legislatura. Repeteixo, nosaltres som i volem seguir sent liberals.

Abans parlava de partits que no han reconegut que donaran suport a DA, es referia a Ciutadans Compromesos?
CC s’ha convertit en la llista territorial de DA i per aquest motiu no fa llista a la Massana. La diferència és que no ho expliquen. Però que la gent sigui conscient que votar CC és votar DA. Fins i tot ja han fet assignació de càrrecs institucionals. És una manera poc elegant de fer política, a l’antiga, de no explicar a la gent el que realment s’ha negociat i no ser transparent. CC pot decidir donar suport a DA però no és correcte ni ètic no dir la veritat. Es confon l’elector explicant mitges veritats.

"Cal ser conscients que votar CC és votar DA, fins i tot ja han assignat càrrecs institucionals; és una manera poc elegant de fer política"

Què va passar amb Amadeu Rossell? Va deixar el seu càrrec de secretari del partit per anar a les eleccions, i ara no té ni una cosa ni l’altra.
Fins l’últim moment Rossell era el tàndem de Judith Pallarés per fer una llista única de L’A a la Massana. Finalment s’ha optat per una llista conjunta per donar sentit a l’acord amb el PS, i havíem de posar un i un de cada costat. El tàndem va ser Pallarés i Vicenç Alay. Rossell està a Liberals d’Andorra, dona suport a la llista territorial de d’Acord, i ens està ajudant fent una feina molt important.

Però no tornarà al seu càrrec?
No, perquè després de les eleccions toca fer un relleu no només a l’executiva del partit, sinó de tots els comitès. No té sentit que una persona que ha deixat el càrrec el torni a ocupar per només un mes i mig, i el torni a deixar. La persona que ha assumit interinament les tasques és el secretari d’organització, Gerard Estrella, i ho està fent molt bé. A l’Amadeu el tenim concentrat amb què la llista de d’Acord funcioni.

Les darreres eleccions van estar marcades malauradament per un alt percentatge d’abstenció, com s’ha de combatre aquesta situació?
Passant missatges però també demostrant fets. Massa sovint la societat desconfia dels polítics perquè pensa que volem seguir un objectiu poc lloable. És important ser transparents i per a aquest motiu he fet una declaració jurada dels meus béns patrimonials. Vull demostrar que no estic fent política per buscar cap tipus de benefici personal, més enllà de la il·lusió i ambició de poder col·laborar en fer els canvis que la societat necessita. Quan la societat pensa que no se l’escolta i que tots els polítics són iguals, s’han de fer propostes perquè entenguin que la seva decisió és important. És bàsic que no tot es quedi reduït a les promeses de campanya, on tothom intenta parlar amb tothom, rebre tothom. I després, durant els quatre anys següents no es fa res de tot això. Paral·lelament, cal posar en valor la figura de la política, fer molta pedagogia. El jovent té la sensació que la política no escolta prou les seves demandes. Però ha quedat demostrat que a Andorra som capaços de mobilitzar sectors que més abstenció practiquen: quan veus el compromís per frenar el canvi climàtic te n’adones que no és una societat apàtica. Els polítics hem de un fer un esforç per trobar quines són aquestes demandes i escoltar més el que vol la societat.

I més concretament, ara en campanya, com s'incentiva el vot? Perquè s'està desenvolupant de manera molt similar a la darrera: actes, promeses, actes, promeses...
Hem d’aconseguir passar el missatge que, perquè les coses canviïn, perquè l'opinió de cadascú sigui rellevant, la millor manera és fer ús del vot. Té una força importantíssima perquè pot canviar el futur i present d’una societat. Hem de fer entendre que no votar és deixar passar una oportunitat, renunciar a què les coses canviïn. Hi ha partits que ja els va bé que hi hagi poca participació, perquè tenen un elector tradicional o un elector convençut. Per a nosaltres, com més participació, millor, i com més implicació de la societat, millor. Facilitarà la tasca dels polítics, que és la d’entendre les demandes de la societat.

"Hi ha partits que ja els va bé que hi hagi una abstenció alta, perquè tenen un elector tradicional o convençut; per nosaltres, com més participació, millor"

Passem a parlar dels temes més candents d’aquesta campanya electoral, com la despenalització de l’avortament. Com la poden encabir en un país amb un cap d’Estat episcopal?
Amb un referèndum, perquè les dones puguin decidir quan i com volen ser mares. No és qüestió d’avortament sí o no, sinó de què les dones decideixin. La institució està limitant el dret a decidir. Ha de ser la societat que decideixi, via referèndum, si vol continuar limitant aquest dret de les dones del país. Personalment, soc partidari de despenalitzar l’avortament en els tres supòsits bàsics.

I què passaria si al referèndum sortís que sí que s’ha de despenalitzar?
Els polítics haurem de recollir aquest encàrrec. Caldrà esgotar totes les vies possibles per fer compatible la despenalització dels tres supòsits amb l’existència del coprincipat. Si no és així, haurem de trobar una alternativa al model institucional. Però, que quedi clar que això no és un atac al coprincipat, és una defensa: creiem que ha de continuar existint, però d’acord amb les demandes i necessitats de la societat. Nosaltres esgotarem totes les vies perquè es pugui combinar la despenalització de l’avortament i la persistència del coprincipat però, si no es pot, buscarem el règim institucional que ho permeti.

"Que quedi clar que no és un atac al coprincipat, sinó una defensa: ha de continuar existint, però d’acord amb les demandes i necessitats de la societat"

És a dir, la decisió sobre el coprincipat la té el poble?
És que la sobirania està al poble andorrà. Si defensem una sobirania real, no pot ser que la societat demani una cosa, i els polítics decidim una altra. Hem de ser el vehicle per fer possible les demandes de la societat i donar-los resposta. No pot ser que ens votin i que durant quatre anys no consultem res i decidim per nosaltres mateixos. Hi ha d’haver una alta participació de la societat andorrana en les decisions del país.

El mateix passa amb la doble nacionalitat?
Sí, i també amb l’acord d’associació, i amb tots aquells aspectes que siguin transcendents, que puguin tenir connotacions constitucionals. Insisteixo, els 28 parlamentaris no poden decidir d’una manera diferent al que vol el poble. Som una societat que es pot permetre el luxe de fer consultes populars, no diàries però sí més recurrents al que s’ha fet fins ara. L'última consulta es va fer el 1993, des de llavors només es crida a les urnes als ciutadans per a les eleccions nacionals i comunals.

Referèndum per a tot, doncs?
L’acord d’associació, la doble nacionalitat, la rebaixa d’aquesta, etc., són debats enquistats a la societat. Des dels fòrums més conservadors s’ha intentat canalitzar, per la justificació que el partit que guanya té l’aval per mantenir les coses com fins ara. I no és així. El país ha evolucionat, la mentalitat i posicionaments de persones fa 25 anys poden haver canviat. No ens ha de fer por el que opini la ciutadania. Acabem amb els discursos tecnòcrates, amb el debat de la por. Els canvis no necessàriament són dolents. I si s’ha de canviar o no, no li correspon al partit polític, sinó a la ciutadania.

Què votaria Jordi Gallardo en un referèndum per entrar a Europa? I en un sobre la doble nacionalitat?
Votaria sí a un bon acord d’associació. Hi ha oportunitats per a Andorra dins de l’acord, però s’ha de negociar bé. Ara no sabem quines són les oportunitats. I respecte a la doble nacionalitat, també votaria que sí, perquè s’està limitant que hi hagi una lliure circulació dels nostres andorrans, i això fa que tinguin menys oportunitats. També és cert que un bon acord d’associació faria menys imprescindible la doble nacionalitat. Però no és incompatible. Si del que es tracta és que els nostres joves tinguin més oportunitats a tot el món, la doble nacionalitat s’ha de poder implementar.

I la rebaixa dels anys per poder ser andorrà?
També. En aquest país hi ha persones que porten només cinc anys i estan més integrades que persones que en porten 25. No tot és una qüestió d’anys. De totes maneres, 20 anys són molts, es podria rebaixar a quinze, i fins i tot a deu. Jo crec més en uns criteris d’examen més estrictes a l’hora d’atorgar la nacionalitat i no tant a una qüestió d’anys.

Tornant a l’acord d’associació, hi ha alguna línia vermella i infranquejable per als liberals?
La lliure circulació de persones és evident que no ho podem acceptar. Andorra té les dimensions i els recursos que té. El sistema andorrà de quotes, de fet, és el sistema que molts països de la UE voldrien, perquè hi ha certes polítiques migratòries que els han portat problemàtiques que han requerit solucions radicals i que potser no són les més adients. I pel que fa a la fiscalitat, una línia vermella no, el següent. El país ha de seguir sent competitiu mantenint un diferencial i una autonomia fiscal. Si un acord amb la UE posa en dubte la capacitat del país per decidir el tipus de fiscalitat que volem, Andorra s’hauria d’aixecar de la taula de negociació perquè hi ha molts sectors que en depenen. Finalment, pel que fa a la lliure circulació de serveis, hem d’assegurar la implementació de barreres internes i que ja hi ha en d’altres països, perquè professionals forans puguin establir-se al país, però hem de ser capaços també de protegir els d’aquí.

"El sistema andorrà de quotes és el que voldrien molts països de la UE, perquè hi ha polítiques migratòries que els han portat problemes que han requerit solucions radicals"

Han estat molt crítics amb la llei de la Funció Pública, derogar-la serà de les primeres accions que faran si entren al Govern?
Hem portat aquesta llei al Constitucional. L’actual no funciona, no és el que necessita Andorra. Derogar-la serà de les primeres accions que tirarem endavant. És prioritat, però no és la número u. El primordial és donar resposta a la manca d’habitatge, revisar les lleis laborals, acabar amb el caos circulatori... Però treballarem amb una nova llei de la funció pública consensuada amb els treballadors, perquè ells saben quina és la millor i la que el país es pot permetre.

Pel que fa a la igualtat de gènere, tema molt d’actualitat, són partidaris de fer més accions legals per fomentar-la?
Les lleis no ho solucionen tot. En aquesta legislatura DA s’ha pensat que la igualtat només se soluciona fent lleis, però el que toca és fer pedagogia, conscienciació i donar incentius al sector privat a nivell fiscal. I també demostrar-ho, perquè està molt bé demanar equiparació a nivell d’ocupació de càrrecs al sector privat, però els darrers quatre anys cada vegada que s’han nomenat càrrecs institucionals, els demòcrates han recorregut quasi sempre a figures masculines. Jo defenso que les dones estan tan preparades o més que els homes. Però a la vegada no hem de prioritzar que una dona ocupi el càrrec només per ser dona. El que ha de passar és que no estigui penalitzada i el fet de ser dona li faci perdre possibilitats.

"Està bé demanar equiparació de càrrecs al sector privat, però els darrers quatre anys cada cop que DA ha nomenat càrrecs institucionals, ha optat quasi sempre per homes"

Si fos cap de Govern, li agradaria tenir un equip amb majoria de dones?
No tindria cap problema en treballar en un govern amb més dones que homes. De fet, al llarg de la meva trajectòria professional, al món de la cultura i l’educació, he treballat sempre amb més dones que homes, i m’he sentit molt realitzat, m’han demostrat que són persones competents. Repeteixo, no és una qüestió d’anar a buscar, de cara a la galeria, tenir més dones, sinó d'anar a buscar un equip competent. De fet, la nostra llista és la que té més dones, i és perquè els perfils que buscàvem encaixaven més amb dones. No per res més.

És partidari de pujar les cotitzacions per garantir el sistema de pensions?
Segurament les cotitzacions s’hauran de pujar. Cal decidir qui assumeix la pujada, perquè no la pot assumir el 100% o l’empresari o el 100% el treballador. I també s’ha de veure si la pujada de les cotitzacions pot anar compensada amb una baixada de la imposició directa, tant de les empreses com de les persones físiques, perquè hem experimentat els últims vuit anys un augment de la pressió fiscal.

I d’allargar l’edat de jubilació?
És un tema que va molt en funció dels sectors en què estigui cada persona. Per exemple, el de la construcció és difícil allargar-la. L’interesant seria arribar a acords sectorials perquè en determinades professions es pugui allargar l’edat per jubilar-se i, en canvi, en d’altres es mantingui o, fins i tot, es redueixi. I en els casos en què s’allargui, ha de ser amb unes condicions diferents, i pactat de manera conjunta entre l’empresari i el treballador. És a dir, renegociar per donar resposta a la persona que vol continuar treballant, però amb un altre ritme, horari i salari, fet que també afavoriria a l’empresa.

Centrem-nos ara en grans projectes de DA per veure el seu grau de divergència o convergència amb ells: Cirque du Soleil, sí o no?
L’oferta del Cirque ha ajudat a un cert sector del teixit econòmic, tot i que tinc dubtes que l’impacte que se’ns explica sigui el real. No tinc clar que sigui una aposta decidida d'L’A, però per descartar-la hem de tenir clara l’alternativa. Si arribem al govern tampoc descartarem tot el que s’ha fet de la nit al dia. Ho canviarem si tenim proposta. Penso que el Cirque du Soleil ha tingut un impacte quant a promoció de la marca Andorra, però ara la proposta del sector privat està basculant cap a altres actius i valors com la natura, el medi ambient o l’esport. I potser caldria tirar més cap a aquí.

Volen un casino a Andorra?
Jo veia de bons ulls un casino com a complement turístic, però no comparteixo el nyap de concurs que s’ha fet, i la mala imatge que s’ha donat en l'àmbit internacional. El nom del govern i del país ha quedat malmès, hem donat una imatge de poca seriositat i d’inseguretat jurídica. Crec que el que s’hauria de fer és taula rasa i impulsar un nou concurs amb total independència del jurat, sense politització, sense interessos partidistes. Tot plegat per permetre que hi hagi un bon projecte de casino.

Un jurat totalment independent és difícil...
Caldria crear un jurat tècnic fora del que és la pròpia administració, i amb gent experta sense vincles amb les propostes que es presenten, perquè busqui la més interessant per a Andorra. Aquí el que sembla que ha passat és que s’ha intentat forçar una adjudicació, que a més no ha acontentat a ningú. Ha estat viciada des de l’inici per la composició del jurat. S’ha complicat tant que potser el millor seria declarar desert el concurs i tornar a començar.

"L'adjudicació del casino ha estat viciada per la composició del jurat; s’ha complicat tant que potser el millor seria declarar desert el concurs i tornar a començar"

Passem ara al tema recurrent de l’heliport.
Un heliport pot ser interessant de tenir, però cap de les ubicacions que s’han proposat fins ara és la ideal. Té sentit si és a l’entrada de la frontera espanyola o de la frontera francesa. En nuclis habitats, no funciona.

I l’aeroport?
La Cambra de Comerç està convençuda que l’aeroport a Andorra és factible, nosaltres els hem manifestat que, si els estudis són viables i demostren que pot ser, no és una proposta que haguem de menystenir. Però s’ha de fer de manera prudent, perquè tenim els exemples d’heliports que han generat malestar i mobilitzacions. Passa el mateix amb el tema ferroviari i les possibles connexions. El que és evident és que qualsevol de les opcions que pogués fer que el país tingués una arribada diferent pels nostre turistes, seria un impuls molt important.

S’ha de desistir definitivament amb The Cloud?
Alguna proposta per a aquella zona hem de fer. La candidatura de d’Acord porta al programa fer-hi un edifici multifuncional, per dinamitzar la zona. Està clar que tenir aquell espai com està ara, tot i que s’ha intentat dignificar, és una devaluació d’un actiu de l’Estat. En qualsevol cas, el que es faci s’ha de fer tocant de peus a terra, amb rigor, sense malbaratar diners. I abans d’adjudicar res, tenir molt clar el que es vol fer: que sigui un complement i que aporti valor a la societat andorrana.

És a dir, un edifici faraònic que simula un núvol no és l’opció...
Jo no tinc res en contra del projecte arquitectònic de The Cloud. Visualment el trobava interessant. El problema era la funcionalitat del projecte. Pot ser maco, atractiu, modern, però invertir 35 milions, o encara més ja que finalment eren 60 el que acabava costant, per un projecte en què no se sabia què s’havia de fer a dins, era una temeritat. Per tant, abans cal tenir clars els serveis i opcions de l’edifici que es farà. Després, els arquitectes ja trobaran un disseny d’edifici fantàstic, modern i atractiu.

Després de la polèmica amb el vot judicial, recomaneu no utilitzar-lo i votar el 7 d’abril?
No, perquè hi ha gent que no pot anar a votar diumenge. Fins ara el vot judicial s’ha fet amb garanties, però volem les màximes garanties. I això el Consell Superior de la Justícia sap que no s’està donant. La pregunta és, per què no volen donar més cobertura i custòdia al vot judicial?

QÜESTIONARI EXPRÉS

Quan va decidir dedicar-se a la política?
Quan vaig tornar de la universitat, l’any 2002. Dedicar-m’hi, va ser el 2005, quan vaig tenir l’opció. Però sempre l’he exercit amb la idea que és per un període de temps concret, no vull fer de la política la meva trajectòria professional.

Com s'ha pres la família la decisió d'aspirar a ser cap de Govern?
Amb il·lusió, i també amb la preocupació de la responsabilitat que això suposa.

Quina és la seva major por?
Fallar la societat.

Què val un bitllet senzill de bus?
Crec que val 1,60.

Com li agradaria morir?
En pau i amb la consciència tranquil·la.

En quina ocasió menteix?
Quan m’he menjat l’últim bombó d’una caixa de xocolata.

On es va fer el primer petó?
Crec que al pati de l’escola.

És de cuinar o que li cuinin? Com es fa una truita de patates?
M’agrada cuinar, no tinc molt de temps però se’m donen bé certes coses. Com precisament la truita de patates. Us explico un truc per fer-la més ràpid: la patata no la fregeixo tota l’estona, sinó que li dono un toc de cocció de cinc minuts i després la passo per la paella. És més ràpid que si ho fas a foc lent.

Quin és el tret que més detesta en altres persones?
La manca de sinceritat. M'estimo més una veritat que faci mal que una mentida que em faci sentir bé.

Si hagués d'anar a sopar amb algun dels altres candidats, a qui escolliria?
Per la sintonia que hem tingut fins ara, amb Pere López. Segurament tindríem més temes a tractar.