ENTREVISTA A ÀNGEL ROS

"Seria un avenç estendre l'atur assistencial als transfronterers"

L'ambaixador espanyol, que confia seguir en el càrrec, és partidari d'acabar amb el vot pregat i defensa la dependència que té tot el Pirineu d'Andorra

Va arribar a Andorra (per a alguns de manera sorprenent) el mes d'agost, per ocupar el càrrec d'ambaixador espanyol en substitució de Manuel Montobbio. Pràcticament deu mesos després Àngel Ros (nascut a Lleida, l'agost de 1952), assegura sentir-se molt a gust al Principat i amb ganes de continuar en el càrrec si així ho considera el futur ministre d'Exteriors d'Espanya. Tant a gust que no troba a faltar l'alcaldia de Lleida, càrrec que va ostentar durant gairebé quinze anys. Ni tan sols li ha picat el cuquet aquestes darreres setmanes, de campanya intensa a la seva ciutat pels comicis municipals.

Com va ser el procés que el va portar a ser ambaixador d'Andorra?
Bastant senzill: va ser una proposta directa del ministre Borrell. Jo ja havia manifestat en el si del partit que m'agradava tot el món del servei exterior i la diplomàcia. A la vegada, ja havia decidit que no em presentaria a les darreres eleccions municipals. Portava quinze anys d'alcalde de Lleida. I va arribar la proposta de Borrell, que vaig acceptar.

Ara ja porta gairebé deu mesos, com els valora?
Ha passat ràpid. En primer lloc, faig una valoració personal molt positiva del que és viure a Andorra, un país amb una alta qualitat de vida, excel·lent des de tots els punts de vista, també pel que fa a les relacions humanes. A la vegada, es troba en ple canvi, en una situació de transformacions profundes a nivell econòmic i social, immers en un procés de negociació del tractat d'associació a la UE, que és un tema prioritari. Paral·lelament, ha superat de manera excel·lent una crisi bancària i està anant cap a models de transparència i d'intercanvi d'informació. Finalment, està transformant sectors emergents com el turisme esportiu o el de natura, i mantenint un sector tan tradicional com el comerç. Per tot plegat, té un punt atractiu el fet de viure a l'únic país dels Pirineus.

L'acord d'associació és prioritari, però comporta com a condició introduir un atur contributiu?
Jo no vull incidir en el procés de negociació, però és evident que, en primer lloc, Andorra no s'integra a la Unió Europea, fa un procés d'associació, juntament amb d'altres microestats europeus. És a dir, no se l'hi poden aplicar els models econòmics, socials i laborals de països com Espanya, França o Alemanya, que en són membres. D'altra banda, Andorra ja té un sistema de protecció d'atur, però que no és contributiu, és assistencial. Pel que estic veient, en el procés de negociació i partint de les declaracions que ha anat fent el fins ara Govern, es tracta d'estendre aquest model actual assistencial, sense passar a un model contributiu. I tot el que sigui augmentar cobertures socials i els drets de les persones, sobretot les que tenen més dificultats, és bo.

"En la negociació amb Europa, es tracta d'estendre el model actual assistencial d'atur, sense passar a un model contributiu"

I ho acceptarà Europa?
Crec que tot allò que s'hagi de canviar aquí a Andorra, haurà de tenir un procés gradual, esglaonat i tenint en compte les peculiaritats del país. Tenim l'exemple del tabac, amb 30 anys de període transitori. En d'altres temes també hi haurà d'haver processos transitoris, que no tenen perquè ser de fin a 30 anys.

Tot plegat, ho haurà de negociar el recent proclamant Govern. Com valora els darrers mesos polítics que ha viscut el país?
Evidentment no em puc posicionar, però crec que ha estat una campanya molt exemplar, amb un nivell de civisme excepcional, amb una manera excel·lent de portar la confrontació política i un nivell de participació molt alt. A partir d’aquí, unes eleccions són un tema propi de país. Els ciutadans van optar per un model propi de l'evolució actual: que no hi hagi majories absolutes. I el resultat electoral ha fet que hi hagi una proposta de govern de coalició.

Considera que Espot està preparat per ser cap de Govern?
L'he conegut com a ministre. És una persona absolutament preparada i que pot ser un excel·lent cap de Govern. Amb un nivell de formació i experiència política alta. Però tot això ho hauran de valorar els andorrans.

"Espot és una persona absolutament preparada, amb un nivell de formació i experiència política alta"

També Espanya ha viscut diversos processos electorals, que sembla que als residents andorrans poc els hi interessa, ja que la seva participació ha estat baixa. A què es deu?
El procediment de votació a Espanya dels residents a l'exterior, el vot pregat, és complex administrativament i s'ha de tenir una voluntat expressa de votar. A més, el procediment no és senzill: ho has de validar, has de rebre les paperetes, anar a correus, etc. Moltes persones es queden en el camí d'aquest procés, i això fa que el vot sigui baix. Així i tot, vam tenir un increment a les eleccions generals. Van demanar el vot 4.000 persones i van votar 3.000 i escaig.

Creu que s'ha d'acabar amb el vot pregat?
Soc partidari, absolutament. A partir d'aquí, hi poden haver dues fórmules: avançar cap al vot electrònic o facilitar aquest vot a l'exterior. En aquesta segon cas, caldria que, només constant al cens electoral a un país determinat, no s'hagués de pregar per votar, i ja el dia de les eleccions poguessis exercir el teu dret. Canviaria radicalment. Seria una mesura conservadora però hi ha qui pensa que, ja posats a fer canvis, s'ha d'anar cap al vot electrònic. A la llarga s'hi anirà, el futur va per aquí, però hi podria haver un pas intermedi.

"Soc partidari, absolutament, d'acabar amb el vot pregat; a partir d'aquí, hi poden haver dues fórmules: el vot electrònic o facilitar aquest vot a l'exterior"

Andorra és un país amb molts residents espanyols, en què la fa diferent?
Sí, hi ha al voltant de 27.000 residents. Andorra juga un rol poc conegut i reconegut, que és el de ser el clúster econòmic del Pirineu. Sense Andorra el Pirineu seria una altra cosa, perquè és el seu gran generador d'empresa i ocupació. Del fet d'existir Andorra i que la seva economia vagi bé se'n beneficien tant del costat espanyol com francès. No hi ha cap altre nucli del territori amb 70.000 persones que creï activitat econòmica. I des d'aquest punt de vista crec que és bo que s'avanci, i el nou cap de Govern ja ho va plantejar, en conceptes com el que ha desenvolupat l'exalcalde de la Seu Joan Ganyet de crear una euroregió econòmica que vinculi Andorra amb la part pirinenca d'Espanya i de França.

"Sense Andorra el Pirineu seria una altra cosa, perquè és el seu gran generador d'empresa i ocupació"

També compta amb un gran nombre de transfronterers, estan correctament reconeguts els seus drets?
Hi ha al voltant de 2.000 transfrontereres que venen cada dia a Andorra. És una oportunitat per garantir l'ocupació del Pirineu. S'ha de seguir avançant amb els drets socials d'aquestes persones. Amb el tema de l'atenció sanitària s'ha avançat força, i l'atenció sanitària a les seves famílies era un problema que ja s'ha resolt. Però hem de seguir avançant.

Algun punt concret?
En augmentar la prestació d'atur. Malgrat ser de tipus assistencial, seria un avenç estendre-ho a d'altres col·lectius, entre ells els transfronterers.

Els residents, i també els andorrans, han guanyat darrerament comoditat a l'hora de treure's l'IVA de les seves compres a Espanya. És una bona mesura?
La duana espanyola de la Farga de Moles ha incorporat un sistema d'autoliquidació. Els avenços tecnològics serveixen per facilitar coses així. De la mateixa manera que també s'hauria d'avançar amb el tema de la venda a través d'operadors electrònics. És una assignatura pendent i que s'ha de resoldre. Estem en el món de l'economia digital.

Però, tornant a l'IVA, facilitar tant el retorn fa que en surti perjudicat el comerç andorrà...
L'economia és intercanvi, és una roda, i l'important és que no pari. Al Pirineu li va bé quan a Andorra va bé, i a Andorra li va bé quan a Espanya li va bé. La interdependència és molt clara. És evident que hi haurà transaccions comercials a Espanya, però també a Andorra, és la realitat d'un món interconnectat. El que ha de fer Andorra, i està fent, és competir bé, ara ja no tant per preus, sinó per qualitat. Els carrers comercials d'Andorra no tenen res a envejar amb eixos de Barcelona i d'altres d'Espanya. El que falta és saber competir en vies digitals. El ciutadà es mou, i forma part de la seva vida social que es mogui i compri. És un símbol dels temps actuals.

Darrerament la duana espanyola també ha vist un increment de la feina pel tancament de la carretera RN22 de França.
El tall ens ha generat problemes. Però hi ha un nivell de col·laboració alt i estem acostumats a què a l'hivern passi, per raons meteorològiques. Quan succeeix el camió de la Poste francesa passa per la nostra duana, per exemple, i es fa amb un nivell de col·laboració correcte. Aquests dies amb el tall hem vist incrementat el trànsit de vehicles francesos, sobretot el cap de setmana. S'ha treballat més però, en cap cas, hi ha hagut cap tractament diferencial, com han dit alguns mitjans.

"Durant el tall de l'RN22 s'ha treballat més a la duana però, en cap cas, hi ha hagut cap tractament diferencial"

Pel que fa a projecció del país, tan important és la Cimera Iberoamericana per a Andorra?
Sí, perquè li donarà visibilitat a nivell mundial. Andorra es posicionarà en el mapa d'una comunitat molt gran i desenvolupada com la iberoamericana. És positiu des de tots els punts de vista. Andorra ha triat la innovació com a leitmotiv d'aquesta cimera, un tema molt atractiu. I la innovació vol dir economia digital, sostenible. És cap a on hem d'encarar l'economia les properes dècades.

Seguint amb tema d'imatge internacional, creu que Andorra ha superat tota la crisi financera generada per l'esclat de BPA, el cas Pujol, etc.?
L'ha superat molt bé. Va ser un problema bancari que no hem de minimitzar perquè es va veure afectat un percentatge molt alt de l'activitat financera del país. Penso què hagués passat en qualsevol altre país, davant un problema amb un banc que representava un 20-30% de l'activitat financera total. Andorra ho ha superat, i a més ha estat reconeguda oficialment en sortir de la llista de paradisos fiscals. Ha entrat als estàndards de transparència de la banca europea. A partir d'aquí, hi ha temes pendents: el que s'està demanant és que el Banc Central Europeu actuï com a últim prestador, una demanda absolutament lògica per part d'Andorra. No dubto que serà més fàcil resoldre-ho en el marc de l'acord d'associació amb Europa.

"És una demanda absolutament lògica per part d'Andorra que el Banc Central Europeu actuï com a últim prestador"

L'ambaixada espanyola s'ha vist també afectada pel cas BPA, sent seu d'una suposada reunió en què es van intercanviar dades...
És un tema judicialitzat. No podem dir res, només oferir tota la col·laboració amb la justícia, que és el que ens toca fer.

Què n'opina del model 720 de Montoro? Vulnera els drets dels ciutadans, com diu la UE?
Tot això arrenca d'un període en què Andorra era paradís fiscal. Ara toca regularitzar la possessió d'habitatges. Espanya va fer una amnistia fiscal i jo no soc qui per aconsellar què s'ha de fer.

La Comissió Europea considera excessiva la multa que han de pagar els qui no han declarat els immobles.
Espanya compleix amb les normatives europees, no hem tingut cap advertiment en aquest sentit. Formalment no.

Des de l'ambaixada hi ha constància de molts pisos no declarats?
Nosaltres no en tenim constància. No estan quantificats. N'hi ha, però no és una situació ni greu ni massiva. Es comenten xifres aproximades d'un miler. Tot això està lligat a la problemàtica de la manca d'habitatge al país. El que cal és regularitzar les situacions.

Per acabar, tot i el canvi de govern a Espanya, continuarà com a ambaixador?
No ho sé. Qualsevol ambaixador el nomena i el cessa el consell de ministres. A partir d'aquí, no puc dir res. Estic a disposició seva, particularment del ministre d'Exteriors. Un ambaixador sempre és un càrrec polític, provinguis de la carrera diplomàtica o no. Ara només som tres els ambaixadors polítics. Però tots plegats depenem del consell de ministres i ens poden cessar en qualsevol moment.

Però, vol seguir?
La meva idea, si mantinc la confiança, és seguir.

No troba a faltar ser alcalde, i més darrerament que hi ha hagut eleccions?
No ho trobo gens a faltar. He viscut tres comicis com a cap de llista, i un com a segon. Crec que és suficient.

"ERC és el partit independentista que més ha apostat pel diàleg" 

Canviant de tema, m'agradaria demanar-li per una valoració de les eleccions generals espanyoles.
A Espanya els ciutadans es van declinar per les formacions més dialogants. Per la proposta del Partit Socialista, tot i que sense majories absolutes, que és el partit que més ha apostat pel diàleg, per la cerca de solucions i per no aixecar el nivell de tensió política. Una tensió que ja ha estat prou alta el darrer període i, molt especialment, a Catalunya.

I els resultats a Catalunya?
Ha guanyat les eleccions Esquerra Republicana, que dins del món independentista és també la que més ha apostat pel diàleg, cosa que és significatiu. I s'ha vist un frec a frec entre els socialistes i ERC. Tot i que en aquest diàleg, posteriorment a les eleccions, hi ha una certa contradicció per part d'ERC, amb el tema de vetar la proposta de Miquel Iceta com a president del Senat. No soc qui per donar lliçons als partits, però crec que el 'fair play', la cortesia parlamentària que hi ha hagut tradicionalment, deixant que un partit triï els seus senadors o senadores, no s'hauria de tallar ara.