ENTREVISTA A XAVIER ESPOT
Política 05/04/2019

"Soc partidari de mesures raonables que no generin falses expectatives"

Per mantenir el coprincipat i garantir els drets de les dones, el candidat de Demòcrates proposa un servei d'atenció integral de suport per a les que vulguin avortar

Marta Fernández
19 min
El candidat a cap de Govern de Demòcrates. Xavier Espot. / ERIC ROSSELL

Escaldes-EngordanyEs presenta als comicis amb el gran repte de revalidar la majoria, defensant la feina feta en vuit anys de govern demòcrata i proposant nous reptes que engresquin l'electorat. Algunes de les propostes van en el sentit de potenciar el diàleg per fer pactes d'estat sobre la CASS i la UE. També vol continuar incidint en el tema de l'habitatge. En tots els temes, insisteix en aplicar la prudència i equilibri, com per exemple en l'augment del salari mínim.

Un dels projectes del seu programa que ha aixecat més polseguera ha estat el d’un servei d’atenció integral a la dona.

A hores d'ara, i amb independència que les interpretacions i el marc jurídic puguin evolucionar, és l’única proposta viable que fa compatible avançar en el reconeixement dels drets de les dones i mantenir la nostra estructura institucional, amb tots els avantatges que això comporta. Amb la creació d'aquest servei d'atenció integral a la dona, que no només està destinat a aquelles que estan determinades a interrompre voluntàriament l'embaràs, i dic bé, determinades perquè no es tracta d'induir ningú a avortar, que en aquest cas sí que cauríem en el tipus delictiu, també es pretén donar servei a aquelles que estan embarassades, volen tenir el fill i no se'n poden fer càrrec; les que han tingut una interrupció involuntària de l'embaràs o fracassos reiterats en processos de reproducció assistida... totes aquestes casuístiques requereixen atenció mèdica, psicològica, social i poden requerir atenció jurídica i és des d'aquesta perspectiva que es porta a terme aquest servei, que fins i tot en el cas que un dia es pogués despenalitzar l'avortament també seria necessari. Ens sembla que és una bona proposta, en clau de futur i positiva i que permet compatibilitzar els interessos en conflicte.

Per què s’opta per aquesta opció i no per fer, per exemple, un referèndum?

El referèndum no és una solució, en tot cas és un instrument per arribar al que alguns entenen que és una solució però que nosaltres entenem que és un problema: si aquest referèndum acabés amb una resposta favorable de la ciutadania sobre la despenalització el que requeriria això és una modificació de la Constitució i això comportaria, de ben segur, la renúncia del copríncep episcopal i, per tant, la fi del nostre règim institucional tenint en compte que el coprincipat és únic i indivisible. Creiem que això seria contraproduent i per això optem per aquesta solució i compromís. Si en els propers mesos, anys, o en qualsevol moment es veu alguna escletxa que permeti despenalitzar l'avortament mantenint el nostre coprincipat, evidentment nosaltres l'estudiarem perquè la majoria de les persones afiliades o candidates de Demòcrates no estan en contra de la despenalització en els tres supòsits bàsics, sinó que simplement diuen que no podem traspassar aquesta línia vermella per les raons institucionals.

S'ha titllat la proposta d'hipòcrita i fins i tot s'ha assenyalat que podria ser inconstitucional. També és inconstitucional despenalitzar l'avortament, és una evidència, i hi ha gent que ho proposa. Creiem que no és inconstitucional i, ans al contrari, no té res d'hipòcrita. El que intentem és oferir una solució a aquelles dones andorranes o residents que es troben en aquesta situació traumàtica o dificultosa. No entenc com es pot titllar d'hipòcrita un servei que el que pretén és acompanyar, donar suport, unificar criteris, donar seguretat jurídica i ajudar les dones que estan en una situació de desemparament. Ho hauran d'explicar aquells que ho diuen. El que jo considero una mica hipòcrita, si hem d'utilitzar aquesta paraula tot i que a mi tampoc és que m'agradi, és fer creure a la ciutadania que es pot despenalitzar l'avortament sense modificar la Constitució i que no tindrà cap tipus d'implicació des la perspectiva del nostre règim institucional. Hi ha determinats responsables polítics que ho mantenen i no sé si estan sent hipòcrites, però en tot cas no estan dient la veritat als nostres ciutadans.

Es diu que és com si s'estigués convidant a cometre un delicte però fora de les nostres fronteres.

En absolut. Jo sempre he deixat molt clar i ho he repetit fins a la sacietat: és evident que la condició 'sine qua non', és que la dona que va a aquest servei, i així ha de quedar protocolaritzat, estigui determinada a interrompre voluntàriament l'embaràs i a partir d'aquesta premissa bàsica, se li pot donar el suport oportú per dir-li, per exemple, que vagi a tal clínica o tal altra perquè li faran en condicions de dignitat, de salut, etcètera, però en cap moment ha d'induir una persona dubtosa o que no sap què ha de fer. Això és una decisió molt personal i si caiem en el terreny de la inducció llavors sí que el facultatiu estaria cometent un delicte. No és tal com s'ha volgut explicar per part d'alguns detractators, del que es tracta aquí és que l'assessorament mèdic o la derivació només pot concernir una dona que estigui determinada a avortar i que hagi pres aquesta decisió amb plena autonomia i llibertat.

I l'encaix per què això pogués ser cobert per la CASS com es faria?

Aquesta és una qüestió que s'ha d'analitzar i no sé si serà possible o no. Nosaltres hem volgut donar aquest servei des d'una vessant social, no només mèdica, psicològica i jurídica i per tant assignarem un treballador social que el que farà serà valorar, si s'escau, la situació econòmica en què es troba i si és de precarietat que se li puguin activar els ajuts econòmics oportuns. Que no haurien d'anar destinats a sufragar l'avortament sinó altres necessitats com l'allotjament, l'alimentació, la cura dels altres fills que pugui tenir... El mateix que es fa amb el servei d'atenció a les víctimes de violència de gènere.

En l’àmbit social, un dels temes que més se li han criticat durant la campanya ha estat la seva gestió en el tema de l'habitatge.

És un dels problemes socials que tenim actualment i, per tant, suposo que és allà on els altres partits incideixen, però més enllà d'aquestes crítiques tothom ha de ser responsable dels seus actes i remetre'ns una mica al que ha passat. Al final hem estat els que hem promogut una llei de mesures urgents encaminades a resoldre el problema i no hem comptat massa amb la col·laboració dels partits polítics de l'oposició, especialment de la formació que s'erigeix com a defensora de les persones que estan en situació de vulnerabilitat i que ni tan sols es va molestar a fer esmenes... Per tant, més enllà dels projectes que tothom pugui defensar, jo crec que el balanç està al nostre favor.

En el programa inclouen mesures per continuar incidint en aquest problema, són conscients que cal continuar-hi treballant?

Evidentment, ja vaig dir que la llei era de mesures urgents, però evidentment cal aprofundir en la resolució d'aquesta problemàtica, que està lligada a la recuperació econòmica però que té conseqüències socials. Proposem eines que van a atacar l'arrel del problema, que en definitiva és la manca d'oferta, com la creació d'un fons públic-privat que servirà per a la rehabilitació d'habitatges que estan actualment en desús i per a la construcció d'obra nova, i serà públic-privat en el sentit que es podria finançar tant amb aportacions de les entitats públiques, com per exemple de la CASS, i d'entitats privades que tinguin, per exemple, un pis i no comptin amb diners suficients per rehabilitar-lo. La finalitat d'aquest fons seria obtenir una rendibilitat moderada vinculada a la possibilitat de posar en el mercat de lloguer habitatges que s'ofereixin a preus assequibles. També volem crear l'institut de l'habitatge, una entitat pública desvinculada del Govern i dels comuns, que evidenciaria una independència i que les polítiques d'habitatge no són només competència del Govern sinó que n’hi ha de fiscals i urbanístiques que depenen dels comuns i, per tant, tenen molta cosa a dir. Una de les tasques seria desenvolupar índexs de referència de preus, per sectors, en funció de l'antiguitat dels edificis... perquè la gent pogués consultar a la zona on vol llogar un pis quins són els preus màxims i mínims que s'haurien d'aplicar normalment. Això limitaria que hi hagi determinats abusos.

Es podria pensar en penalitzar d'alguna manera aquells que no compleixin aquestes tarifes? De fet, totes les mesures urbanístiques al nostre abast ja les hem activat però és just el que deia abans, els comuns a través de l'impost de rendiments arrendaticis, a través per exemple de la cessió econòmica en sòl urbà consolidat, podrien premiar aquelles persones que construeixin obra nova destinada al lloguer si apliquen preus assequibles. Són eines que haurien de promoure ells.

Un dels temes clau en els quatre anys següents serà el de la sostenibilitat de la CASS, què proposen?

Sempre hem dit, a diferència d'altres formacions, que tenim un repte important pel que fa a la sostenibilitat del sistema de pensions. Tots els estudis actuarials no deixen dubtes al tomb del fet que a una o dues dècades vista les reserves de la branca de jubilació del fons de pensions s'hauran esgotat i això obliga, ja des d'ara, a adoptar mesures concretes per evitar aquest esgotament i que es puguin pagar les pensions futures. Des de la constatació de la realitat del problema, el que creiem és que la propera legislatura caldrà adoptar mesures que permetin garantir aquesta sostenibilitat. Les propostes que el consell d'administració de la CASS ha fet aquesta legislatura amb el suport gairebé unànime, inclòs el representant dels pensionistes, són un bon punt de partida i ens hi inspirarem. Jo sempre he estat partidari de la necessitat de resoldre aquesta problemàtica no amb una única mesura que pugui ser molt traumàtica o molt dura sinó a través de quatre o cinc diferents que, de forma raonable, moderada, amb una certa transitorietat, i sumades ens permetin resoldre aquesta situació.

Una seria allargar l'edat de jubilació?

És una de les que proposa el consell d'administració de la CASS i que s'haurà d'adoptar. Però no vull que ho centrem només en aquesta qüestió, perquè és cert que és la que genera més neguit i crec que ara no podem avançar que segur que endarrerirem l'edat de jubilació. Ara bé, hem de ser suficientment honestos com per dir que és una de les palanques que permeten garantir la sostenibilitat, entre moltes altres, com l’increment de les cotitzacions, canvi del valor del punt, topall a les pensions màximes... Ho haurem d'analitzar tot i en qualsevol cas, en cas que es retingués aquesta possibilitat d'allargar l'edat de jubilació, evidentment no es podria fer del dia a l’endemà. S'hauria de fer esglaonadament. No em vull anticipar massa perquè això requereix un estudi detallat i un pacte d'estat. Si tenim la responsabilitat de governar esmerçarem esforços perquè això sigui així. S'ha de treballar amb els interlocutors socials, en primer lloc, sindicats i patronal, amb el consell d'administració de la CASS i, sobretot, amb la resta de formacions polítiques i espero que entre tots, governi qui governi, tinguem prou alçada de mires com per deixar els nostres interessos partidistes i poder-nos posar d'acord sobre unes mesures concretes que el que pretenen és garantir les pensions futures.

Creu que seria possible aquest pacte d'estat tenint en compte que no s’ha fet en aquesta legislatura passada?

Si nosaltres estem en l'oposició, aquell partit que governi i que vagi en aquesta direcció, és a dir, el reconeixement de la realitat del problema i la voluntat real de resoldre’l podrà comptar amb nosaltres, malgrat calgui adoptar mesures que puguin ser difícils. I esperem que en cas contrari, si nosaltres tenim la responsabilitat de governar, els partits polítics de l'oposició facin el mateix exercici.

I l’increment de les pensions més baixes, com es pot fer?

Totes aquelles mesures que s'adoptin per incrementar les pensions més baixes i, per tant, les prestacions i els drets tenen una conseqüència en el sentit que tensionen més la sostenibilitat del sistema i, quan es fan determinades promeses, que van en el sentit d'ampliar drets, la qual cosa em sembla molt legítim, cal ser suficientment honest com per dir com es finançarà, perquè els diners no cauen de l'aire del cel. Hem de fer molta pedagogia amb la nostra ciutadania. Des de Demòcrates no ens hem oposat en avançar en aquest sentit i ho hem demostrat. Un exemple molt concret pel que fa a les pensions baixes ha estat tot el sistema de serveis socials que hem articulat amb les pensions no contributives que hem anat incrementant anys rere any i, a més a més, aquest any hem fet un esforç important incrementant les pensions inferiors al salari mínim, en aquest cas les contributives, un 3,2%, tres vegades més que l'IPC. Aquest exercici moderat, raonable, és el que hem de continuar fent els propers anys. De tal manera que si aquesta operació la reiterem, aquesta famosa tretzena paga que reclama tant la federació de la gent gran ja s'haurà complert. Soc partidari de mesures raonables, que es puguin finançar i que no siguin focs d'artifici que després generin expectatives que no es puguin complir i més frustració.

I el salari mínim, com s’augmentarà?

Nosaltres encarnem unes opcions de centre i reformistes i aquí, una vegada més, i a diferència d'altres formacions que per exemple consideren que això s'ha de deixar al lliure mercat o dels que diuen sí de seguida i fins a un determinat topall, defensem que, efectivament, s'ha d'anar apujant el salari mínim, però també hem de prendre en compte tots els interessos en conflicte i aquí, una vegada més, crec que si volem anar fent increments del salari mínim, ha de ser de forma moderada, pausada i assumible per una part del teixit empresarial que també està travessant dificultats econòmiques. Hem de recordar que el 98% de les empreses són petites empreses i no tenen recursos econòmics il·limitats. Si pugem de 1.050 a 1.200 o 1.266, com diuen altres partits, hem de valorar si aquest increment sobtat pot tensionar encara més aquestes empreses. S'ha de tenir en compte que no sigui pitjor el remei que la malaltia. Som favorables a anar incrementant progressivament el salari mínim fins a situar-lo a quatre anys vista, en 1.200 euros, però no d'una forma sobtada o immediata perquè això pot posar en dificultat determinats empresaris i, en definitiva, acabar perjudicant els mateixos treballadors que es poden quedar sense feina.

Continuant en l’àmbit laboral, hi ha qui diu que si governa derogarà les lleis laborals.

En definitiva, no sé qui ho farà perquè les va votar una majoria molt àmplia de la cambra legislativa, fins i tot algun partit polític que actualment fa coalició electoral amb aquest partit que diu que la derogarà... S’ha de fer un exercici de coherència. Jo el que vull recordar és que majoritàriament aquestes lleis suposen un avançament en els drets, sense anar més lluny, l'ampliació del descans per maternitat i paternitat, això evidencia que no són unes lleis de retallades. Crec que hi ha molta desinformació i intoxicació, com en el cas de les hores extraordinàries; jo li puc dir que molts treballadors acabaran percebent una suma superior per haver fixat l'import del 40% des de la primera hora... Crec que aquí hem de fer molta pedagogia i explicar a la ciutadania que ben al contrari del que s'ha volgut explicar no són unes lleis de retallades sinó que en moltes de les seves disposicions suposen avenços socials rellevants.

Altra llei polèmica ha estat la de la Funció Pública.

A través del desplegament d'aquesta llei s'evidenciarà clarament que s'avança en el reconeixement i l'ampliació dels drets dels treballadors públics o dels funcionaris. Haver passat de triennis a quinquennis, que és el punt que ha generat més conflicte, no és l'única idea mestra d'aquesta reforma legislativa. Hi ha moltes altres disposicions que suposen avenços i millores i s'ha volgut donar una visió esbiaixada del que és aquesta reforma legal. Es primarà el treball, l'esforç, que fins ara no es feia. Vull recordar que fa deu anys que la gestió de l'acompliment estava congelada i que, per tant, l'únic increment que podies tenir passava pel complement d'antiguitat i introduïm nous complements que es desenvoluparan per la via reglamentària. Hi ha franques millores, per exemple, que a partir d'ara els funcionaris amb un determinat salari puguin compatibilitzar la seva feina de treballador públic amb una altra fora de l'administració; l'ampliació de reconeixement de drets dels eventuals, que eren els grans oblidats de l'administració pública...

Si vostè governa, hi haurà algun retoc o s'aplicarà tal qual?

Sempre estic obert a escoltar la ciutadania, i en aquest cas els treballadors públics o els funcionaris, i evidentment anar retocant aquelles coses que l'experiència pràctica evidenciï que no donen suficients bons resultats. Dit això, crec que hem de donar el temps perquè s'assenti aquesta llei, que es pugui aplicar, que la gent vegi els beneficis que comporta i, a partir d'aquí, podem fer aquesta segona reflexió. Jo sempre tindré la mà estesa amb els funcionaris, els treballadors públics i amb els seus representants, crec que ho he demostrat i ho continuaré fent. Jo mateix vinc de la funció pública i hi ha molts candidats de les nostres llistes que també. El que poden tenir clar és que tindran al davant, si tenim la responsabilitat de governar, un govern amic, que intentarà ajudar-los en la seva promoció professionals i en el reconeixement del seus drets.

Una de les crítiques que se'ls fa és precisament que no hi ha hagut diàleg.

Jo no ho he percebut així, en tot cas crec que tots hem de fer la nostra part d'autocrítica. Jo vaig participar en la fase final d'aquest procés de modificació de la Llei de la Funció Pública i puc dir que ens vam reunir reiteradament i es van recollir quines eren les seves propostes i per cadascuna vam intentar trobar una solució de compromís. A vegades el diàleg i la mà estesa no s'ha de confondre amb l'assumpció íntegra de les posicions de l'altre, perquè sempre s'ha d'arribar a un consens i crec que ho hem intentat fer. Evidentment la meva visió segurament és subjectiva i potser sí que en algun moment des del punt de vista formal o de fons no hem estat dialogants o no hem escoltat suficientment els neguits, però si és així el que em puc comprometre és a revertir aquest clima durant la propera legislatura. Crec que ho he pogut aconseguir en els ministeris que he encapçalat, he estat capaç de modificar una llei de la policia, del cos penitenciari i fer una llei de bombers i de la carrera judicial sense que això creés neguits majors.

Els propers quatre anys seran claus per al tancament de l’acord d’associació amb Europa.

No volem anticipar-nos excessivament. Hem de partir del principi que fins ara només s'ha negociat i s'ha tancat un preacord pel que fa a la lliure circulació de mercaderies i el marc institucional i ara hem d'encarar les tres altres llibertats. Comencem a negociar la lliure circulació de persones i el que hem fet fins ara és simplement fixar la posició negociadora i, per tant, no hem entrat en el detall. Sabem que igual que les mercaderies, és una llibertat molt sensible, des del punt de vista dels interessos del nostre país i, per tant, encarem aquesta negociació amb la màxima fermesa i amb la convicció, d'una banda, que l'acord d'associació és necessari perquè és una nova font d'oportunitats per al nostre país i especialment per als nostres joves que volen estudiar i treballar fora d'Andorra, però que al mateix temps hi ha determinades particularitats, especialment en lliure circulació de persones, que han de poder ser respectades atenent a la nostra dimensió territorial i poblacional. No és el mateix que 80.000 persones vagin a un mercat de 500 milions d'habitants que al revés. Estic convençut que tenim una finestra d'oportunitats molt bona, només cal escoltar el resultat de l'informe que es va presentar tot just fa uns dies al Parlament Europeu. Tenim uns interlocutors al davant que no només ens volen ajudar a avançar en aquesta negociació sinó que també són molt conscients de quines són les nostres particularitats i del fet que han de ser respectades i per tant, és amb aquesta dinàmica que nosaltres hem de continuar negociant. Amb prudència, amb cautela, amb fermesa però al mateix temps conscients que la meta ha de ser obtenir un bon acord d'associació perquè és imprescindible pel progrés econòmic i social del nostre país.

Se’ls ha criticat la manca de diàleg i transparència, com ho pensen revertir?

Fins i tot la ministra [d’Afers Exteriors en funcions] ha fet autocrítica, la qual cosa l'honora ja que malgrat ella i els seus antecessors han fet tot el possible per anar informant en detall i puntualment de l'avançament d'aquestes negociacions, és veritat també que ens hem fet ressò d'una determinada crítica de les formacions polítiques de l'oposició i del teixit econòmic i social, segons el qual voldrien estar més informats del que ho han estat fins ara. Jo crec que això es pot articular perfectament a través d'un pacte d'Estat que espero que es pugui acabar tancant la propera legislatura i en el marc del qual s'haurà d'anar informant fil per randa i de forma molt puntual i immediata de totes i cadascuna de les negociacions que es portin a terme, de les posicions negociadores que es vagin mantenint, de les contrapropostes... i d'aquest manera esvair dubtes. De vegades escolto o parlo amb persones que es pensen que aquest acord ja està negociat i quan els expliques que tot just hem negociat una de les quatre llibertats es queden parats. La millor forma de no deixar que vagin calant missatges tergiversats o enganyosos és informar d'una forma al màxim de transparent i oberta possible, com per exemple el missatge que s'està passant de l'IVA al 15%, que no obeeix a la realitat.

També hi va haver molt debat sobre l'atur, com quedarà?

Aquesta és una altra de les qüestions en què jo crec que des de dins d'Andorra no acabem d'ajudar i entre tots som corresponsables de confondre els ciutadans. Sé que en cap moment la Unió Europea no ha exigit que hi hagués un subsidi contributiu d'atur al nostre país i no hi ha cap norma comunitària que així ho exigeixi. Altra cosa és que hi hagi països que formin part de la UE que preferirien que Andorra donés algun tipus de cobertura a aquelles persones que han treballat i cotitzat a Andorra i després marxen al seu país. No és una qüestió de cabal comunitari, no és una exigència derivada de l'acord d'associació, sinó que és una problemàtica més aviat de caràcter bilateral que s'ha de solucionar per aquesta via i que estem intentant solventar.

Quan es tanqui la negociació, vostès continuen mantenint la convocatòria d’un referèndum? Ens hi hem compromès; jo crec que els ciutadans poden estar tranquils perquè negociarem amb cautela i amb fermesa. Tenim molt clar que representem la posició andorrana i, per tant, la nostra única preocupació és defensar els interessos d'Andorra però no només això sinó que hi ha el compromís, que ja hi era fa quatre anys, de sotmetre aquest acord d'associació a referèndum. I si no és un bon acord, que estic convençut que no serà així, serem els primers que no secundarem un vot favorable. No es farà un pas tan significatiu sense l’aval dels ciutadans i per això també és molt important que anem informant periòdicament dels avenços que hi hagi en aquesta negociació.

Una altra de les crítiques és que la inversió estrangera no ha donat fruits, què proposen per canviar la tendència?

Hi ha sectors econòmics on potser no ha donat els fruits que s'esperava però d'altres, com serveis, on realment sí, s’han creat multiplicitat de llocs de treball, de negocis, i això, en definitiva, també és riquesa, fins i tot per als sectors econòmics tradicionals, per exemple, el comerç. Si ve més gent a viure i treballar a Andorra, si hi ha més empreses que guanyen diners, això repercuteix de manera positiva en el nostre comerç. Crec que hem d'aprofundir en la qualitat i en la millora substancial d'aquesta inversió estrangera i això passa per obtenir un bon acord d'associació amb la Unió Europea, que ens permetrà formar part d'aquest mercat interior europeu, un espai homologable. Un país que té la competitivitat fiscal que té Andorra, les altes quotes de seguretat ciutadana, la qualitat de vida, la cirereta del país per acabar d'atreure aquesta petita indústria de valor afegit, és la seguretat jurídica que comporta formar part d'aquest mercat interior europeu. Això no desmereix que haguem de fer un esforç en l'impuls dels nostres sectors econòmics tradicionals. Creiem que és compatible fer venir inversió estrangera de qualitat i altres mesures de promoció econòmica, i al mateix temps ajudar els nostres sectors econòmics tradicionals.

En l'àmbit econòmic, i més enllà de la zona franca, quines altres propostes destacaria del seu programa?

N'hi ha vàries, més enllà d'aquesta que vostè esmenta, com per exemple que es pugui crear una plataforma digital que pugui agrupar tots els petits comerciants per donar facilitats a l'hora d'exportar; també volem seguir promovent accions turístiques desestacionalitzades, i en l'àmbit cultural i esportiu, que atreguin més turisme i que sigui de qualitat. Continuar impulsant el pla estratègic de compres que es va acordar de forma consensuada i que inclou un seguit de mesures que han de permetre reactivar el comerç; també tenim accions a favor de l'emprenedoria... És a dir, portem bastantes propostes que van en el sentit de fer progressar la nostra economia.

Quant a infraestructures, l’heliport el tiraran endavant si guanyen les eleccions?

És una evidència que és una infraestructura necessària, que Andorra s'ha de dotar d’un heliport si volem atraure residents i turistes amb alt poder adquisitiu i diversificar l'economia però qualsevol projecte que es pugui tirar endavant requereix els avals tècnics i també incorporar elements d'acceptació per part de la ciutadania i especialment de les persones que viuen al costat d'aquesta infraestructura. La propera legislatura m'agradaria que poguéssim portar a terme aquest heliport, però complint aquestes dues premisses que són indissociables.

Aquesta infraestructura i el The Cloud han estat els grans fracassos d'aquesta passada legislatura?

Si es mira des d'una perspectiva immediata, de proposta i resultat, evidentment es pot concloure que són dos fracassos, com a mínim en el cas de l'heliport, transitori, i en el del The Cloud, definitiu. Però crec que també al darrere de la renúncia dels dos projectes hi ha motius que són abastament justificables. Si haguéssim volgut construir aquest heliport segurament ja estaria fet i es podria dir que no s'ha fracassat en aquesta infraestructura però, per un altre costat, com passa amb la Llei de la Funció Pública, se'ns estaria dient que passem el corró, que no som dialogants... Justament, si no s'ha fet l'heliport és perquè cada vegada que hi ha hagut una contestació social important hem volgut prendre-la en consideració i hem valorat que era difícil tirar endavant una infraestructura d'aquestes característiques a esquena de la ciutadania. Facis el que facis se t'acaba criticant, la qual cosa és molt legítima, però la ciutadania ha d'entendre que hi ha unes raons al darrere i amb The Cloud, és una mica el mateix. Hi ha un exercici de responsabilitat. Després es podrà dir, per part d'alguns detractors, que és un fracàs, però jo vull veure-ho com un exercici de responsabilitat o de diàleg social, segons el cas.

I quines infraestructures són prioritàries en els quatre anys següents?

S'ha de començar a estudiar i a tirar endavant una infraestructura que permeti donar un servei adequat tant a la Massana com a Ordino; no m’agrada parlar tant de desviament com d'infraestructura que doni servei a les dues parròquies i crec que s'ha d'estudiar molt bé. S’ha d’acabar el desviament de Sant Julià i habilitar i donar un ús a tota la zona on hi havia la casa de les Monges i la plaça de darrere de Casa de la Vall. Cal tirar endavant el museu nacional i una estructura de 24 hores per a les persones amb problemes de salut mental. Aquestes són les prioritats però l'agenda d'infraestructures estarà carregada la propera legislatura i espero que tinguem els suficients recursos per dur-les a terme.

I el casino serà una realitat en la propera legislatura després de tots els problemes que hi ha hagut?

Jo penso que sí, de ben segur que s'acabarà desencallant. Haguéssim pres la decisió que haguéssim pres igualment tot plegat s'hagués acabat judicialitzant. És una evidència que hi ha un lucre i uns interessos al darrere molt importants i aquell que guanya o perd s'hi juga molt. Per tant, al final recaurà una decisió [judicial] i en base a la mateixa tindrem clar cap a quina via anem. El projecte del casino en si, jo crec que ningú el posa en dubte. Tothom el té assumit i es tirarà endavant sí o sí. A partir d'aquí, una vegada més, es podrà parlar de fracàs tot i que si se'n parla és un fracàs transitori perquè s'acabarà fent. Crec que cal parlar d'aplicació estricte del principi de legalitat que és l'obligació que té el Govern. Es va apostar pel casino a través de la llei del joc però per portar-lo a terme en uns terminis raonables el que no pot fer el Govern és sortejar el principi de legalitat.

Volen modificar la llei de la nacionalitat, però com veu la qüestió de rebaixar els anys de residència per obtenir la nacionalitat?

És una qüestió que mereix debat i reflexió. Crec que la legislatura que ve s'ha de modificar la llei de nacionalitat sí o sí per resoldre determinades casuístiques que condueixen de vegades a solucions injustes: tenim casos per exemple de persones que han residit dinou anys a Andorra, que per motius determinats han de marxar durant sis mesos i que com a conseqüència d'això, en aplicació estricta de la llei, perden els dinou anys que han residit; o per exemple la qüestió dels fills d'andorrans nascuts fora d'Andorra, que ja no poden ser andorrans si no hi resideixen. Després hi ha l'altra gran qüestió, que és si es rebaixa els anys necessaris per obtenir la nacionalitat. Això mereix que en la nostra formació fem un debat i acabem adoptant la decisió que la majoria consideri oportuna. Aquest debat encara no l'hem fet i no puc anticipar la posició de la formació política. Si em demana la meva opinió personal, no seria desfavorable a poder reduir una mica aquests anys d'accés a la nacionalitat per exemple dels 20 als 15, sempre i quan això s'acompanyés d'una major exigència a l'hora d'acreditar la integració al país tant pel que fa al coneixement de la llengua com de les institucions.

Finalment, ha pensat si seran necessaris pactes postelectorals després de la cita d’aquest diumenge?

El nostre objectiu és revalidar la majoria absoluta i, per tant, en aquest moment no contemplem la possibilitat de fer pactes postelectorals, més enllà d'aquesta voluntat de construir pactes d'estat, de tenir la mà estesa amb tots i cadascun dels partits polítics de l'oposició si tenim la responsabilitat de governar. Soc una persona de diàleg i de consens i intentaré incorporar aquests valors a l'acció política del Govern i del Consell General si nosaltres tenim la majoria parlamentària. No contemplem més enllà d'això possibles pactes.

QÜESTIONARI EXPRÉS

Quan va decidir dedicar-se a la política?
Al 2011, quan Toni Martí i Marc Vila em van demanar ser secretari d’Estat de Justícia i Interior.

Com s'ha pres la família la decisió d'aspirar a ser cap de Govern?
A la família, el meu pare ja va ser conseller general i ministre i el meu avi va ser cònsol. Per tant, els meus familiars s’ho van prendre amb sentit de responsabilitat sabent que aquesta és una tasca de servei públic que s’ha d’exercir des de la vocació, la humilitat i el seny.

Quina és la seva major por?
Decebre els meus amics.

Què val un bitllet senzill de bus?
El preu varia en funció de la zona i va d'1,85 a 6,20 euros.

Com li agradaria morir?
Envoltat de les persones que estimo.

En quina ocasió menteix?
Mai menteixo.

On i amb qui es va fer el primer petó?
Amb la meva primera parella al cine.

És de cuinar o que li cuinin? Com es fa una truita de patates (breument)?
M’agrada més cuinar. Per fer una truita de patates, es pelen i es tallen les patates per fregir-les a foc lent (a la meva parella li agrada la truita sense ceba), i es posa sal a les patates. Seguidament es baten els ous, amb un pessic de sal, s’afegeixen les patates als ous batuts i es posa tot a la paella per coure a poc a poc.

Quin és el tret que més detesta en altres persones?
La mesquinesa.

Si hagués d'anar a sopar amb un dels altres candidats, a qui escolliria?
Josep Pintat perquè té una experiència política que valoro.

stats