ENTREVISTA A EUSEBI NOMEN

"El model sanitari té un problema claríssim de gestió"

El candidat d'Andorra Sobirana vol liminitar els sous dels representants polítics i canviar el sistema de direcció en l'àmbit de la salut

Ja sap el que és ser conseller. Com a membre d'Andorra pel Canvi va ocupar el Consell General entre els anys 2009 i 2011. Ara, torna a presentar-se a les eleccions generals amb un nou partit, conscient de les solucions que necessita el Principat. 

Com encara Eusebi Nomen la campanya com a cap de llista d’Andorra Sobirana?
Amb el convenciment que presentarem bones solucions per a Andorra.

Fa vuit anys ja es vas presentar, quina diferència hi ha entre Andorra pel Canvi i Andorra Sobirana?
A Andorra pel Canvi necessitàvem explicar que vindrien uns problemes, que calia anticipar-se, i que calia fer una sèrie de canvis per preparar-se. Avui en dia no cal explicar els problemes que vindran perquè ja han arribat. La situació econòmica està molt pitjor que fa vuit anys, la creació de valor afegit brut és molt menor i a la gent li costa més arribar a final de mes. Ara el ciutadà et demana solucions, no cal avisar dels errors que s’anaven a cometre sinó que ara tothom ha vist el resultat dels errors que s’han comès.

Com definiria el programa d’Andorra Sobirana?
El nostre programa es diferencia en que és totalment diferent del dels altres. Quan ells estan a la dreta, nosaltres estem a l’esquerra, quan ells estan a l’esquerra nosaltres a la dreta.

És curiós, perquè al final tots esta a Andorra.
El que passa és que des que ells estan al Consell General el país no funciona. [riu] 

Suposem que estem a 8 d’abril i han guanyat les eleccions. Quina seria la primera mesura que tirarieu endavant?
Aturar les negociacions amb Brussel·les.

"Les nostres solucions impliquen un canvi total de model societari, perquè el que s’ha fet ha fracassat"

És un dels punts clau del seu programa. Per què Andorra Sobirana creu que les negociacions que ha fet el Govern no van a bon port?
El nostre programa té quatre punts centrals. El primer és donar un enfocament totalment diferent a la relació amb Brussel·les. Segon punt, reactivar pilars econòmics, perquè fixa’t que ningú parla de pilars econòmics. Obertura de societats, els impostos... Se suposava que havíem de reactivar l’economia, ho recorda? Per què? Perquè no tenen solucions per reactivar l’economia. Són solucions que impliquen un canvi total de model societari, perquè el que s’ha fet ha fracassat. Un canvi total en el model d’immigració, perquè ara el que tenim no funciona. Un canvi total del model fiscal, perquè el que tenim l’únic que fa és penalitzar la classe mitjana. Nosaltres ens centrem en el tema de l’IRPF perquè és cabdal. Amb la reactivació del model econòmic i en crear un model de justícia social de veritat, no les almoines socials de les quals parlen els altres. I això és del que els altres no volen parlar, i és fonamental perquè el ciutadà pugui viure bé i accedir a un habitatge digne, també un dels altres punts claus del programa.

Per reactivar l’economia penseu en la diversificació, en portar més sectors a Andorra?
Això qui t’ho ha dit?

Una manera de reactivar l’economia seria portar empreses que no hi són.
L’activitat econòmica està aturada a causa del model societari que impedeix que vingui gent de fora. M’explico. La forma de societats es va crear per fer triangulacions. L’OCDE no vol triangulacions per tota la normativa BEPS, i per això va posar Andorra a la llista grisa, perquè tenim aquest model societari, no pas per res més. Nosaltres creiem que ens hem d’apartar del model de societats de triangulació que tenim avui en dia per anar a societats que són de gestió del patrimoni de persones. Crearem un model de societats per la gestió dels patrimonis de persones físiques, com es fa a Liechestein o a Mònaco. De la mateixa manera que anem a un model d’immigració i un model de societats pensats per atreure persones generadores de riquesa econòmica, social, cultural o científica. Tots els que han vingut han marxat perquè són residències administratives que no et passen un test de residència fiscal. 

"Crearem un fons d’assegurances de vida gestionat per l’Estat on no pots aportar diners, sinó només béns immobles"

El Fons Nacional de l’Habitatge és una de les vostres propostes estrella. Altres partits han anunciat que també tiraran endavant la mateixa proposta si guanyen les eleccions. Quina diferència hi ha entre la vostra proposta i la dels altres partits?
S’assembla com un ou a una castanya, ells el que fan és copiar la paraula fons. El cas del PS és un fons que primer era un fons obligatori per tots els habitatges tancats i després era un fons voluntari. Ve a ser una espècie d’assegurança de cobrament tipus el lloguer segur que es fa a Espanya. El cas de Demòcrates és purament cosmètic, perquè parlen d’un fons públic-privat sense especificar què és això ni com es fa. El nostre té una enorme potència estructural perquè és un fons d’assegurances de vida no dinerari. Les normatives d’intercanvi de dades són relatives a intercanvis monetaris perquè és per evitar el blanqueig de diner. Si tu no canvies diner, no hi ha blanqueig de diner. Nosaltres crearem un fons d’assegurances de vida gestionat per l’Estat on no pots aportar diners, només pots aportar béns immobles i qualsevol persona que tingui un bé immoble i digui “d'aquest immoble no me n’ocupo, no el faig servir o m’he fet gran i no el puc ocupar i que quedi pels fills” o el que sigui, l’aportes a aquest fons d’assegurança, passa a ser propietat del fons d’assegurança i a tu et donen una pòlissa pel valor d’aquest pis el dia que et moris. El fons lloga el pis a un lloguer digne indexat amb el salari mínim interprofessional, va cobrant els lloguers, paga la comunitat de veïns i, quan la persona mor, els hereus cobren la diferència entre els lloguers i les despeses capitalitzades més el valor de l’immoble. I això et permetrar desbloquejar els 3 o 4.000 pisos que hi ha tancats. Però està molt bé que et copiïn, vol dir que estàs fent alguna cosa bona. El que passa és que ells són les còpies barates i són papers que quan els poses en marxa es trenquen.

Què opina sobre el tema de l’heliport?
De la manera que s’ha gestionat l’únic que ha fet és crear problemes socials, senyal que no s’està plantejant amb els consensos necessaris. Ara també s’està parlant de l’aeroport, doncs quasi que primer ens esperem què diu l’informe tècnic de l’aeroport, si es pot fer aquí a Andorra, si no es pot fer... perquè si es fa un aeroport no té cap sentit fer a part un heliport. Ja faràs l’heliport a l’aeroport perquè així tens una duana, tens una frontera, tens tots els serveis de seguretat i els controladors aeris. Per tant, esperem-nos primer a veure què passa amb el tema de l’aeroport, i si no ja parlarem de l’heliport. No precipitem les coses.

"La nostra posició és que Andorra ha de tenir el màxim d’infraestructures possibles viables"

Aeroport a Andorra abans d’acabar d’enllestir l’aeroport de la Seu?
Això té molt a veure amb els informes tècnics i els estudis de viabilitat econòmica. Aquestes decisions no es prenen perquè et faci il·lusió o et deixi de fer il·lusió una cosa. Són infraestructures amb un caràcter tècnic molt elevat i amb unes inversions brutals, i per tant s'han de fer els estudis de viabilitat econòmica. Fixa’t el que passa a altres llocs amb aeroports que els fan i després no funcionen i són pou de despesa i és un mal de cap. Com que no es fan públics no em puc pronunciar, el dia que tinguem accés als informes tècnics de l’aeroport –el d’aquí, el de la Seu– ens pronunciarem. Ara, la nostra posició és que Andorra ha de tenir el màxim d’infraestructures possibles viables.

Què opina del que ha passat amb The Cloud?
Ridícul, el The Cloud no és més que el resultat del clientelisme polític pur. És corrupció.

Estan a favor de la despenalització de l’avortament en els tres supòsits bàsics?
Ho hem dit molt clar: l’avortament és un tema massa seriós com per trivialitzar-lo com a instrument electoral. No jugarem a instrumentalitzar l’avortament com a mesura per enderrocar el copríncep. Nosaltres parlem amb tranquil·litat perquè no hi ha cap dona a la presó. Si s’hagués inculpat a una dona estaríem parlant d’una altra manera.

Avortar a Andorra si no es tenen els mitjans és una mica arriscat, no perquè vagi a la presó sinó per la salut de la dona.
Jo el que dic és que estem parlant així perquè no hi ha cap dona a la presó. A més, a la Constitució la vida està protegida en totes les seves fases. I fixa’t la llei que acaba de passar fa poc, que estableix clarament que tu pots fer fecundació in vitro, que tindràs òvuls fecundats, que un te’ls implantaràs i els altres els llençaràs, els mataràs. I aquí ningú ha posat cap problema. Per què? Perquè el dret canònic ha evolucionat i cada vegada interpreta més àmpliament el tema de les fases de la vida. Veiem vies molt clares per canviat tota la penalització de la dona en relació a l’avortament. S’ha de fer amb calma, amb rigor i amb intel·ligència.

Com veieu el model sanitari andorrà?
Millorable. El model sanitari té un problema claríssim de gestió. El que falla del sistema sanitari és el model de gestió i això es pot avalar. Hi ha una direcció de clientelisme polític dins de l’administració del sistema sanitari. Nosaltres introduirem una sanitat pública però amb metodologies de gestió privada, és a dir, eficients, competents per a tothom.

El que és públic no és eficient?
Quan allò públic es converteix en clientelisme polític, quan allà hi ha càrrecs polítics que són el fill incompetent de no sé qui que no troba feina enlloc i el posen a dirigir no sé quina unitat del sistema sanitari esdevé incompetent. Perquè les persones no estan allà per les seves capacitats professionals sinó pel seu color polític i aleshores fan disbarats. Aquesta és la diferència entre un model de gestió pública o política i un model de gestió privada.

Com veieu el debat al voltant de la doble nacionalitat?
[Pensa la resposta] No hi veiem un problema. No és un debat actual. 

Sí, és un debat.
Ah si? És un debat per a la gent d'Andorra? El que hi ha són polítics que volen convertir-ho en un debat perquè no tenen altra cosa a dir i aixequen cortines amb això. El problema de la gent avui no és tenir la doble nacionalitat o si has de ser andorrà als quinze o als vint.

"El problema de la ciutadania avui és com arribar a final de mes i com fer-ho perquè no et treguin de casa si t'apugen el lloguer"

I als comuns?
Aquest debat, per respecte a la separació de poders, li correspon fer-ho als comuns. Ara estem a unes elecions legislatives, és a dir, al Consell General, que té el poder legislatiu, evidentment. Però els comuns també tenen iniciativa legislativa perquè tres comuns poden elaborar una proposició de llei. Entenem que és una qüestió que s'ha de solucionar a nivell comunal. Han de ser els comuns els qui ho decideixin, no ha de ser el Consell el que l'imposi al comú qui ha de votar al comú. 

Andorra Sobirana vol fer una reforma institucional que reguli els sous dels representants polítics al Consell General.
Són un conjunt de normes per evitar que la carrera política esdevingui una forma de vida i que la gent entri a la política per guanyar diners. Els sous de 6.000, 7.000, 8.000 euros existeixen en els càrrecs polítics com ministres, cap de govern, síndic, subsíndic. Nosaltres diem que això no té cap sentit, ja que els sous dels càrrecs públics han d'estar en refència al salari mínim interprofessional. Per exemple, un ministre ha de cobrar com a màxim tres vegades el salari mínim interprofessional. Després, una llei de contractació pública que li impedeixi fer qualsevol cosa que no sigui per edicte, excepte en casos d'extrema urgència. Publicitat dels ingressos que rep qualsevol dels càrrecs públics en concepte de dietes, viatges... tot ha de quedar publicat al BOPA.

"[Els pressupostos] no s'aprovaran amb els nostres vots si no hi ha la llei de control de la despesa pública i d'impossibilitar la corrupció"

Totes aquestes lleis, si arriben al Consell General, necessitaran suport d'altres partits.
A final d'any s'han d'aprovar els següents pressupostos, que no s'aprovaran amb els nostres vots si no hi ha aquesta llei de control de la despesa pública i i d'impossibilitar la corrupció. No pot tornar a passar l'escàndol del cap de Govern amb l'empresa de serveis d'informàtica del seu germà. 

Potser els seus vots no són decisius a l'hora d'aprovar els pressupostos.
Exacte, i això qui ho decidirà és el votant. Votant a la nostra opció s'asseguren que hi hagi un control a la despesa, i per això ho portem al nostre programa. Si la gent no ens vota, no ho podrem fer.

Us pot perjudicat no haver format coalició amb un altre partit minoritari?
No, perquè el nostre programa és diferent dels altres i no tenia cap sentit. Ara els altres intenten copiar coses, com fer veure que fan un fons nacional de l'habitatge quan no ho fan. Tots ells volien l'acord d'associació, o el volien fins ara, a veure si canvien. Nosaltres diem: compte amb l'acord d'associació, no ens precipitem, hem d'anar cap a un acord.

A l'hora de pactar ho tindrieu difícil llavors, si són diferents a la resta de partits.
Ja s'entén que a l'hora de fer pactes els altres s'hauran d'anar acostant més cap a nosaltres i nosaltres no podrem aconseguir tot el que volem si no tenim prou força. Si tenim força sí que ho podrem aconseguir. Això és la democràcia.

QÜESTIONARI EXPRÉS

Quan va decidir dedicar-se a la política?
Sempre he tingut inquietut social, ja quan era estudiant. 

Com s'ha pres la família que vulgui ser cap de govern?
Molt bé. La meva família sempre em dona suport i jo dono suport a la meva família.

Quina és la seva major por?
No tinc por.

Quan val un bitllet senzill d'autobús?
Depèn, 1,80. Segur que soc un dels pocs que ho ha contestat.

Menteix en alguna ocasió?
No. Saps per què? Perquè no tinc memòria i llavors no m'enrecordo. Si mentís no me'n recordaria. Jo no menteixo.

On i amb qui va ser el seu primer petó?
Amb una persona que estimo molt.

És de cuinar o de que li cuinin?
Jo entenc la cuina com un acte col·lectiu, amb amics o la família.

Sabria explicar-me com es fa una truita de patates?
Sí, fins i tot te la podria fer. Agafo un ou, el bato. Després les patates i si vols posar-hi ceba també. Primer sofregeixes una mica la ceba perquè quedi caramelitzada, fregeixes les patates, les deixes una mica tranquil·les, les tornes a fregir, fas una segona fregida, i aleshores barreges la ceba i poses l'ou. La fas per un costat, la gires, la fas per l'altre costat i, si tot va bé... tampoc veig tan secret en fer una truita de patates. 

Què és el que més detesta d'altres persones?
La manca de lleialtat.

Si hagués d'anar a sopar amb un altre candidat, amb qui hi aniria?
Amb qualsevol.