El Govern garanteix que no es tornarà a produir una altra esllavissada a la Portalada

Jover indica que l'executiu encara resta a l'espera de l'informe del CRAJ, que està analitzant el recurs de Jocs

El ministre d'Ordenament Territorial, Jordi Torres, ha confirmat aquest dimarts, durant la sessió ordinària del Consell General, que la zona de la Portalada no tornarà a patir una altra esllavissada com la viscuda al mes d'agost. Ho ha fet responent a una pregunta del conseller general socialdemòcrata, Jordi Font, en què es demanava l'estat actual dels terrenys, a qui corresponen les responsabilitats del desmunt i els treballs que s'estan duent a terme per tal que aquesta situació no torni a succeir. Així, el titular d'Ordenament Territorial ha assegurat que les pedres que puguin caure rodolaran per la tartera que s'ha creat i, gràcies a aquest fet perdran energia, el que provocarà que descendeixin a una velocitat tan lleu que s'acabaran aturant a la "gran cubeta" de retenció que hi ha al costat de la carretera.

Torres ha informat que l'executiu està actuant conforme l'opinió dels experts en geologia, que els han recomanat extremar les precaucions sobre el nivell de la carretera per tal de tenir més seguretat. És per aquest motiu que el Govern va encomanar la construcció d'una "palissada" de protecció amb metalls, formigó armat i fusta col·locada de manera vertical. Tot i que Font ha titllat aquestes estructures de "'variopintes'", el ministre ha posat en relleu que el 2 de setembre es va posar en marxa un concurs públic per a trobar l'empresa que implanti a la zona una protecció definitiva i que es començarà a executar el 2020. D'altra banda, Torres ha dit que "si hi haguessin hagut víctimes ho hauríem lamentat molt", però s'ha felicitat de la ràpida actuació de l'executiu en reobrir la via al trànsit, fent-ho en menys de sis hores des que es va produir el despreniment.

Pel que fa a les responsabilitats, Torres ha dit que des del gabinet jurídic del Govern ja s'han adreçat als diferents ministeris perquè facin un recull de totes les factures i despeses de personal, per trametre-ho a l'assegurança del Govern, i "instin els responsables". Per prevenir una altra situació similar, Torres ha esmentat que s'està treballant conjuntament amb el Col·legi d'Arquitectes per garantir que tots els ancoratges de "qualsevol obra" es trobin en les condicions correctes i, a més, també ajudaran diferents canvis en el reglament "perquè no s'atorguin llicències d'excavació si no hi ha una obra concreta". A banda, ha reconegut que l'executiu no disposa d'un Servei d'Inspecció que certifiqui les zones de risc, tot i que sí que tenen "tota la cartografia de riscos" i, als pressupostos de l'estat, "sempre hi ha partides destinades" a aquest fet.

Per acabar, el ministre també ha manifestat que els treballs de rehabilitació de la zona, així com de garantir el bon funcionament de la circulació, s'han dut a terme en col·laboració amb el comú de Sant Julià de Lòria, especialment pel que fa a la cessió d'agents de circulació. A banda, també ha recordat que cada comú, tal com fixa la llei de competències i transferències, té l'obligació de tallar qualsevol carretera de la parròquia si es posa en perill la seguretat.

L'afer del casino continua viu

El conseller general del PS, Joaquim Miró, també ha preguntat al Govern sobre en quin punt es troba el procés d'adjudicació del casino i si, en cas de desestimar el recurs aportat per Jocs al  CRAJ, el Govern valoraria engegar un altre concurs internacional per cercar un altre adjudicatari. En aquest sentit, el ministre de Finances, Eric Jover, ha fet un repàs a tota la problemàtica que ha envoltat l'afer des del seu inici, i ha reiterat que l'executiu encara resta a l'espera de la resolució del CRAJ. "No s'ha de preveure què passarà quan el procés no està tancat", ha dit, ja que aquest té una gran "complexitat".

El titular de Finances ha indicat que en aquests moments "estem en la fase 2" del concurs i que Jocs "ha portat la informació complementària" que, a hores d'ara, "estan analitzant els departaments tècnics". Si aquesta valoració és positiva, el projecte seguirà cap a la 3a fase, tot i que "no és adient anticipar-nos i el procés ha de tenir el seu curs", ha afegit. A banda, ha indicat quins van ser els motius pels quals el procés encara no estan tancats, que tenen a veure amb "l'incompliment relatiu al nom comercial i la marca" i, d'altra banda, "es van observar diferències entre l'avantprojecte i el que van lliurar" que se'ls anava a atorgar la llicència. El conseller general del PS, Pere López, ha preguntat a Jover si aquestes diferències tenen a veure amb la passarel·la que hauria d'enllaçar la teulada del casino amb la plaça del Poble de la capital. Jover ho ha confirmat.

Pas endavant per a la micropigmentació

Per la seva banda, la consellera general de terceravia+Unió Laurediana+Independents, Carine Montaner, ha preguntat a l'executiu "si s'han fet les gestions oportunes" pel que fa a la inclusió, de manera efectiva i expressa, de la tècnica de la micropigmentació per a la reconstrucció de les aurèoles mamàries per aquelles dones sotmeses a una mastectomia, aprovada per assentiment durant la darrera legislatura. "Han passat vuit mesos i no sabem res", ha denunciat Montaner, recordant que hi ha dones que fa tot aquest temps que estan esperant el "reemborsament" del cost que els hi ha suposat sotmetre's a aquesta tècnica. A més, ha informat la cambra que, durant l'acte de celebració dels 25 anys del  SAAS, l'anterior ministre de Salut, Carles Álvarez, li va assegurar que "abans de marxa havia fet tota la feina".

En aquest sentit, l'actual titular de Salut, Joan Martínez Benazet, ha manifestat que aquest dimecres està prevista una reunió amb els dos únics centres del Principat que poden dur a terme aquesta activitat i, per tant, "el compromís és total" i en molt poques setmanes, les dones "disposaran d'aquesta tècnica".

Baixa rendibilitat dels arbres de vent

El Govern també ha hagut de respondre de forma oral una pregunta presentada pel conseller general de terceravia+Unió Laurediana+Independents, Josep Majoral, en què assegurava que el retorn econòmic de la proposta guanyadora del pressupost participatiu de l'edició del 2018 "és de més de 120 anys" i que, en comptes d'implantar-ne quatre, seria més rendible només encabir-hi un al territori.

En aquest cas, el titular d'Ordenament Territorial ha exposat que, tot i que és cert que no s'experimentarà un retorn econòmic, la implantació d'aquests quatre arbres de vent per les parròquies de Canillo, Ordino, Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, compleixen una triple missió: generar electricitat, esdevenir una escultura decorativa i aplicar una funció pedagògica per conscienciar a la població sobre el medi ambient. Per tant, "si la ciutadania escull aquest projecte, el que no podem fer és no respectar-ho", ja que "tindrà un efecte educatiu", ha finalitzat Torres.