Política 02/04/2019

Hi ha perspectiva de gènere als programes electorals?

Acció Feminista elabora un informe on analitza diferents aspectes que tenen a veure amb la dona

M. F.
6 min
La membre d'Acció Feminista, Aurora Baena, llegeix un manifest a favor de la igualtat entre homes i dones. / T. N.

Andorra la VellaQuina és la perspectiva de gènere recollida en els programes de les set formacions que concorren a les eleccions generals? Aquesta és la pregunta que s’han fet des d’Acció Feminista Andorra i la resposta ha estat una anàlisi centrada en nou punts: nombre de candidates; tractament de la violència de gènere; transversalitat de gènere; com s’anomenen les dones; ocupació, treball remunerat; igualtat; salut; llenguatge inclusiu i educació. En base a aquest recull, analitzem els diferents aspectes i les propostes que hi inclouen cada formació.

Tractament de la violència de gènere

En aquest apartat des d’Acció Feminista s’ha volgut analitzar si hi ha propostes i quines són. Terceravia i Andorra Sobirana ni mencionen aquest concepte en els seus programes, com tampoc Units pel Progrés d’Andorra (UPA), que l’anomena, tal com constaten des d’Acció Feminista, “violència emocional” o “maltractament” o “violència domèstica”. Des de la plataforma feminista constaten que UPA només hi dedica a aquest aspecte “un sol paràgraf dins un capítol anomenat ‘Solucions ciutadanes’ on es proposen xerrades gratuïtes “per al bon clima familiar” i “millorar el suport integral a les víctimes de maltractaments físics, sexuals i psicològics”, però sense especificar com. També destaquen que no s’anomena la violació i que exclusivament es parla de “delictes sexuals”. Altres formacions que, en canvi, recullen aquest concepte són Demòcrates, PS, Liberals d’Andorra Progressistes-SDP i Ciutadans Compromesos. Des de DA es proposa continuar la mateixa línia d’“erradicar la violència de gènere”. Es parla també de reeducació i rehabilitació d’homes que han exercit violència de gènere i suport a treballadores víctimes. Des del PS es recull la voluntat de dotar els mitjans necessaris en la prevenció, detecció i actuació de casos de violència de gènere. Pel que fa a L’A, es parla de dotar a les administracions de les eines necessàries per ajudar les víctimes i també plans de formació continuada per evitar la violència domèstica. Progressistes inclou un punt específic sobre violència de gènere i domèstica al programa. Es proposa atenció integral a la dona i als infants; dotar de recursos els òrgans judicials; ajudes socials; un pla nacional de prevenció a les escoles; protocols d’actuació adreçats a Afers Socials; impulsar una llei d’igualtat efectiva o un departament específic sobre dona i igualtat. Un dels aspectes que critiquen des de l’associació és que s’inclogui el terme ‘violència de gènere’ “com si fos l’única problemàtica relacionada amb les dones a resoldre”. A més, critiquen que Progressistes-SDP inclogui en aquest apartat la despenalització de l’avortament en els tres supòsits.

Transversalitat de gènere

En aquest apartat, destinat a analitzar si es proposa l’aplicació de la perspectiva de gènere i de les dones en les diferents accions, és on les formacions semblen sortir més malparades. Així, DA dedica un apartat a unes polítiques per a la igualtat efectiva però no hi ha aquesta visió transversal, exposa Acció Feminista. Tampoc el PS recull aquest punt de vista malgrat hi hagi un apartat al seu programa sobre drets bàsics plenament reconeguts. Liberals no en parla, malgrat hi ha un punt al programa que parla d’inclusió, dins el capítol dels drets de les persones. Progressistes-SDP no en fa cap esment i des de l’associació es lamenta que el programa no sigui transversal. També es posa en relleu que tampoc terceravia inclou aquest concepte de transversalitat, que les seves polítiques s’emmarquen en l’apartat polítiques socials, igualtat i pensions i que qüestions de gènere no consten en temes com l’esport, la seguretat ciutadana ni en sanitat. Ni Andorra Sobirana, ni UPA ni CC tampoc no contemplen aquesta transversalitat.

Com anomenen les dones?

En aquest ítem es poden trobar paraules com ‘dones, andorranes, ciutadanes’, que fa servir DA, fins a ‘treballadores’, ‘padrines’, ‘vídues’ i ‘dones’. L’A parla d’‘andorranes’ i ‘dones’; Progressistes les anomena ‘dones’ i 'ciutadanes’; a UPA “pràcticament no apareixen” i només se’n parla de maternitat. Terceravia fa servir ‘dones’, ‘mares’ i des d’Acció Feminista es posa en relleu que “no és consistent el llenguatge inclusiu/no sexista”. A Andorra Sobirana “no s’anomenen” i tampoc CC, “ni quan parlen de càncer de mama ni d’avortament”, ja que es fa servir paraules com ‘persones’ o ‘pacients’.

Ocupació, treball remunerat

Aquí es tracta de veure, per exemple, si hi ha accions per acabar amb la bretxa salarial o plans d’igualtat o d’ocupació. DA parla de polítiques actives d’ocupació, mesures de conciliació efectives i la lluita contra la bretxa salarial. El PS recull el concepte d’igual salari per igual treball; sistemes de quotes en càrrecs a les institucions, administracions i també a l’empresa privada i baixes per maternitat i paternitat flexibles. L’A inclou subvencions a les empreses amb projectes que promoguin la conciliació; plans d’igualtat a les empreses per evitar la bretxa salarial, el sostre de vidre i promoure la conciliació laboral i familiar. Progressistes promet garantir la igualtat salarial però no inclou altres polítiques “contra la desigualtat en l’àmbit laboral: sostres de vidres, assetjaments, coresponsabilitat”. Terceravia parla de “vetllar per la igualtat de drets i oportunitats” però no es fa cap esment específic a les dones; UPA no esmenta cap mesura, com tampoc Andorra Sobirana, mentre que CC diu que les “quotes poden ser una bona mesura transitòria” i apel·la a l’educació i conscienciació.

Igualtat. Lleis i plans

DA parla de la llei per a la igualtat efectiva entre homes i dones; un institut andorrà de la dona; de la perspectiva de gènere en polítiques públiques; de promoure la presència equilibrada d’homes i dones en institucions i organismes públics i de mesures d’acció positiva per assolir la igualtat efectiva. El PS inclou conceptes com igualtat de tracte i sistema de quotes; la igualtat de gènere com a dret fonamental i de fer una llei específica d’igualtat de gènere i d’un organisme de seguiment i garantia dels drets de les dones. L’A promet tirar endavant un marc legal "necessari" per defensar i promoure la igualtat; plans d’igualtat a les empreses i el foment de l’esport femení. Progressistes parla d’una llei d’igualtat efectiva, un departament específic dedicat a la dona i la igualtat, la inclusió de les dones en l’àmbit esportiu i també d’erradicar la violència de gènere. Terceravia es compromet a “treballar per la igualtat d’oportunitats i de gènere” per una “igualtat efectiva” i a “programar anualment tallers sobre lideratge femení i sobre emprenedoria per a totes les dones residents al país”. Andorra Sobirana i UPA no inclouen cap proposta en aquest sentit, com tampoc CC.

Salut

En aquest apartat s’avalua si hi ha propostes específiques per a les dones. DA inclou el servei d’atenció integral a la dona sobre salut sexual i reproductiva. PS parla de despenalitzar l’avortament en els tres supòsits bàsics per impossibilitat econòmica de la mare; d’afrontar el debat dels ventres de lloguer i de no externalitzar “actuacions que aquí prohibim”. L’A proposa un referèndum per despenalitzar l’avortament en els tres supòsits bàsics i les seves implicacions sobre el coprincipat. Progressistes esmenta l'avortament en l’apartat de violència de gènere. Terceravia parla de “programes reforçats per als joves per a la prevenció de salut sexual i reproductiva, consum de drogues i alcohol”. UPA i Andorra Sobirana tampoc inclouen en aquest apartat cap proposta concreta, mentre que CC parla de proves no invasives per al càncer de mama i "un sistema que permeti la interrupció de l’embaràs en les millors clíniques del nostre entorn, finançat per la CASS".

Llenguatge inclusiu

S’utilitza el llenguatge inclusiu en la redacció dels programes? DA sí ho fa, mentre que PS “algunes vegades però no de manera sistemàtica” i d’aquesta manera fan servir més formes com home/dona que no mots col·lectius. L’A en algunes ocasions i es diu que vetllaran perquè en totes les lleis i reglaments s’utilitzi un llenguatge inclusiu. Progressistes sí que fa servir aquest llenguatge, mentre que terceravia, Andorra Sobirana, CC i UPA, no. En aquest darrer cas, des d’Acció Feminista se subratlla que al “99% del programa s’utilitza el masculí genèric”.

Educació

El darrer apartat té a veure amb el fet de si es proposen polítiques educatives orientades a la igualtat entre homes i dones. DA no fa “cap referència a l’educació per la igualtat” però es parla de promoure la presència de les dones en carreres tècniques i formació especialitzada en igualtat a l’administració pública. Des del PS s'esmenta l’educació com a eina de promoció de la igualtat i l’equitat, de salut sexual i reproductiva i la formació al respecte per a l’adolescència. L’A en parla “genèricament” com a eina igualitària. Progressistes no estableix un pla específic d’educació en la igualtat, com tampoc terceravia, CC i Andorra Sobirana. UPA proposa reformar continguts relacionats amb les qüestions de gènere amb pràctiques vivencials, però dins d’un apartat general sobre continguts en drets humans.

Pel que fa a la presència femenina, la detallen quantitativament, i és la que aquest mitjà va reflectir a través del reportatge ‘On són les dones?’.

stats