L'IDHA i Drets es querellen contra Rajoy, Montoro i Fernández Díaz per coaccions

Andorra la VellaL’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i l’associació de juristes catalana Drets han presentat aquest dimarts a la Batllia una ampliació de la querella que van presentar el maig del 2017 contra quatre policies espanyols. Ara s’inclou com a querellats l’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, i els exministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro pels delictes de coaccions i falsedat documental, tal com ha concretat Agustí Carles, de Drets.

Segons ha explicat la presidenta de l’IDHA, Elisa Muxella, arran de l’evolució dels fets i, especialment, després de la declaració de l'excomissari espanyol José Manuel Villarejo, s’ha pogut constatar que els quatre policies (comandaments o agregats a l’ambaixada d’Espanya a Andorra: Eugenio Pino, Marcelino Martín Blas, Bonifacio Díez i Celestino Barroso) contra els quals anava la querella inicial “actuaven per odres de superiors” i es considera que Rajoy, Montoro i Fernández Díaz “són els últims culpables” que finalment s'acabés intervenint BPA, arran, afegeixen, de documents falsos que es van enviar al FinCEN.

Carles ha concretat que arran de la declaració de Villarejo ara fa un parell de mesos, i del fet que constatés que tot plegat va ser “una operació política”, es va decidir ampliar aquesta querella ja que s’entén que l'actuació de les autoritats espanyoles va ser per “anar contra un partit polític (Convergència i Unió), per beneficiar un banc (Andbank) i per perjudicar un banc (BPA)”. D’aquesta manera, han pogut confirmar el que ja sospitaven des d’un principi i que era que “era estrany que quatre policies” poguessin arribar a extorsionar entitats bancàries i polítics si no hi havia algun responsable polític que donés aquestes ordres.

Tot i no poder confirmar que hi hagués una mena de “conxorxa” per fer caure BPA, el que sí que han afirmat és que amb els elements que han pogut reunir estaria clar que hi va haver una “falsedat” documental per part de les autoritats espanyoles perquè l’entitat fos intervinguda. En aquest sentit, Carles ha manifestat que entenen que es va intentar obtenir dades bancàries d’Artur Mas, Oriol Junqueras i la família Pujol i que com, per la via oficial, no se’n van sortir van optar per una via “il·legal”. En aquest sentit, el lletrat ha recordat que Villarejo va manifestar, en la seva declaració des d’Estremera, on es troba empresonat, que tenien l’ordre de fer arribar la informació al FinCEN perquè d’aquesta manera aquest organisme intervingués en l’assumpte acusant BPA de blanqueig. “A partir de la seva declaració hem muntat un puzzle i ens ha quadrat tot”, ha aclarit molt gràficament Carles.

Ara volen tenir també la declaració de Celestino Barroso i Bonifacio Díez. En aquest sentit, pel que fa al primer, estan pendents de veure si s’aixeca la seva immunitat diplomàtica i, en el cas del segon, s’ha demanat ja que declari perquè ja no compta amb aquesta immunitat. Des de Drets lamenten que malgrat hi ha hagut un canvi de Govern a Espanya i, per tant, també d’ambaixador, no s’hagi procedit a aquesta mesura d’aixecament. També volen que declari l'excap de Govern, Toni Martí, i els ministres que fossin presents a la reunió amb Rajoy i Montoro durant la seva visita a Andorra per saber si es van sentir coaccionats.

Amb aquesta ampliació, els acusats ja són no només els quatre agents policials, sinó també els tres exmembres del govern espanyol, l’exsecretari d’Estat d’Interior, Francisco Martínez Vázquez, i l’exdirector general de la policia espanyola, Ignacio Cosidó.