ENTREVISTA A JOSEP PINTAT

"L’alternativa que representem té ara més sentit que mai"

El candidat de terceravia proposa pactar les propostes amb tothom: teixit associatiu, arc parlamentari i, finalment, tota la ciutadania

Josep Pintat és un polític reflexiu, experimentat i especialment cordial en el cara a cara, que parla mirant directament als ulls de l’interlocutor i sempre fa l’efecte de tenir les dades que necessita per donar suport a tot allò que diu. La terceravia és nova en política, però vostè no ho és tant, senyor Pintat.
El nom de la formació és nou. Som un grup de persones que tenim moltes ganes de treballar pel futur del nostre país. Alguns de nosaltres ja tenim experiència política, i d’altres s’hi incorporen en aquesta campanya, però tots hi posarem la nostra energia i la nostra il·lusió en provocar els canvis que Andorra necessita.

Es presenten set marques electorals, que pràcticament representen totes les ideologies de l’arc parlamentari. Vol dir que calia fundar-ne una altra?
Sí, ho hem fet justament perquè crèiem que sí que calia. Estem veient que L’A i PS van junts a les  llistes parroquials i que DA i PS volen un sistema bipartidista nacional que només serveix per anar fent voltes sobre ells mateixos. Creiem que l’alternativa que nosaltres representem sota el nom de terceravia té ara més sentit que mai.  

Què proposa concretament la terceravia? Quina ideologia hi ha al darrere?
Som gent que provenim de diferents sensibilitats ideològiques, units per una voluntat comuna de treballar seriosament per Andorra i aconseguir després un gran pacte d’estat amb tots els agents econòmics i socials. Proposem pactar les nostres propostes amb tothom: teixit associatiu, arc parlamentari i, finalment, tota la ciutadania.

I per fer això, calia muntar una formació política?
Per fer això i per superar el sectarisme, el clientelisme i l’envelliment estructural de l’actual sistema. Andorra és un país divers que té necessitats, sensibilitats i opinions molt diferents que actualment no recull ni DA, partit que dona suport al govern, ni cap dels altres partits que es presenten a aquests comicis. A més a més, tant Demòcrates per Andorra com el Partit Socialdemòcrata es retroalimenten i impedeixen la renovació i progressió del nostre sistema parlamentari.

"Cal superar el sectarisme, el clientelisme i l’envelliment estructural de l’actual sistema"

Bé, parlem ara de temes concrets. Per posar un exemple, com pensa solucionar els problemes de trànsit del nostre sistema viari?
Planificant. Sobretot, planificant. La inversió en infraestructures ha de respondre als interessos de les parròquies, però per damunt de tot, ha de respondre a les necessitats globals del Principat. Les inversions vials a Sant Julià de Lòria o al Pas de la Casa, per exemple, no són només inversions locals; són inversions nacionals. De la mateixa manera que l’habitatge tampoc és un problema de cada parròquia sinó una qüestió que ens afecta a tots, sigui on sigui allà on vivim o allà on vulguem viure. Cal posar pisos buits al mercat, cal incentivar habitatge social, però també cal gestionar les distàncies, per aconseguir fer-les més curtes i ampliar un radi raonable d’itineraris laborals. Tot està relacionat.     

Fins i tot l’economia?
Caldrà fer una reconversió econòmica valenta dels nostres sectors productius tradicionals. La banca, el comerç i el turisme estan experimentant un procés de transformació digital molt profunda a tot el món, no només a Andorra. El sector agrícola va molt lligat al sector industrial, i en certa manera al comerç. Per tant, té una gran importància que no podem obviar. És important diversificar la nostra economia i obrir-la a nous sectors que aportin talent i valor afegit. Hem d’estimular la inversió en aquests sectors, facilitant els processos burocràtics i creant un marc de seguretat fiscal i jurídica, tant per als inversors nacionals com als estrangers. Per estimular la inversió que Andorra necessita, serà imprescindible crear un entorn d’estabilitat, sense el qual no aconseguirem la credibilitat que el nostre país ha perdut en els últims anys.

"S'haurà de fer una reconversió econòmica valenta dels nostres sectors productius tradicionals"

Quins serien aquest nous sectors?
Els sectors que aportaran el valor afegit de què parlàvem estan relacionats amb la nova economia, amb els actius virtuals, amb la biomedicina, amb el turisme sanitari, amb l’educació, i amb tots aquells en què ens sapiguem posicionar competitivament com a país. Però per poder ser competitius en un món global, ens cal adaptar la nostra legislació i la nostra fiscalitat. Per fer això no val la improvisació. Cal dissenyar un bon pla nacional de negoci, i un bon pla d’acords internacionals. I no oblidem les necessàries connexions d’Andorra amb Europa i amb la resta del món.

Aeroport inclòs?
Efectivament, necessitem un aeroport en territori andorrà que estalviï dependències, però serà imprescindible que prèviament puguem gestionar el nostre espai aeri en el context internacional.

Com enfoquen la negociació amb la Unió Europea?
Com un pacte entre iguals. Som un país sobirà amb drets i deures, com ho són tots els estats europeus, grans o petits. El marc relacional que la terceravia proposa amb Europa s’ha de basar en la defensa dels interessos d’Andorra, i per això proposem la realització d’un estudi d’impacte econòmic, polític, jurídic i social en profunditat, a càrrec d’experts independents, i això no vol dir aturar les negociacions. El que significa és que no volem anar a cegues com s’ha fet fins ara. Aquest marc relacional que proposa la terceravia es basa en un acord comercial negociat amb transparència que ofereixi avantatges a les petites i mitjanes empreses, i ha de crear noves oportunitats per al comerç, per al desenvolupament sostenible i per a la inversió. No podem cedir la nostra sobirania tributària ni la regulació dels sectors que són estratègics per a la nostra economia. Qualsevol acord a què es pugui arribar amb la UE durant aquest procés de negociació s’haurà de sotmetre a un referèndum a la ciutadania.

Quin model d'estat?
El que tenim ara. El coprincipat és garantia d’independència, d’estabilitat i de seguretat, i no serem pas nosaltres qui el posarem en perill.

"El coprincipat és garantia d’independència, d’estabilitat i de seguretat, i no serem pas nosaltres qui el posarem en perill"

Encara que això impedeixi despenalitzar l’avortament?
Som sensibles i empatitzem sincerament amb les dones afectades per aquesta qüestió. Considerem que l’avortament és un trauma físic i psicològic que cal evitar amb mesures de prevenció, educatives, d’igualtat de gènere i ajudes a la maternitat no desitjada. Però insistim en defensar el model d’estat que estableix la Constitució.

QÜESTIONARI EXPRÉS

Quan va decidir dedicar-se a la política?
L’any 1988 vaig ser conseller de comú. Seguidament, del 2004 al 2011, vaig ser elegit cònsol major de la parròquia de Sant Julià de Lòria. L’any 2015, em vaig presentar a les eleccions generals. Sempre he tingut un peu posat en política perquè sempre m’ha agradat estar al costat dels ciutadans.

Com s’ha pres la família la decisió d’aspirar a ser cap de Govern?
A la família sempre s’ha fet política. Ells saben, però, que la dedicació a la política treu hores a la família. Tot i així, sempre han respectat i recolzat la meva decisió cada vegada que m’he presentat a unes eleccions.

Quina és la seva major por?
El patiment.

Què val un bitllet senzill de bus? 
No ho sé. El que sí que li puc dir és que quan, al comú de Sant Julià de Lòria, vàrem instaurar el bus als quarts, vàrem establir un preu públic, per a l’any 2011, per exemple, de Sant Julià de Lòria a Aixirivall de 50 cèntims. Però reconec que avui tampoc sé a quin preu deu estar.

Com li agradaria morir?
M’agradaria morir sense patir.

En quina ocasió menteix?
Mai. No m’agrada la gent que menteix.

On i amb qui es va fer el primer petó?
Només diré que el primer petó que li vaig fer a la meva dona va ser el més especial.

És de cuinar o que li cuinin? Com es fa una truita de patates?
M’agrada cuinar però la veritat és que no tinc temps per fer-ho. Com es fa una truita? Es fregeixen les patates, s’hi barregen els ous prèviament batuts i a coure.

Quin és el tret que detesta en altres persones?
En coherència amb l’anterior pregunta, diré que no m’agraden les persones que menteixen.

Si hagués d’anar a sopar amb un dels altres candidats, a qui escolliria?
No tinc cap inconvenient en anar a sopar amb qualsevol dels altres candidats.