Ladislau Baró: “És millor una república que un coprincipat alternatiu, però jo aposto pel sistema actual”

El president del grup parlamentari de DA, que qualifica "d'èxit" la legislatura perquè la feina feta fins ara "ja té prou entitat", assenyala Xavier Espot com a possible candidat del partit a les properes eleccions generals

El president del grup parlamentari de Demòcrates per Andorra (DA), Ladislau Baró, fa una balanç exitós de la legislatura actual i espera que s'esgoti perquè es puguin acabar de tirar endavant la major part dels projectes de llei que es troben a tràmit. Davant del debat al tomb de l'actual penalització de l'avortament, Baró insisteix que està directament relacionat amb la dissolució immediata del model polític actual i per això apunta que no “correrà aquest risc” i que “és millor una república que un coprincipat alternatiu”. Pel que fa al candidat demòcrata per a les pròximes eleccions, assenyala Xavier Espot i apunta que és el que genera més consens dins de les files taronges.

Un total 107 dones andorranes van baixar a Catalunya per avortar perquè aquí aquest exercici està penat. En vista d'aquesta realitat i després dels discursos de Mateu i Vives i la crema de fotografies és evident que el debat torna a estar sobre la taula. Què proposa DA?

Són unes dades força significatives. La despenalització del delicte de l'avortament té unes implicacions pel coprincipat molt clares. Ja es va expressar així quan es va elaborar la Constitució i es va advertir que el posicionament de l'església catòlica no permetria aleshores i probablement en un futur, on encara hi estem instal·lats, que ells formessin part d'un coprincipat si aquesta modalitat legislativa tirava endavant. No és un tema que només afecti a un eventual dret de les dones, que jo trobo perfectament atendible, però s'ha de ponderar amb tota la serenitat i racionalitat que puguem ser capaços amb el manteniment del nostre esquema institucional. No és un sistema merament decoratiu, malgrat que des de la Constitució els dos coprínceps ostenten un paper simbòlic i formal, sinó també tenen un paper determinant per garantir la independència d'Andorra. Aquí és on s'ha de situar el debat, que auguro llarg i que s'anirà reprenent i discutint progressivament perquè no es pot tancar d'un sol cop.

Creuen realment que el copríncep episcopal renunciaria per aquest motiu, quan ell mateix és bisbe en un país on està despenalitzat l'avortament?
Com bé diu, a la Seu d'Urgell és bisbe, no cap d'Estat. El que ens fan arribar és que la decisió seria abdicar. Podríem fer cas dels que diuen que legislem i després ja veurem què passa, però nosaltres aquesta carta no la jugarem. Perquè si no és veritat i el coprincipat se'n va a norris molts dels que ara diuen això ens recriminarien que ens hauríem carregat el sistema. A dia d'avui i amb la informació que tenim no correrem el risc de legislar perquè veiem que tenim moltes probabilitats de perdre la partida.

"Ens fan arribar que la decisió [del copríncep] seria abdicar. Podríem fer cas dels que diuen que legislem [sobre l'avortament] i després ja veurem què passa, però nosaltres aquesta carta no la jugarem"

On queda aleshores la sobirania d'Andorra?
La sobirania del Principat queda en què per poder mantenir la independència en un futur i en un context complicat, sobiranament Andorra pren la decisió d'assumir alguna restricció a canvi de mantenir una estructura institucional que és considerada molt important per tenir independència. Perquè el fet de voler tenir la plena sobirania a curt termini potser ens fa perdre-la en un termini mitjà-llarg.

D'acord, posem-nos en el cas que Vives abdiqués. Es podria reconduir aquesta figura de copríncep en un altre estament o institució de Catalunya o Espanya?
No. Per mi no. També s'hauria de demanar al copríncep francès si acceptaria un altre model que no fos derivat de la història. La gràcia del coprincipat actual és que els dos caps d'estat siguin molt forts però amb naturaleses completament diferents. Aquesta és la veritable funcionalitat que permet jugar amb dos papers diferents. O tenim aquest coprincipat o és millor una república que un coprincipat alternatiu. Però jo de moment aposto molt clarament pel sistema actual i així ho prefereixo.

Diu que no es pot tancar el tema de cop. Quines sortides hi ha doncs?
Potser la millor manera és que les dues parts fugin dels maximalismes i s'integri el component institucional al debat i no negar-lo. De moment la feina més gran que es pot fer és intentar explicar bé als ciutadans la utilitat i la raó de ser del coprincipat.

"La gràcia del coprincipat actual és que els dos caps d'estat siguin molt forts però amb naturaleses completament diferents"

Demanar, com a mínim, la despenalització de l'avortament en els tres supòsits bàsics no és fugir dels maximalismes?
Jo ho trobo molt atendible, ja li he dit. Però vagi a Roma i pregunti.

Fa mesos que el cap de Govern va anunciar que diria la data de les eleccions durant el debat d'Orientació Política i a partir d'aquí ha planat tota l'estona l'avançament electoral. Aquesta estratègia ha anat en contra de l'executiu i ha generat inestabilitat?
La legislatura ha seguit el seu desenvolupament normal, els treballs parlamentaris es produeixen amb normalitat i el procediment legislatiu també. És cert que la reflexió paral·lela de la data electoral s'ha convertit en un soroll de fons, a estones agradables a estones molest, però que no ha arribat a interrompre la normalitat de la legislatura. Ha estat un aspecte secundari, s'ha continuat treballant amb normalitat i no crec que hagi creat inestabilitat ni que aquesta fos la intenció.

Durant el Dia de Meritxell vostè va dir que les legislatures estaven fetes per esgotar-se, tret que hi hagi quelcom que forci la seva fi. Quina raó tindria el cap per avançar els comicis?
Raons estratègiques o d'agenda política. En el segon cas no es poden preveure perquè serien fruit de quelcom inesperat. Pel que fa a l'estratègia electoral no crec que sigui un element que el cap tingui en compte a l'hora de prendre la decisió final. A les alçades que estem de legislatura l'avançament no seria molt gran, estem discutint la xocolata del lloro, si les eleccions són al desembre o al març. És cert que aquests tres mesos de diferència poden marcar l'aprovació o no de projectes de llei importants i per això des del grup parlamentari treballem amb l'òptica d'esgotar la legislatura.

"No tenim por a les eleccions, i en qualsevol cas no les podem esquivar"

Vista l'última enquesta del CRES, DA té por a les eleccions?
No tenim por a les eleccions, i en qualsevol cas no les podem esquivar. DA té molts bons arguments per concórrer a les eleccions. No només quant al full de serveis donat aquestes darreres dues legislatures, sobretot en matèria d'homologació fiscal i transparència, sinó també té un projecte i una entitat política molt solvent i això serà percebut per l'electoral. Per tant, por cap ni una.

També és cert que aquest ha estat el primer Govern que ha patit una vaga, quelcom que no es produïa des de feia dècades.
S'ha fet tot bé? Segurament no. Però que hi hagi hagut una vaga no necessàriament ha d'implicar que les coses no s'hagin fet bé. És molt difícil, en societats complexes, prendre decisions que complaguin a tots els actors implicats i la discrepància forma part de la normalitat democràtica. És cert que no tenim la veritat absoluta, hem intentat garantir l'estabilitat política al llarg d'aquestes dues legislatures i crec que ho hem aconseguit a la vegada que hem impulsat canvis importants i podem presumir d'un full de serveis més que correcte.

No em pot negar que haver patit una vaga és quelcom rellevant i negatiu per a l'executiu, i més encara si ho circumscrivim a Andorra on el moviment social és mínim.
Si, és un fet rellevant i dins de la història política i sindical del país té una rellevància molt clara i que no vull pas negar. A més, també acredita que la negociació d'aquells que han elaborat el projecte de llei amb els funcionaris ha deixat alguns serrells rellevants perquè quedessin tancats i això ha generat discrepància. Però el Govern, lícitament, té el dret de prioritzar el que cregui convenient quan tira endavant un projecte de llei i en aquest cas això no va agradar al col·lectiu afectat. Insisteixo, no s'ha de caure en la causalitat de dir que pel fet de patir una vaga tot s'ha fet malament.

"Que hi hagi hagut una vaga no necessàriament ha d'implicar que les coses no s'hagin fet bé"

Es podran aprovar tots els projectes de llei que actualment es troben a tràmit parlamentari?
Si les eleccions són al març o a l'abril, no sé si tots, però es podrà fer un volum de feina important. Tot no ho sé, la veritat no ho sé. S'ha d'acabar d'estudiar quins són els més prioritaris. Si no acabem el període de sessions aleshores sí que ho veig molt difícil. Si les eleccions són el desembre comporta una dissolució del Consell a l'octubre, per tant quedaria un mes i poc de feina.

Per què les lleis marcades com a prioritàries per l'executiu, com la de la funció pública o el Codi de relacions laborals, que sabien que portarien una llarga negociació, no s'han entrat abans a tràmit parlamentari?
Perquè són lleis medul·lars i complexes que poden generar un debat social viu i s'han intentat trobar equilibris que porten feina política per aconseguir-los. Per una banda, cal recordar la gran quantitat de feina legislaiva que hi ha hagut aquests dos darrers mandants de DA, i per l'altra s'ha de dir que tot l'afer BPA va estar un any i mig sota la comissió especial i va endarrerir la feina legislativa. És cert que tot això ha provocat que hagin quedat relegades una mica al final del doble període de quatre anys, però amb voluntat de tirar-les endavant.

Si finalment aquestes lleis queden al tinter, la legislatura seria un fracàs?
No. Bona part de la feina legislativa aprovada i avui ja vigent té prou entitat perquè això que diu no es pugui dir. Això, conjuntament amb com s'ha abordat l'afer BPA i el fet d'haver aconseguit controlar la situació de forma força solvent, permetria valorar la legislatura en termes d'èxit.

"A hores d'ara el nom que genera més consens, malgrat que encara no hi ha hagut moviments oficials, és el de Xavier Espot"

Com veu el nou escenari preelectoral amb el pacte entre Liberals i PS, el grup d'opinió Virtus Unita o la possible concurrència a les eleccions per part de Podem Andorra?
Tots aquest moviments demostren el pluralisme polític de la societat andorrana i també la volatilitat del sistema de partits. De moment cal ser prudents i esperar al tancament de llistes per veure com queda l'oferta electoral perquè la llista nacional convida al pluralisme, però en la circumscripció parroquial aquest fet es dissuadeix.

Quin candidat li agradaria que capitanegés el projecte de DA a les eleccions?
A hores d'ara el nom que genera més consens, malgrat que encara no hi ha hagut moviments oficials, és el de Xavier Espot. És un nom molt solvent i molt idoni per tirar endavant el repte. Tot i això, és cert que no és quelcom exclusiu d'ell i que també hi ha altres noms amb capacitat per portar el projecte de DA.

Per què esperar tant per escollir candidat?
Per què no? És una qüestió que admet discussió i crec que és bo centrar-se en l'acció de Govern i no distreure-la massa amb un procés de successió dins del partit. S'ha optat per ser prudents i esperar, crec que és una bona decisió.

El Tribunal de Comptes fa molts anys que advertia de disfuncions dins del SAAS i no ha estat fins fa pocs mesos que el cas ha arribat a la Batllia. Les recomanacions del tribunal han de ser més que això perquè es tinguin més en compte?
Estic d'acord. El Tribunal de Comptes ha anat augmentant les seves competències i funcions al llarg dels anys i el pas que falta per fer és que les seves consideracions no siguin només meres recomanacions i passin a tenir un efecte vinculant més clar. Més enllà de les institucions tradicionals, les altres com el Tribunal de Comptes, el Raonador del Ciutadà... crec que han d'anar guanyant pes i han de tenir més entitat.

Com es vehicularia aquest increment de poder?
Ara mateix no li puc respondre, encara no ho hem estudiat.