Política 23/02/2015

López: "En política no pots dir mai que no pactaràs amb ningú"

El candidat a cap de Govern per la coalició Junts assegura que "el tema essencial de la campanya és la feina, la superació de la crisi i la creació de llocs de treball". 

M.b.
8 min

Andorra la VellaFa un salt en el món de la política per presentar-se a cap de Govern per la formació Junts, formada pel seu partit, el Partit Socialdemòcrata, en coalició amb els Verds, Iniciativa Ciutadana i Independents. Economista de professió, té una àmplia experiència en el món de la política, va ser ministre d'Economia i Finances del 2009 al 2011, amb el Govern de Jaume Bartumeu, i anteriorment conseller del Comú de la Massana a l'oposició. Després de la fractura interna que va patir el seu partit, va passar a ser primer secretari i va sortir escollit cap de llista a les eleccions primàries que va celebrar per primera vegada el Partit Socialdemòcrata. Ja ha avisat els seus companys que si després de dues legislatures no aconsegueixen governar, no es presentarà una tercera vegada. Tot i això, ha assegurat que "sabrem llegir el resultat electoral" i ha reconegut que no està tancat a cap pacte.

Com viu el seu partit aquesta campanya electoral?

Des del mes d'octubre estem presentant propostes molt concretes i treballades, volem que l'elector conegui què és el que plantegem en els camps econòmic, social, de joventut... Ara estem en la fase d'explicar als ciutadans per poder fer-los arribar el nostre missatge polític. Per a nosaltres el més important és que coneguin el nostre programa.

Quin és el tema principal de la campanya del PS?

El tema essencial és la feina, la superació de la crisi i la creació de llocs de treball. Aquí entren les polítiques socials, de cohesió i de creixement econòmic. Però també tenim altres eixos molt importants com la protecció del medi natural i del patrimoni cultural. Els tres eixos de dinamització i reactivació econòmica, posada en valor del patrimoni natural i cultural, i les polítiques socials, principalment les pensions.

Per què s'ha dut a terme l'acord que han fet PS+Verds+Iniciativa Ciutadana+Independents?

Ens hem obert amb la intenció de ser més transparents. El programa electoral l'hem fet dins de comissions de treball amb gent que no està afiliada al nostre partit, els hem proposat que vinguessin pel seu coneixement professional i per saber la seva opinió sobre cada tema. Aquest procés d'obertura ens ha portat a aquesta primera fase i estem molt contents de poder fer una coalició progressista. És la línia que volem seguir després de les eleccions de l'1 de març i de cara a futurs reptes polítics, estem contents de demostrar que som capaços d'arribar a enteses i pactes.

Quina és la seva proposta quant a la modificació del Codi de Relacions Laborals?

El tema essencial és acabar amb l'acomiadament lliure, un tema amb molta importància per als treballadors i el món sindical. A nivell privat no hi ha sindicats a Andorra i això és un error perquè una societat democràtica cal que tingui totes les peces del puzle, un país que no té moviment ciutadà, és democràticament coix, ens falta una peça que representi els treballadors i són aquests sindicats. Nosaltres fem un estret lligam, i mentre existeixi un acomiadament no causal, els sindicats a Andorra no existiran en l'àmbit privat.

També proposen modificacions de la Llei de la funció pública o la Llei del pla de pensions. Quins són els canvis que pretenen aplicar?

La reforma essencial és fer una nova Llei de la funció pública. L'actual és de l'any 2000 i hores d'ara, la seva aplicació presenta molts problemes. Des del PS ja vam arribar a consensos molt importants amb la funció pública, com en quin sentit reformar aquesta llei per fer una administració pública més àgil, més eficient i més propera al ciutadà. Hi ha moltes fórmules de col·laboració entre els funcionaris i l'administració que avui en dia no són possibles, com la figura de l'interí, la reducció de jornades temporals, el temps de treball flexible,...

Quant a les pensions dels funcionaris, suspendrem temporalment l'entrada en vigor de la Llei de pensions dels funcionaris fins l'1 de gener del 2016, per restablir el diàleg amb els sindicats de la funció pública. Entenem que ha d'haver-hi unes aportacions tant per part dels funcionaris com per l'administració, per fer viables aquestes pensions, però creiem que aquest procés s'ha tancat de manera forçada i poc transparent. Tenim l'experiència que és possible un procés de diàleg i que el podem tancar en set mesos perquè la llei entri en vigor amb les modificacions que s'escaiguin.

Consideren necessari fer una modificació del sistema electoral?

El sistema electoral està determinat per la Constitució i, per tant, és una modificació major en què cal un gran consens polític i un referèndum posteriorment. Estem d'acord en què el sistema electoral sigui més equitatiu, ens agradaria obrir un procés de diàleg amb totes les forces polítiques que tinguin representació al Consell per posar aquest tema damunt la taula. Ens agradaria avançar cap a un sistema més equitatiu en l'assignació dels escons, però estem disposats a parlar amb altres forces polítiques per trobar aquesta reforma del sistema electoral. Volem que en aquesta legislatura es parli d'aquesta qüestió i que les diferents forces polítiques ens asseiem per veure cap a on avançar el nou sistema electoral.

Pensen que cal donar dret de vot als residents?

El vot dels residents també requereix un canvi de la Constitució. Els comuns són un òrgan de gestió, amb una connotació política molt menor perquè les decisions legislatives només es prenen al Consell General, i entenem que els residents amb cinc anys de residència han de tenir dret a participar en les eleccions comunals per elegir els seus cònsols i els seus consellers de Comú, als quals estan votant per valorar de quina manera els hi presten aquesta gestió propera als ciutadans.

Què pensen sobre l'accés a la nacionalitat?

Som partidaris de rebaixar-la a deu anys de residència ininterrompuda. Els avenços que s'han fet en aquesta matèria han estat iniciativa del PS: cada legislatura hem fet una iniciativa per reduir els anys de residència. Els països de la UE estan donant accés a la nacionalitat abans dels 10 anys i ens agradaria arribar a aquest objectiu. La integració política és un element essencial de dinamització i enriquiment de la societat.

Com veuen l'acord d'associació? Com i quan s'hauria d'aplicar?

Andorra ha d'anar cap a un acord d'associació i ens costa entendre que hi hagi una altra alternativa. És una negociació que cal portar amb prudència, estaria molt bé que es portés en paral·lel amb la negociació de l'intercanvi d'informació automàtic, de manera que Andorra pogués tancar els dos dossiers de manera conjunta. És inimaginable una Andorra fora del mercat comú europeu, és una negociació que portarà temps i que cal encarar amb molta prudència, però no hi ha altre escenari possible. Europa és una oportunitat per als empresaris, els treballadors i els estudiants andorrans. Si aquesta negociació es fa amb prudència, és una oportunitat única.

Tornaran a plantejar temes com l'avortament o el matrimoni homosexual?

Ens mantindrem coherents amb el que hem defensat, seguirem avançant en la igualtat de drets que sigui efectiva en tots els extrems i per tant en el nostre programa electoral hi ha previstes propostes que intentarem tirar endavant. Si estem al Govern, anomenarem matrimoni a totes les unions independentment del seu sexe, i despenalitzarem l'avortament en els tres supòsits bàsics reconeguts internacionalment: malformació del fetus, perill de mort de la mare o violació. Aquests són drets que tots els ciutadans han de tenir i que els dos països veïns tenen i, per tant, hem de voler aquesta equiparació de drets.

Això implica un canvi de model d'Estat o es pot legislar sense tocar el Coprincipat?

Entenem que les propostes que fem, les farem amb el màxim diàleg amb totes les institucions, i no comporten en cap cas una revisió del marc de la Constitució. De tota manera, hi ha opcions a la Constitució, com el fet que el copríncep no signi aquestes lleis, que preveuen perfectament aquest encaix. Nosaltres mai hem tingut voluntat rupturista però seguirem avançant en la defensa i en l'equiparació de drets. Gràcies a les nostres iniciatives, al llarg d'aquesta legislatura s'ha legislat la unió civil de parelles del mateix sexe i ens sentim orgullosos que Andorra hagi fet aquest salt.

Hem de seguir avançant en l'equiparació de drets, amb diàleg institucional i respecte bilateral a la figura del Coprincipat, però ell també ha d'entendre i llegir la sobirania del poble andorrà en l'àmbit legislatiu, per tant, entenem que aquest encaix és perfectament possible. Només si el Tribunal Constitucional entengués que el que nosaltres proposem no fos possible, preveuríem altres escenaris, però no ens correspon a nosaltres fer de Tribunal Constitucional i dictaminar si una legislació en aquest sentit s'encabeix o no dins la Constitució.

Quines són les seves propostes per reactivar l'economia?

Creiem que hem d'apostar pels empresaris i els professionals del país, i que la inversió estrangera és més a llarg termini, una aposta per als propers deu o quinze anys. És per això que les nostres propostes polítiques van més destinades al comerç i al turisme, a donar-los la màxima competitivitat i després apostar per una diversificació del model econòmic. Les majors dificultats que té avui en dia el sector comercial vénen ocasionades per les comissions bancàries dels pagaments amb targetes de crèdit i pels costos de transitar per la duana. Entenem que aquestes són les dues prioritats que demana el món del comerç, i d'altra banda hem vist com la política turística i comercial ha tingut cada vegada menys en compte els professionals del país, i proposarem recuperar les taules de turisme i comerç i dotar de pressupost les associacions de comerciants.

En primer lloc turisme i comerç, i després apostem per una diversificació de l'economia i per l'obertura estrangera, perquè pensem que Andorra té importants nínxols d'activitat econòmica que avui en dia no ha explorat. Hi ha sectors al país que si es treballa bé i s'orienta cap a polítiques innovadores, poden generar un percentatge important del nostre PIB i, per tant, llocs de treball, que és la nostra prioritat.

Us heu mostrat a favor d'un IRPF però no el que s'ha aprovat. Cal modificar els impostos?

Cal modificar l'IRPF perquè és un impost en què qui més té no és qui més paga, i permet figures com les SICAV o ICV que permeten que les grans estructures de capital puguin fins i tot no arribar a pagar res. Cal una modificació urgent d'aquest IRPF, i proposem incrementar el mínim exempt dels 24.000 als 30.000 euros, a més de posar un segon tipus impositiu del 20% per als ingressos més elevats a partir dels 120.000 euros. Però també és important que els beneficis que es distribueixin des d'aquestes societats que no tributen es gravin al 10% o al 20% si és el cas. No podem permetre que persones que estan guanyant molt més que els assalariats puguin no tributar res per IRPF.

Creu que els comuns tenen massa pes en les decisions del país? Com modificarien la Llei de competències i transferències?

Nosaltres som partidaris de modificar la Llei de competències i transferències, no per valorar si els comuns tenen massa o poc pes, sinó per redreçar les competències. Es tracta de determinar quines qüestions han de resoldre els comuns i quines el Govern, i a partir d'aquí assignar a cadascuna de les administracions les seves competències. Ara ens trobem en els dos casos, competències duplicades que suposa un cost més gran a tots els andorrans i residents, i hi ha vegades que alguna competència queda entremig i no se sap a qui assignar-la. Ja fa anys que cal aquesta feina, és simple i no entenem que no es vulgui assignar.

Creu que en aquestes eleccions li perjudicarà la separació d'SDP?

No ens agrada fer càbales electoralistes, les anàlisis es faran a partir del 2 de març. Ara ens mantenim fidels als ideals socialdemòcrates, i al projecte polític que havíem defensat i amb el qual volem aconseguir arribar al Govern. Pensem que l'única força progressista que concorre a aquestes eleccions és la nostra, les altres forces surten, o bé del mateix grup polític o han votat juntes lleis importants al Consell General en aquests dos anys. Som l'únic model alternatiu envers el model de DA, plantegem polítiques diferents en àmbits diferents com fiscalitat, les polítiques socials, mediambientals, de joventut, i polítiques rellevants.

Creu que s'ha donat a conèixer prou com a candidat?

És cert que sempre tens la sensació que no acabes d'arribar a una part de l'electorat. Quan parles amb ciutadans potser no se'ns coneix prou, se segueix més la política espanyola que l'andorrana, però nosaltres hem fet l'esforç d'explicar les nostres propostes. Ens hem donat a conèixer pels mitjans més tradicionals i també per les xarxes socials, però segurament alguna cosa no estem fent bé quan hi ha un elevat percentatge que no ens coneix o no sap els nostres noms. Hem de fer més coses, no sé ben bé quines però hem de buscar altres fórmules per arribar al conjunt de la ciutadania.

Veu possible un pacte post-electoral? Amb quin partit no pactaria mai?

En política no pots dir mai que no pactaràs amb algú. En tot cas, fins que no tinguem el resultat electoral és molt precipitat parlar. Ens mantindrem fidels fins a les eleccions amb el nostre projecte polític, però sabrem llegir el resultat electoral per veure quina estratègia convé més al país. Quan un fa política sempre ha d'estar obert a arribar a acords si són positius per al país.

stats